Anjar (Líban)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Anjar
Anjar vu du palais.jpg
Vista d'Anjar
Nom en la llengua original (ar) عنجر
Dades
Tipus assentament humà
Primera menció escrita segle VIII
Característiques
Superfície 20 km²
Altitud 950 m
Ubicació geogràfica
PaísLíban
GovernacióGovernació de la Bekaa
CiutatZahlé
DistricteZahlé District Tradueix
Localització Flag of Lebanon.svg Líban
 33° 43′ 33″ N, 35° 55′ 47″ E / 33.725833°N,35.929722°E / 33.725833; 35.929722
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Cultural  → Països àrabs
Plànol
Anjar-109900.jpg
El Gran Palau
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Anjar (عنجر en àrab i Անճար en armeni) és una antiga ciutat omeia situada al Líban, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1984. Es troba a la Vall de la Bekaa.

La localitat moderna[modifica]

Els actuals 5.500 habitants descendeixen en la seva majoria dels armenis exiliats de Turquia per escapar del genocidi armeni de 1915.

Les ruïnes[modifica]

Les ruïnes de la ciutat cobreixen uns 114.000 m² i estan envoltades per una muralla de dos metres de gruix i set metres d'altura. El seu disseny rectangular de 370 m per 310 m es basa en la planificació d'una ciutat romana i l'arquitectura amb maçoneria prestada dels bizantins. Dos grans avingudes, el cardo maximus que corre de nord a sud, i el decumanus maximus, que corre d'est a oest, divideixen la ciutat. Les dues avingudes principals, decorades amb columnates i llavors flanquejades per unes 600 botigues, es creuen sota un tetrapilo. Els sòcols, eixos i capitells són spolia romana reutilitzada en el període omeia. Carrers més petites subdivideixen la meitat occidental de la ciutat.[1]

Monuments principals:

  • El Gran Palau de 59 m per 70 m, parcialment reconstruït, està precedit per una sèrie d'arcades. El seu pati central està envoltat per un peristil.
  • El Petit Palau, gairebé quadrat, de 46 m per 47 m destaca pels seus nombrosos fragments ornamentals i la seva entrada central ricament decorada.
  • Una mesquita de 45 m per 32 m es trobava entre els dos palaus.
  • Al nord del recinte hi havia banys romans.
El tetrapylo

Els nombrosos fragments de frisos amb motius vegetals, figuratius i geomètrics són mostra d'edificis llavors ricament decorats.

Referències[modifica]