Anna Bofill Levi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Bofill Levi
Anna Bofill Levi.jpg
Biografia
Naixement 25 abril 1944 (75 anys)
Barcelona
Formació Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació Compositora, arquitecta i pianista
Família
Germans Ricard Bofill i Leví
Modifica les dades a Wikidata

Anna Bofill Levi (Barcelona, 1944) és una compositora, pianista i arquitecta catalana.

Va estudiar piano i teoria de la música amb Jordi Albareda, Xavier Montsalvatge, Josep Cercós i Josep Maria Mestres Quadreny. L'any 1974 es va doctorar en arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona[1] i va seguir sent activa simultàniament amb aquesta i la música, publicant diversos treballs en els dos camps.[2]

La seva música es caracteritza, en gran manera, per ser serialista, com el de Xenakis.[2]

És un referent inaudible del feminisme en l'arquitectura i ha treballat per incorporar la perspectiva de gènere a l'urbanisme. Pertany a l'Associació de Dones amb la Música, de la International Alliance for Women in Music i de l'Associació Catalana de Compositors, a part de treballar en diferents projectes sobre les dones dins de la història de la música.[3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona l'abril de l'any 1944 en una casa de bona posició social, on el pare es movia pel món de la construcció i la mare, d'origen italià, pel món de la música i l'art.[cal citació]

És un exemple de la primera generació de músics que va estudiar després de l'època del franquisme.[4] Dels 6 als 15 anys va estudiar piano i teoria musical amb Jordi Albareda i un any després va continuar els estudis de composició amb Josep Cercós i Xavier Montsalvatge. De l'any 1968 al 1972 va passar a estudiar harmonia, contrapunt i fuga amb Josep Maria Mestres Quadreny, un dels pioners i principals representants de l'avantguarda musical a Catalunya.[4] Amb aquest músic també va cursar, entre l'any 1974 i el 1977, estudis i investigació sobre el desenvolupament de les estructures musicals en la història. Alhora, estudiava teoria de la probabilitat amb el matemàtic Eduard Bonet.[5]

L'any 1972 es gradua d'arquitectura en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, una carrera on es veien poques dones. Dos anys més tard, obté el títol de doctorat amb una tesi sobre la Generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes i l'any 1981 obté el títol d'arquitecta a França.[5]

Un cop graduada, no és fins aleshores que, interessada pels nous corrents del segle XX, comença a apropar-se al tema contemporani, estudiant per una part música electroacústica al laboratori Phonos de Barcelona amb Gabriel Brnic, a més de seguir cursos de composició amb Luigi Nono i Joan Guinjoan,[4] i per altra part informàtica musical amb Xavier Serra i Sergi Jordà.

L'any 1982 participa en el Congrés de Nova Música a Sitges amb Luigi Nono, Mestres-Quadreny, Joan Guinjoan, Coriún Aharonián i Jesús Villarrojo, i en els cursos de Nono a la Fundació Miró.[6]

Al 1985 obté la beca CIRIT per poder estudiar al Centre d'Estudis Matemàtics i Autòmats Musicals dirigit per Xenakis.[7] Iannis Xenakis ha estat el compositor més capficat en la conjunció de música i arquitectura. Anna Bofill tradueix al català el llibre de Xenakis Música i arquitectura. Anna Bofill utilitza el mateix mètode serialista en les seves obres, com fa Xenakis.[4]

Vida laboral[modifica]

Com a arquitecta, ha tingut dues experiències ben diferents. La primera, des dels mitjans dels anys 60 fins a l'any 1991, va treballar al Taller d'Arquitectura Bofill (aquest el dirigeix el seu germà, que és un personatge molt conegut dins del món de l'arquitectura moderna europea),[8] juntament amb un equip format per músics, poetes, arquitectes i fotògrafs. En aquest taller buscaven canviar l'arquitectura fent investigacions i buscant alternatives d'habitatges socials. Van realitzar nombrosos projectes teòrics i van construir el barri Gaudí de Reus i l'edifici de més de 400 unitats d'habitatges Walden 7 a Sant Just Desvern. Aquest últim edifici és on actualment viu Anna Bofill. Va participar en projectes del barri Antigone de Montpeller, a Occitània, entre d'altres.[cal citació]

L'any 1980 abandona l'estudi i comença una segona etapa com a arquitecta, compromesa amb una visió des de l'experiència femenina de la ciutat i l'arquitectura.[cal citació]

