Anna Ièssipova

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Anna Ièsipova)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna Ièssipova
Essipoff Anette von.png
Dades biogràfiques
Naixement 31 de gener de 1851
Sant Petersburg
Mort 18 d'agost de 1914 (63 anys)
Sant Petersburg
Activitat professional
Ocupació Pianista, professora de música i catedràtica d'universitat
Mestres Theodor Leschetitzky i Q4481062
Instrument Piano
Dades familiars
Cònjuge Theodor Leschetitzky (1880–1892)
Modifica dades a Wikidata
Anna Ièsipova tocant per Welte-Mignon el 7 de febrer de 1906

Anna Nikolàievna Ièssipova (en rus Анна Николаевна Есипова, també escrit com a Anna i Annette Essipova; Anna, Annette o Annetta Essipoff; Annette von Essipow; Anna Jessipowa ) (Sant Petersburg, 31 de gener de 1851 - Sant Petersburg, 18 d'agost de 1914 o 5 d'agost en el calendari antic) fou una pianista i pedagoga russa que va estudiar i més tard impartir classes al Conservatori de Sant Petersburg. Va ser una pianista molt important tant per la carrera pròpia com a intèrpret com per la seva gran labor pedagògica, essent la professora de grans intèrprets i compositors.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudiant[modifica | modifica el codi]

Filla d'un alt oficial, va entrar al Conservatori de Sant Petersburg als 13 anys, amb el professor Alexander Villoing. Va passar el 1866 a ser alumna de Teodor Leszetycki, amb qui es casà l'any 1880 i de qui es divorciaria el 1892.[2] Va ser la primera dels seus alumnes en tenir reputació a tot Europa.

El 1868 va debutar a Salzburg i va tenir un gran èxit. La Duquesa Helena, present en el concert, la va felicitar públicament i el mateix Leszetycki afegia "Tot el que necessites ara és segur per aquest camí", frase a la qual ella va respondre, agafant-li la mà, "Sense tu sóc només pols". En aquell moment eren només professor i alumna, ell fins i tot va intentar buscar-li un marit.[3]

El 23 de maig de 1871 es va graduar amb honors al Conservatori de Sant Petersburg i a partir d'aquell any i fins al 1892 va viure principalment a l'Europa Occidental, fent gires de concerts que la van portar també pels Estats Units.[2]

Intèrpret[modifica | modifica el codi]

Va debutar a Londres el 1874, i la seva lleugeresa de toc i cant de les línies melòdiques van ser molt alabades. Però alguns crítics van parlar de la seva a vegades exagerada interpretació de les obres del classicisme. El 1875 va ser a París i l'any següent va anar als Estats Units.[2]Era ja reconeguda arreu com a la preferida de la noblesa russa tan per la seva bellesa com pel seu talent i comparada amb Teresa Carreño, amb qui els crítics els agradava molt de contrastar, i Clara Schumann com a una de les dones concertistes més importants arreu del món.[4] Va passar el 1880 també per Lisboa, on va tenir crítiques molt favorables.

La seva virtuositat va atreure l'admiració artística de Txaikovski i Liszt. El 1885 va ser nomenada pianista de la Cort Russa i és considerada una de les dones que va començar a emergir a la Rússia Imperial de la seva època, juntament amb les poetesses Zinaida Gippius (1869-1945) i Anna Akhamatova (1889-1966) o les ballarines Matilda Kshesinskaia (1872-1971) i Anna Pavlova (1881-1931).[5]

Professora[modifica | modifica el codi]

Des de 1893 fins a 1908 va ser professora de piano al Conservatori de Sant Petersburg. Allà va començar tenint 12 alumnes i al cap de pocs anys ja en teia 42. Entre els seus estudiants tingué a Serguei Prokófiev, Alexander Borovsky, Maria Yudina, Isabelle Vengerova, Leo Ornstein i Thomas de Hartmann.[2]

Anna Ièssipova

Grigory Kogan deia d'ella a Sant Petersburg:

« Ièssipova regnava, literalment, al Conservatori de Sant Petersburg...Entrar a la classe de Ièssipova es va convertir en un somni de tots els joves pianistes de KiIev, Saratov, Rostov i Iekaterinburg. Ièssipova va ser vint anys al Conservatori de Sant Petersburg, vint anys d'or en la història de la educació pianística russa i que tenen un impacte significatiu en la tècnica pianística mundial. »

Al llarg de la seva carrera, molts compositors van dedicar obres a Anna, com Piotr Txaikovski o Ignacy Jan Paderewski .[6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BERKMAN, T. A.N. Yesipova: zhizn′, deyatel′nost′ i pedagogicheskiye printsipï [Vida, obra i principis pedagògigs]. Moscou: G. M. Kogan, 1948.
  • BOTERBLOEM, Kees. A history of Russia and Its Empire: From Mikhail Romanov to Vladimir Putin. United kindom, Rowman & Littlefield Publishers, 2013. ISBN 978-0742568396.
  • BLOCK- FRIED, Adriane. Amy Beach Passionate Victorian. The life and Woek of an American Composer.  Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0195074086
  • POTOCKA, Angèle.Theodore Leschetizky, an intimate study of the man and the musican. Ney York: The Century Co, 1903
  • SPENCER, Jennifer. Ana Esipova, Grove Music Online. [Consulta feta març 2017]
  • TASSIE, Gregor. Nikolay Myaskovsky: The Conscience of Russian Music. United Kindom, Rowman & Littefield, 2014. ISBN 978-1442231320

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Ièssipova Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Nikolay Myaskovsky: The Conscience of Russian Music, p. 34. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ana Esipova, New Grove» (en anglès). [Consulta: març 2017].
  3. Theodore Leschetizky, anintimate study of the man and the musican., p. 224-225. 
  4. Amy Beach, Passionate Victorian: The Life and Work of an American Composer, p. 25. 
  5. A HIstory of Russia and Its Empire:, p. 166. 
  6. «Obres dedicades a Anna Ièssipova».