Anna Langfus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Langfus
Anna Langfus.jpg
Biografia
Naixement 2 gener 1920
Lublin
Mort 12 maig 1966 (46 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri de Bagneux
Activitat
Ocupació Escriptora
Obra
Obres destacables
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Anna Langfus (Lublin, 2 de gener de 1920 París, 12 de maig de 1966) fou una escriptora en francès d'origen polonès. Premi Goncourt de l'any 1962 per la novel·la Les bagages de sable.

Biografia[modifica]

Anna Langfus (nascuda Anna Regina Szternfinkiel) va néixer el 2 de gener de 1920 a Lublin, Polònia. Filla d'un matrimoniu jueu, Moshe Szternfinkiel i Maria Wajnberg.[1]

El 1938 es va casar amb Jakub Rajs i tots dos van anar a estudiar a l'Escola politècnica de Verviers a Bèlgica. De tornada al Polònia el 1939 va estudiar matemàtiques. Davant la invasió alemanya va viure amb els seus pares al ghetto de Lublin i després al de Varsòvia. Fugits del ghetto van incorporarse a la Resistència, però van ser capturats per la Gestapo . Anna va ser torturada i empresonada a Plock i el seu marit executat.[1] Un cop alliberada el 1946 va anar a viure a França on va iniciar la seva carrera literària.[2]

Després de rebre el Premi Goncourt va traslladar la seva residència a Viarmes (Val-d'Oise) a la regió d'Illa de França.[2] El gener de 1948 es va casar amb Aron Langfus, jueu d'origen txec.[3]

La seva obra ha ocupat un lloc significatiu dins la "literatura de la Shoah" associada a l'Holocaust.

Va morir el 12 de maig de 1966 a l'hospital de Gonesse.

Obres[modifica]

  • 1956: "Les Lépreux" obra de teatre representada per Sacha Pitoëff.
  • 1959: "L'Homme clandestin" obra de teatre no publicada però representada per Jean Mercure
  • 1960: "Le Sel et le soufre",[4] premi Charles-Veillon.
  • 1962: "Les Bagages de sable", premi Goncourt
  • 1965: "Saute Barbara"[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Desjardins, Dominique; Martel, Marie D. «Anna Langfus» (en francès), 08-12-2016. [Consulta: gener 2019].
  2. 2,0 2,1 «Anna Lagfus, prix Goncourt 1962» (en francès). [Consulta: gener 2019].
  3. Cottenet-Hage, Madeleine. «Anna Langfus 1920-1966» (en francès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
  4. Traducció al català: "La sal i el sofre" Barcelona Club Editor, 1985. Traducció de Lluís Ferran de Pol.
  5. La novel·la va ser adaptada al cinema pel director François Dupont-Midi, amb el títol de "Pour un sourire" (1970) i protagonitzada per Marina Vlady, Bruno Cremer i Philippe Clay.

Bibliografia[modifica]