Anna Ièssipova

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Anna Ièsipova)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna Ièssipova
Essipoff Anette von.png
Naixement 31 de gener de 1851
Sant Petersburg
Mort 18 d'agost de 1914 (63 anys)
Sant Petersburg
Ocupació pianista, professora de música i catedràtica d'universitat
Instrument piano
Cònjuge Theodor Leschetitzky (1880-1892)
Modifica dades a Wikidata
Anna Ièsipova tocant per Welte-Mignon el 7 de febrer de 1906

Anna Nikolàievna Ièssipova (en rus Анна Николаевна Есипова, també escrit com a Anna i Annette Essipova; Anna, Annette o Annetta Essipoff; Annette von Essipow; Anna Jessipowa ) (Sant Petersburg, 31 de gener de 1851 - Sant Petersburg, 18 d'agost de 1914 o 5 d'agost en el calendari antic) fou una pianista i pedagoga russa que va estudiar i més tard impartir classes al Conservatori de Sant Petersburg. Va ser una pianista molt important tant per la carrera pròpia com a intèrpret com per la seva gran labor pedagògica, essent la professora de grans intèrprets i compositors.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudiant[modifica | modifica el codi]

Filla d'un alt oficial, va entrar al Conservatori de Sant Petersburg als 13 anys, amb el professor Alexander Villoing. Va passar el 1866 a ser alumna de Teodor Leszetycki, amb qui es casà l'any 1880 i de qui es divorciaria el 1892.[2] Va ser la primera dels seus alumnes en tenir reputació a tot Europa.

El 1868 va debutar a Salzburg i va tenir un gran èxit. La Duquesa Helena, present en el concert, la va felicitar públicament i el mateix Leszetycki afegia "Tot el que necessites ara és segur per aquest camí", frase a la qual ella va respondre, agafant-li la mà, "Sense tu sóc només pols". En aquell moment eren només professor i alumna, ell fins i tot va intentar buscar-li un marit.[3]

El 23 de maig de 1871 es va graduar amb honors al Conservatori de Sant Petersburg i a partir d'aquell any i fins al 1892 va viure principalment a l'Europa Occidental, fent gires de concerts que la van portar també pels Estats Units.[2]

Intèrpret[modifica | modifica el codi]

Va debutar a Londres el 1874, i la seva lleugeresa de toc i cant de les línies melòdiques van ser molt alabades. Però alguns crítics van parlar de la seva a vegades exagerada interpretació de les obres del classicisme. El 1875 va ser a París i l'any següent va anar als Estats Units.[2]Era ja reconeguda arreu com a la preferida de la noblesa russa tan per la seva bellesa com pel seu talent i comparada amb Teresa Carreño, amb qui els crítics els agradava molt de contrastar, i Clara Schumann com a una de les dones concertistes més importants arreu del món.[4] Va passar el 1880 també per Lisboa, on va tenir crítiques molt favorables.

La seva virtuositat va atreure l'admiració artística de Txaikovski i Liszt. El 1885 va ser nomenada pianista de la Cort Russa i és considerada una de les dones que va començar a emergir a la Rússia Imperial de la seva època, juntament amb les poetesses Zinaida Gippius (1869-1945) i Anna Akhamatova (1889-1966) o les ballarines Matilda Kshesinskaia (1872-1971) i Anna Pavlova (1881-1931).[5]

Professora[modifica | modifica el codi]

Des de 1893 fins a 1908 va ser professora de piano al Conservatori de Sant Petersburg. Allà va començar tenint 12 alumnes i al cap de pocs anys ja en teia 42. Entre els seus estudiants tingué a Serguei Prokófiev, Alexander Borovsky, Maria Yudina, Isabelle Vengerova, Leo Ornstein i Thomas de Hartmann.[2]

Anna Ièssipova

Grigory Kogan deia d'ella a Sant Petersburg:

« Ièssipova regnava, literalment, al Conservatori de Sant Petersburg...Entrar a la classe de Ièssipova es va convertir en un somni de tots els joves pianistes de KiIev, Saratov, Rostov i Iekaterinburg. Ièssipova va ser vint anys al Conservatori de Sant Petersburg, vint anys d'or en la història de la educació pianística russa i que tenen un impacte significatiu en la tècnica pianística mundial. »

Al llarg de la seva carrera, molts compositors van dedicar obres a Anna, com Piotr Txaikovski o Ignacy Jan Paderewski .[6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BERKMAN, T. A.N. Yesipova: zhizn′, deyatel′nost′ i pedagogicheskiye printsipï [Vida, obra i principis pedagògigs]. Moscou: G. M. Kogan, 1948.
  • BOTERBLOEM, Kees. A history of Russia and Its Empire: From Mikhail Romanov to Vladimir Putin. United kindom, Rowman & Littlefield Publishers, 2013. ISBN 978-0742568396.
  • BLOCK- FRIED, Adriane. Amy Beach Passionate Victorian. The life and Woek of an American Composer.  Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0195074086
  • POTOCKA, Angèle.Theodore Leschetizky, an intimate study of the man and the musican. Ney York: The Century Co, 1903
  • SPENCER, Jennifer. Ana Esipova, Grove Music Online. [Consulta feta març 2017]
  • TASSIE, Gregor. Nikolay Myaskovsky: The Conscience of Russian Music. United Kindom, Rowman & Littefield, 2014. ISBN 978-1442231320

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Ièssipova Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Nikolay Myaskovsky: The Conscience of Russian Music, p. 34. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ana Esipova, New Grove» (en anglès). [Consulta: març 2017].
  3. Theodore Leschetizky, anintimate study of the man and the musican., p. 224-225. 
  4. Amy Beach, Passionate Victorian: The Life and Work of an American Composer, p. 25. 
  5. A HIstory of Russia and Its Empire:, p. 166. 
  6. «Obres dedicades a Anna Ièssipova».