Aquesta segona experiència es divideix en dos: una de més clàssica d'arquitectura, fent cases, equipaments i l'estació de trens de la plaça de Catalunya, i l'altra, que és la que es considera la seva millor aportació i de la qual està més orgullosa, que són les investigacions i propostes per un urbanisme des de l'experiència de les dones. En aquest camp una de les seves publicacions més influents va ser Llibre blanc. Les dones i la ciutat amb col·laboració de Rosa Maria Dumenjó Mertím i Isabel Segura Soriano, per a la Unió Europea amb la Fundació Maria Aurèlia Capmany.[cal citació]

L'any 2009 li donen la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya. El següent any, se celebra a Barcelona un concert homenatge amb obres seves per a conjunt instrumental, presentat per les musicòlogues Helena Martín i Marta Curses. L'any 2011 s'edita un CD monogràfic Música de cambra per l'Ensemble Barcelona Modern Project.[cal citació]

Obra[modifica]

La seva primera obra Esclat (1971) per a conjunt instrumental es va estrenar al XI Festival Internacional de Música de Barcelona i va participar amb aquesta en el II Festival de música d'avantguarda de Sant Sebastià (1974). Altres obres van ser executades al IV Festival Hispanomexicano de Música Contemporània del 1976. Poema per pianoforte (1974) va ser estrenat per Carles Santos, que la va incloure al seu repertori de piano contemporani. Escriu Septet de sot sous (1978), un encàrrec de GIC (Grup Instrumental Català), que va ser estrenat a Berlín. I altres obres com ara Andata e ritorno (2002) per a piano, encarregat per Liliana Maffiotte, El fluir de les pedres (2001) per a saxo i piano, estrenat per Manuel Miján i Sebastian Mariné al Festival BBK de Bilbao, Europa 1945 (2006) pel grup "Encuentros de ALicia Terzián", Note per un diario (2008) pel conjunt de solistes de l'Orquestra de la Comunitat de Madrid, dirigit per Gloria Isabel Ramos, Aires (2008) pel quintet de metalls de l'OBC, Ambulare in caelum (2012) per a orgue barroc, estrenada per Cristina Garcia Banegas a l'església de Cadaqués, Girona.[9]

En total ha escrit més de 100 obres per a instruments solistes, veu, música de cambra, electroacústica, mixta i música incidental. Aquestes han sigut programades en ciutats estatals i en altres com París, Berlín, Londres, Roma, Nova York, Mèxic... dins de festivals i congressos de música contemporània, com ara el VIII Internacional Congress of Women in Music de l'any 1992 o el III Encuentro de Mujeres en la Música de México DF de l'any 2000, entre d'altres.[cal citació]

També ha realitzat escenografies, com ara ficant la música en obres de teatre muntades per Ricard Salvat, música incidental. Va coordinar la música per als muntatges de tres segles de conferències dramatitzades titulades Cartografies del desig.[cal citació]

Llibres publicats[6][modifica]

  • Los sonidos del silencio. Aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres, Ed. Aresta. Marzo 2015. Barcelona.
  • Traducció al catalá (i próleg) de Música i arquitectura de Iannis Xenakis, Ed. Antoni Bosch, Barcelona, 1983.

Referències[modifica]

  1. Dees, Pamela Youngdahl. A Guide to Piano Music by Women Composers: Women born after 1900, 2004. 
  2. 2,0 2,1 The New Grove Dictionary of Women Composers (en anglès). Londres: Macmillan, 1994. ISBN 0-333-515986. 
  3. Local, Xarxa Audiovisual. «4 Maig - 3a part: "Los sonidos del silencio"» (en català). [Consulta: 22 octubre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Catalanes del XX. Pilar Godayol. Vic: Eumo Editorial. ISBN 84-9766-193-1. 
  5. 5,0 5,1 68 Compositors Catalans (en català). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, setembre 1989. ISBN 84-393-1138-9. 
  6. 6,0 6,1 Crativa, Ingenia Comunicacion. «Anna Bofill Levi .:.» (en català). [Consulta: 22 octubre 2017].
  7. Adkins Chiti, Patricia. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 84-206-8570-4. 
  8. Marco, Tomás. Historia de la música española (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1982. ISBN 84-206-8506-2. 
  9. Administrator. «ANNA BOFILL LEVI (España / Compositora)» (en es-es). [Consulta: 22 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]