Anna Comnè

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Anna Comnena)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Comnè
Anna Comnena profilsayfasi.jpg
Biografia
Naixement 1r desembre 1083
Constantinoble
Mort 1153 (69/70 anys)
Constantinoble
Activitat
Ocupació Historiadora i escriptora
Obra
Obres destacables
Altres
Títol Reina consort
Família Comnè
Cònjuge Nicèfor Brienni el Jove (1097 (Gregorià)–)
Pares Aleix I ComnèIrene Ducas
Germans Teodora Comnè Àngel, Joan II Comnè, Isaac Comnè, Eudòcia Comnè, Andrònic Comnè i Maria Comnè
Modifica les dades a Wikidata

Anna Comnè (Ἄννα Κομνηνά) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.

Biografia[modifica]

Anna, filla d'Aleix I Comnè i de l'emperadriu Irene Ducas, va néixer l'1 de desembre del 1083 i era la més gran de nou germans: Maria Comnè, Joan Comnè (qui seria el futur emperador), Andrònic Comnè, Isaac Comnè, Eudòxia Comnè, Teodora Comnè, Manuel Comnè i Zoè Comnè.[1]

Durant la seva infantesa va ser criada per la que havia de ser la seva futura sogra, Maria d'Alània, amb qui mantindria una forta relació d'amistat i va rebre una educació clàssica estudiant literatura, grec antic, retòrica, ciències, geografia, matemàtiques, medicina i coneixements militars. Tot i que a l'Imperi Romà d'Orient era més habitual que a Europa occidental, aquest nivell d'educació per a una dona era poc habitual.[1]

Sent una nena fou promesa, per tal d'aconseguir una aliança, a Constantí Ducas, fill de l'emperador Miquel VII i Maria d'Alània, però aquest va morir als voltants del 1094, sent encara molt jove el que va provocar que s'arrangés un altre matrimoni amb Nicèfor Brienni, un noble grec. Tot i ser, inicialment, un matrimoni de conveniència es va convertir en un matrimoni molt estable i feliç, com va escriure Anna a l'alexíada, i junts van tenir quatre fills: Aleix, qui seria el comandant de la armada romana d'Orient, Joan, Irene i Maria.[1]

A banda de la seva cultura, Anna també va ser una gran educadora i gestora com va demostrar en organitzar i administrar un gran hospital i orfenat donat per el seu pare on tenia cura de prop de 10.000 nens i també ensenyava medicina als treballadors i donava classes de reforç als orfes.[1] La gran intel·ligència d'Anna complementada amb la de Nicèfor va convertir la seva residència a Constantinoble en el centre de les arts i ciències de la ciutat. Anna Comnè és considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement prenent com a models els historiadors grecs Tucídides i Polibi i amb un estil caracteritzat per l'aticisme característic de la literatura romana d'Orient de l'època.

El 1118, el seu germà Joan II Comnè va succeir a Aleix I, però molts, incloses Anna i la seva mare Irene, esperaven que Nicèfor Brienni en seria el successor escollit. Anna va incitar Nicèfor a prendre el poder quan fos possible, arribant a planificar l'assassinat de Joan durant el funeral del seu pare. Brienni es va negar a fer-ho, la conspiració va fracassar, les seves propietats i títols van ser confiscats i Anna fou enviada a l'exili al convent de Kekharitomeni (κεχαριτωμένη), on més endavant s'afegiria la seva germana Eudòxia. Brienni en canvi va continuar com a conseller de Joan II fins la seva mort l'any 1137. Durant l'exili, Anna va compondre la seva obra L'alexíada (Ἀλεξίας, Alexias) sobre la vida del seu pare, en 15 volums[1] i va morir al convent l'any 1153.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 22-29. ISBN 9781492173960.