Anna Ivànovna de Rússia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Ivànovna de Rússia
Louis Caravaque, Portrait of Empress Anna Ioannovna (1730).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1693 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1740 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Nefropatia Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCatedral de Sant Pere i Sant Pau Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu de totes les Rússies
5 febrer 1730 (Julià) – 28 octubre 1740 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperadriu de totes les Rússies Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Romànov Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrederic Guillem Kettler (1710 (Julià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesIvan V de Rússia Modifica el valor a WikidataPraskovia Saltykova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansTsarevna Praskovya Ivanovna of Russia (en) Tradueix, Tsarevna Catherine Ivanovna of Russia (en) Tradueix, Maria Ivanovna (en) Tradueix i Theodosia Ivanovna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signed By Anna Ivanovna.png Modifica el valor a Wikidata

Imperial Monogram of Empress Anna of Russia.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13445589 Modifica els identificadors a Wikidata

Ana Ivànovna (Анна Иоанновна en rus) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) emperadriu de l'Rússia de 1730 a 1740.

Era filla d'Ivan V, per tant neboda de Pere el Gran i cosina de Pere II al qual va succeir en 1730. Va contraure matrimoni amb Frederic Guillem Kettler, Duc de Curlàndia i Semigàlia.

Durant el seu regnat Rússia va participar en la Guerra de Successió de Polònia (1733-1735) i se'n va iniciar una altra amb els turcs.

Biografia[modifica]

A la mort de Pere II que no va deixar hereus directes el "Consell Privat" escull Ana com emperadriu. La intenció dels membres del consell, compost pels més grans boiars era posar al tron a algú fàcilment influenciable i que acceptés dòcilment signar decrets que limitessin el poder imperial.

Anna desarma aquests plans i s'aprofita de la simpatia que genera en els regiments i en la guarda imperial, i sota el seu suport s'imposa com una veritable autòcrata. Una de les seves primeres mesures consistia a activar una policia secreta que utilitza durant tot el seu regnat per intimidar i terroritzar a qui s'oposa a la seva política. Sospitant de la noblesa russa, els allunya de les posicions de poder que oferia a personalitats de les regions bàltiques alemanyes. Ernst Johann von Biron obté una particular influència en la cort, que normalment encausa a favor seu.

Ana estableix una aliança amb Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i porta a Rússia a participar de la Guerra de Successió Polonesa, posant al tron de Polònia el seu candidat August III.

Ministres del Gabinet de l'Emperadriu Anna Ivànovna, pintura per Valery Jacobi

L'any 1735 ataca a l'imperi Otomà, però Carles VI signa una pau a part que obliga a Rússia a suspendre les hostilitats i a tornar totes les conquestes a excepció d'Azov. A més, durant el seu govern, es va iniciar l'expansió de Rússia cap a l'Àsia Central. Va morir el 28 d'octubre de 1740, igual que el seu antecessor, sense deixar hereus directes, i va nomenar al seu nebot Ivan que només comptava amb uns mesos de vida, com el seu successor.


Precedida per:
Pere II
Escut de l'Imperi Rus
Emperadriu de Rússia

17301740
Succeïda per:
Ivan VI
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Ivànovna de Rússia