Anna Barkova

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna Barkova
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1901
Ivànovo
Mort 29 d'abril de 1976 (74 anys)
Moscou
Sepultura Nikolo-Archangelskoe Cemetery
Activitat professional
Ocupació Poetessa, novel·lista, assagista, dramaturga
Modifica dades a Wikidata

Anna Aleksàndrovna Barkova (en rus: А́нна Алекса́ндровна Барко́ва), 16 de juliol [C.J. 29 de juliol] de 190129 d'abril de 1976, fou una poetessa soviètica, periodista, dramaturga, assagista, escriptora de memòries i escriptora de ficció. Va ser empresonada durant més de 20 anys al Gulag.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Anna va néixer a la família d'un porter d'una escola privada a la ciutat tèxtil d'Ivànovo el 1901. Se li va permetre assistir a l'escola a causa de la posició del seu pare, una oportunitat única per a una jove de classe obrera a la Rússia prerevolucionària.[1][2]

En 1918 es va inscriure com a membre del Cercle de poetes proletaris genuïns, un grup d'escriptors amb base a Ivànovo. [2] Poc després d'unir-s'hi, va començar a escriure peces curtes per al diari de grup La terra dels treballadors. També va publicar poemes al periòdic sota el pseudònim Kalika Perekhojaia en rus: Калика Перехожая ("L'esguerrada errant"), un nom donat als cantants cecs o mutilats que anaven de poble en poble cantant balades devocionals per obtenir almoines.[1][3][4]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

La primera poesia d'Anna va atreure l'atenció de la creació literària bolxevic, inclòs el destacat crític Aleksandr Voronski i el comissari del Comissari d'Educació Anatoli Lunatxarskyi. Lunatxarski es va convertir en el seu patró,[2][5]i en 1922 es va traslladar a Moscou per treballar com la seva secretària. També el 1922 el va publicar el seu primer poemari Dona en rus: Женщина Jénsxina, amb un pròleg de Lunatxarski. Aquesta col·lecció de poemes va ser lloada pel poeta rus Óssip Mandelxtam. El 1923 es va publicar la seva obra Nastàssia Foguera en rus: Настасья Костер Nastàssia Koster.[1]

També va assistir a l'escola de l'escriptor a Moscou dirigida per Valeri Briússov, i va escriure per al diari Impressió i revolució . Més tard, Maria Uliànova, la germana de Lenin, el va ajudar a trobar feina al diari comunista Pravda, i la va ajudar a bastir una segona col·lecció de poemes que mai va ser publicada.[1]

Empresonament i exili[modifica | modifica el codi]

Ella es va desil·lusionar cada vegada més amb la vida soviètica a la fi de 1920. Els seus poemes de la dècada del 1930 eren molt crítics amb la vida i les institucions soviètiques.[5]El 1925 va escriure:

Пропитаны кровью и желчью
Наша жизнь и наши дела.
Ненасытное сердце волчье
Нам судьба роковая дала.

Разрываем зубами, когтями,
Убиваем мать и отца,
Не швыряем в ближнего камень-
Пробиваем пулей сердца.

А! Об этом думать не надо?
Не надо—ну так изволь:
Подай мне всеобщую радость
На блюде, как хлеб и соль.

Xopes de sang i bilis
Les nostres vides i obres;
Insaciable cor de llop
Ens donà el fatal destí.

Trenca urpes i dents
Maten la mare i el pare;
No apedreguis a prop,
La bala esquinça el cor.

Ah! no cal pensar-hi?
No siguis tan bo, si us plau:
Dóna'm la joia universal
En un plat, pa i sal.

El 1934 Anna va ser denunciada i detinguda, i alguns dels seus poemes va ser utilitzats en contra seva com a prova. Va ser condemnada primer a cinc anys en un camp de treball forçat al Kazakhstan. En resposta a la sentència. va escriure una carta al llavors ministre de l'Interior, Guénrikh Iagoda, on li demanava que se li apliqués la pena capital - sense èxit.[6]

El 1939 va ser posada en llibertat. Dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial va acabar a la presó per segona vegada: va ser condemnada a nou anys a Sibèria. En el moment que era posada en llibertat per segona vegada, va escriure una història titulada Vuit capítols de bogeria en rus: Восемь глав безумия Vóssem glav bezúmia. Més tard, va ser condemnada a 10 anys de presó; també va patir dos llargs períodes d'exili intern, entre 1939 i 1947 i de 1965 a 1967.[2] El 1967 se li va permetre tornar a Moscou després de la intervenció d'un grup d'escriptors encapçalats per Aleksandr Tvardovski i Konstantín Fedin. Ella va viure la resta de la seva vida en una pobresa relativa a una kommunalka situada a l'Anell dels Jardins, on va conservar el seu entusiasme pels llibres, els amics, i la conversa.[1][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tomei, Christine D. Russian Women Writers, Volume 2. Taylor & Francis, 1999. ISBN 0-8153-1797-2 [Consulta: 9 agost del 2011]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Kelly, Catriona. An Anthology of Russian Women's Writing, 1777–1992. Oxford University Press, 1994, p. 311. ISBN 0-19-871504-8. 
  3. En rus modern Калека Kaleka vol dir "esguerrat", però abans s'escrivia Калика Kalika, que era el pseudònim utilitzat per la poetessa
  4. Aleksandr Vesselovski: article «Kalika perekhojie» a «Vestnike Ievropi», abril 1872
  5. 5,0 5,1 5,2 Kelly, Catriona. Reference Guide to Russian Literature. Taylor & Francis, 1998, p. 147. ISBN 1-884964-10-9 [Consulta: 9 agost del 2011]. 
  6. «Aneta Langerová si zahraje básnířku Barkovovou, která strávila celý život v ruských lágrech» (en txec). iHNed.cz, 02-12-2013. [Consulta: 4 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]