Anna Hyatt Huntington
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Anna Vaughn Hyatt Huntington 10 març 1876 Cambridge (Massachusetts) |
Mort | 4 octubre 1973 (97 anys) Redding (Connecticut) |
Sepultura | cementiri de Woodlawn |
Altres noms | Hyatt, Anna Vaughn Huntington, Anna Vaughn Hyatt Huntington, Mrs. Archer Milton |
Formació | Art Students League of New York |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | escultora, artista |
Activitat | 1900 - 1949 |
Ocupador | Ajuntament de Madrid |
Membre de | |
Esport | Art als Jocs Olímpics |
Participà en | |
1928 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 |
Obra | |
Obres destacables | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Archer Milton Huntington |
Pare | Alpheus Hyatt |
Premis | |
Anna Vaughn Hyatt Huntington (10 de març de 1876 – 4 d'octubre de 1973) va ser una escultora nord-americana. Va néixer a Cambridge, Massachusetts.
Primers anys
El seu pare, Alpheus Hyatt, fou professor de paleontologia i zoologia a la Universitat Harvard i al MIT, la qual cosa fou un factor important per despertar el seu interès pel món animal. Anna va estudiar inicialment amb Henry Hudson Kitson a Boston.
Més tard va estudiar amb Hermon Atkins MacNeil i Gutzon Borglum a l'Art Students League of New York. A més de continuar els seus estudis sobre el món animal en zoos i circs.
Altres activitats
Huntington i el seu marit, Archer Milton Huntington, van fundar Brookgreen Gardens prop de Myrtle Beach en Carolina del Sud. Va ser membre de la National Academy of Design i de la National Sculpture Society (NSS) i la donació de 100.000 dòlars que va realitzar junt al seu marit va fer possible l'exposició celebrada per aquesta associació en 1929. Ella havia passat en moltes ocasions per Espanya i era una apassionada de la cultura i història hispàniques.[1] El seu marit era president i fundador de la Societat Hispànica d'Amèrica i, juntament amb una estàtua del Cid, donada a través de la Societat Hispànica d'Amèrica, el matrimoni va donar dos quadres de Valdés Leal a la ciutat de Sevilla, la qual cosa va provocar que tant ella com el seu marit foren declarats fills adoptius de la ciutat.[1]
Monuments públics eqüestres
- Joana d'Arc, 1915, Riverside Drive, en 93rd Street, Nova York, Gloucester (Massachusetts) i Blois, (França).
- El Cid, 1927, Hispanic Society of America a Nova York, Palacio de la Legió d'Honor en Sant Francisco, Califòrnia, Washington, D.C., Balboa Park en San Diego, Califòrnia, monument al Cid a Buenos Aires, i el monument al Cid a Sevilla.[2] D'esta última, l'escultor Juan de Ávalos va realitzar una còpia que es troba a la ciutat de València.
- Els portadors de la torxa, 1954, alumini, monument situat a la plaça de Ramón y Cajal a la Ciutat Universitària de Madrid, enfront de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense.
- Els portadors de la torxa, (bronze). Donada a la República de Cuba en 1956. Situada en la confluència de l'Avinguda 20 de maig i la Calçada de Ayestarán, a l'Havana.
- Els portadors de la torxa, (bronze). Donada per l'autora a la ciutat de València en 1964. Situada en l'Avinguda Blasco Ibáñez.
Galeria
-
Estàtua del Cid per a Sevilla realitzada en 1927. D'aquesta estàtua es troben rèpliques a diverses ciutats dels Estats Units, a Buenos Aires i a València.
-
Els portadors de la torxa (vista lateral).
-
Placa a la base del monument Els portadors de la torxa en l'Havana.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 METIS Conservación y Restauración SL (artículo referenciado). «El Monumento», 2012.
- ↑ http://www.wrighton.com.ar/archives/buenos-aires-monumento-al-cid-campeador/