Anna Heringer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1977  (46 anys)Rosenheim (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | University of Art and Design Linz (en)  Universitat Tècnica de Múnic |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecta |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
| Lloc web | anna-heringer.com |
  | |
Anna Heringer (Rosenheim, 13 d'octubre de 1977) és una arquitecta alemanya coneguda per haver desenvolupat una arquitectura sostenible principalment en països com Bangladesh o el Marroc.
Biografia[modifica]
Nascuda a Rosenheim, va criar-se a Laufen, població a la frontera amb Àustria. En acabar l'ensenyament secundari, va estudiar un any a la Universitat de la Música i les Arts Dramàtiques Mozarteum Salzburg.[1] El 1999 va començar els estudis d'arquitectura a la Universitat d'Art i Disseny Industrial de Linz, a Àustria, on es va graduar en 2004, amb el projecte de final de carrera «School hanmade in Bangladesh», un projecte per a la construcció d'una escola en Rudrapur, a Bangladesh.[2] Es va encarregar de recaptar fons per poder dur a terme l'execució i va ser ajudada per membres de la comunitat local durant el procés constructiu. Van emprar fang i bambú, materials tradicionals de la zona, a més de seguir amb els sistemes constructius autòctons, preparant tot això de cara al futur. El projecte va ser finalitzat en 2005.[3]
Uns altres dels seus projectes es desenvolupen en el mateix Bangladesh, com DESI, una escola de formació professional per a electricistes, la qual va ser conclosa en 2008 i que compta amb la característica d'estar alimentada per energia solar i per ser la primera estructura de fang construïda que compta amb subministrament d'aigua corrent, o el Centre de Capacitació per a la Sostenibilitat en Marràqueix, finalitzat en 2010 i construït utilitzant terra, fusta i ceràmica.[4][5]
Els seus treballs han estat exposats en el MoMA de Nova York, a la Ciutat de l'Arquitectura i del Patrimoni de París, el MAM de São Paulo o en la Biennal de Venècia, entre altres. Així mateix, ha impartit conferències en diferents universitats com l'ETSAM o la Universitat Yale.
Recentment ha dissenyat alguns dels edificis per a la Biennal Internacional de Longquan a la Xina, un esdeveniment en el qual es convida a arquitectes de talla internacional per construir edificis habitables en un espai cultural i històricament rellevant.
Premis[modifica]
- Premi Aga Khan (AKAA) d'Arquitectura, 2007.
- Bronze per a Àfrica i Orient Mitjà, Concurs Regional Holcim 2011 pel Centre de Formació en Marràqueix.
- Premi Mundial d'Arquitectura sostenible, 2011.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Heringer |
- ↑ Camacho Díaz-Cano, Míriam. La arquitectura de cooperación de Anna Heringer - Treball fi de grau 2015-2016 (en castellà). València: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura - Universitat de València, p. 66 [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ «VOCATIONAL SCHOOL RUDRAPUR».
- ↑ «Dossier Anna Heringer In China, Zimbabwe, Morocco, Bangladesh», 2014. Arxivat de l'original el 2017-12-15. [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ «openarchitecturenetwork.org».
- ↑ «Training Centre for Sustainability by Anna Heringer, Chwiter, Morocco», 18-08-2011.
Enllaços externs[modifica]
- Guia temàtica: Anna Heringer - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)