Aniello Falcone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAniello Falcone
Naixement 15 de novembre de 1600
Nàpols
Mort 14 de juliol de 1665 (64 anys)
Nàpols
Ocupació pintor
Obres notables Battle Scene between Knights and Turks i Battle Scene
Modifica dades a Wikidata

Aniello Falcone (1600-1665) fou un pintor italià del barroc, actiu a Nàpols i conegut per les seues obres on es representaven escenes de batalles.

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'anacoreta, ca. 1650

Nascut a Nàpols, fill d'un comerciant, de ben menut mostrà les seues capacitats artístiques. Primer va rebre lliçons d'un familiar, i després es convertí en un dels deixebles mmés destacats de Josep de Ribera. Salvator Rosa, al seu torn, diu que fou aprenent d'Aniello.

A banda de les escenes de batalles, grans i petites, agafades tant de la Bíblia com de la història secular, Falcone pintà diverses obres de tema religiós, les quals generalment no han sigut molt valorades. Arribà a ser quasi tan cèlebre com Giacomo Borgognone, en la faceta de pintor de batalles, se'l anomenà L'Oracolo delle Battaglie. Les seues obres destaquen pel seu moviment, varietat, verisme, i uns colors cuidats.

Falcone era audaç, generós, acostumat a les armes i un excel·lent amb l'esgrima. Durant la revolta de 1647 contra el domini espanyol sobre Nàpols, dirigida per Masaniello, Falcone actuà violentament, venjant la mort, a mans de dos espanyols, d'un nebot i d'un alumne del seu taller. Salvator Rosa, Carlo Coppola, entre d'altres, i Falcone mateix, formaren una banda armada, la Compagnia della Morte (Companyia de la Mort). De dia lluitaven i per la nit es dedicaven a ser grans pintors.

Una vegada restaurat l'ordre a la ciutat la Compagnia es dissolgué i fugiren, Falcone i Rosa foren expulsats a Roma. Ací Giacomo Borgognone va descobrir les obres Falcone, arribant a ser amics. Després, un cavaller francés el convidà a viatjar fins a França, on Lluís XIV arribaria a ser un dels seus clients. Per últim tornà a Nàpols, després que Colbert obtingués permís per això, allí va morir l'any 1665.

Dues de les seues peces de batalles s'ha exposat al Museu del Louvre i al Museu de Nàpols; pintà un retrat, suposat, de Masaniello, i va gravar algunes plaques. Entre els seus principals deixebles, junt amb Rosa i Coppola (els treballs dels quals de vegades s'atribueixen al mateix Falcone), foren Domenico Gargiulo (anomenat Micco Spadaro), Paolo Porpora i Andrea di Lione.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aniello Falcone Modifica l'enllaç a Wikidata