Animal sagrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els animals sagrats són aquells animals que, en algunes cultures, són considerats manifestacions, encarnacions o favorits d'alguna divinitat. El culte a aquests és freqüent a cultures literàries i no literàries.[1]

La religió de les cultures no literàries que consisteix en el culte als animals rep el nom de totemisme.[1]

En l'Antic Egipte eren animals sagrats el toro, l'ovella, el gat i el xacal. A l'Índia actual són animals sagrats les vaques i alguns micos.

Moltes altres bèsties també són estimades a causa de llegendes o similars, i en el cas d'alguns, matar-los és tabú. Alguns exemples d'animals no sagrats però considerats culturalment importants són l'aranya que ajudà Mahoma durant la seva fuga, o el pigarg americà del segell dels Estats Units.

Bou[modifica | modifica el codi]

Al Paleolític se li rendia culte.

Segons les proves de les coves de Chatal-Hü-yük, al sèptim mil·lenni a.C. es rendia culte al bou i tenia una relació amb la Deesa Mare.

A Creta (al Minotaure) i Egipte es feien pràctiques similars.

Als cultes mistèrics hi tenen una funció, tal com es veu als mites de Cibeles i Mitra.[2]

Ocell[modifica | modifica el codi]

A l'Illa de Pasqua als segles XII al XVI d.C. va haver un culte a un déu-pardal.[3]

A l'antic Egipte es considerava al benu una manifestació del déu Atón-Ra.[4]

Per als celtes els corbs eren l'aparició de les deeses de la guerra.[4]

Els indis d'Amèrica del Sud i Amèrica Central tenien un culte al quetzal.[4]

Ós[modifica | modifica el codi]

Al Paleolític inferior (10.000 anys a.C.) es creu que es feia un sacrifici al senyor de les feres per a tindre sort en la caça.

A l'actualitat: la religió tradicional dels Ainus i algunes regiones àrtiques i subàrtiques d'Euràsia i Amèrica com el cas dels esquimals.[5]

Serp[modifica | modifica el codi]

El culte als serps es troba a Mèxic, Índia, Creta, Egipte, Israel i Canaan sent la figura en els cultes a la fecunditat.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Animales sagrados, culto a los». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 39. ISBN 84-7838-400-6. 
  2. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Toro, Culto del». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 412. ISBN 84-7838-400-6. 
  3. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Pascua, Isla de». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 338. ISBN 84-7838-400-6. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Aves sagradas». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 61. ISBN 84-7838-400-6. 
  5. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Oso, Culto del». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 331. ISBN 84-7838-400-6. 
  6. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Serpientes, Culto de». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 386. ISBN 84-7838-400-6. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Animal sagrat Modifica l'enllaç a Wikidata