Anníbal (262 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 300 aC  Cartago |
| Mort | c. 260 aC (39/40 anys) |
| Causa de mort | Pena de mort |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Conflicte | Primera Guerra Púnica i batalla de Miles |
Anníbal Giscó (300-290 aC - 260 aC) va ser un general cartaginès al càrrec de les tropes púniques (navals i terrestres) durant la Primera Guerra Púnica contra la República Romana. Les diverses derrotes que va patir davant de l'enemic van portar a que fos crucificat pels seus propis homes.[1]
Agrigent[modifica]
Anníbal dirigia les forces púniques a Agrigent, quan els romans van assetjar aquesta ciutat a la Primera Guerra Púnica, l'any 262 aC. Anníbal no es va arriscar a un enfrontament i es va defensar darrere les muralles. Els cònsols romans Luci Postumi Megel i Quint Mamili Vitul van establir dos campaments separats i van bloquejar la ciutat que aviat va patir els efectes de la manca de subministraments. Anníbal esperava el socors d'Hannó el Vell que estava avançant cap a Heraclea en el seu ajut, però Hannó no va poder seguir endavant i encara que es va arriscar a una batalla, va ser derrotat a la Batalla d'Agrigent. Anníbal va fer una sortida contra els romans que tampoc no va reeixir i va decidir evacuar la ciutat, cosa que va poder fer de nit forçant les línies enemigues i fent una bona retirada fins a Panormos. Els romans van saquejar i cremar la ciutat d'Agrigent i van esclavitzar a tota la població.[2]
Lipari[modifica]
Llavors Anníbal, que pel que sembla no l'havia perjudicat la derrota a Agrigent, va dirigir una flota de seixanta naus amb les que va assolar les costes del sud d'Itàlia (262 aC i 261 aC). L'any 261 aC, en saber que el cònsol Gneu Corneli Escipió Asina marxava a la zona amb una flota de setanta vaixells, va enviar al seu lloctinent Boodes amb 20 galeres per fer-li front a Lipara. Boodes, amb un estratagema, va aconseguir guanyar la Batalla de les Illes Eòlies i fer presoner a Escipió, que va rebre el malnom d'Asina (ase).[3][4]
Després d'aquest èxit Anníbal va decidir atacar les costes d'Itàlia i va marxar amb 50 vaixells però es va topar amb la flota romana principal i va perdre la major part de les seves naus. Va poder retornar amb dificultat a Sicília amb la resta de les naus on es va reunir amb més vaixells cartaginesos i es va preparar per enfrontar-se a Gai Duili, que amb la flota romana l'estava perseguint.
Miles[modifica]
Les dues flotes es van trobar a Miles (llatí Mylae). Anníbal, refiat de la superiorat de la flota cartaginesa i la major experiència naval dels seus, pensava que obtindria una victòria fàcil, però els romans van lluitar amb molta força i per una sèrie de circumstàncies (entre elles, l'ús de tàctiques de la lluita terrestre aplicades a la guerra marina, com l'anomenat corvus, que el cònsol Gai Duili va utilitzar per primera vegada) van obtenir la victòria a la batalla de Miles, i els romans van enfonsar o capturar no menys de 50 vaixells cartaginesos. Anníbal va haver d'abandonar la seva pròpia nau, que tenia set línies de rems i havia estat propietat de Pirros de l'Epir) i escapar-se amb un bot.[5]
Caiguda i execució[modifica]
Més tard va tornar a Cartago on per un estratagema va aconseguir evitar el càstig que els cartaginesos aplicaven als seus generals derrotats, però temporalment el van privar del comandament.
L'any 258 aC altre cop el van enviar amb una flota per defensar Sardenya que era atacada pels romans dirigits per Luci Corneli Escipió. No va tenir bona fortuna i va ser derrotat de nou a la batalla de Sulci per Gai Sulpici Patercle.
Havent perdut tota confiança, tant dels seus homes com dels seus superiors, va ser arrestat i executat per incompetència juntament amb altres generals púnics. Segons algunes fonts, va ser crucificat pels seus propis homes.[6]