Anna Maria Martínez Sagi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna Maria Martínez Sagi
Anna Maria Martínez Sagi.png
Dades biogràfiques
Naixement 1907
Barcelona
Mort 2 de gener de 2000 (92/93 anys)
Bages
Activitat professional
Ocupació Periodista, atleta, poeta, escriptora i sindicalista
Gènere Poesia
Disciplina Llançament de javelina
Modifica dades a Wikidata

Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 1907 - Santpedor, el Bages, 2 de gener de 2000) fou una poetessa, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana.[1]

Va néixer al si d'una família de l'alta burgesia barcelonina. Mantingué una relació sentimental amb l'escriptora Elisabeth Mulder, però la família aconseguí de separar-les.[2]

Va ser una de les periodistes més importants de la república, juntament amb Josefina Carabias.[3] Va entrevistar a tota mena de personatges, des de rodamons i prostitutes, fins a polítics catalans. Són especialment interessants els seus reportatges sobre el sufragi femení, que a la seva època era un tema controvertit, perquè a molts progressistes, incloses algunes feministes, els feia por que les dones acabessin votant allò que els manessin llurs marits o bé el mossèn.[4] També va ser molt destacada la seva labor com a reportera en la Columna Durruti.[2]

A part de la seva feina com a periodista, també va publicar alguns llibres de poemes, que en el seu moment tingueren un gran èxit. El seu estil s'acosta al de poetesses de l'Amèrica Llatina com ara Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni o Gabriela Mistral, un estil deseperat i angoixat.[5] Se la va arribar a anomenar l'hereva de Rosalía de Castro.[4]

En la seva faceta feminista, Martínez Sagi adoptar ideas que arribaven des de França. Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, a través del qual mirava d'incentivar l'alfabetització de la població femenina.[4]

Com a esportista, Martínez Sagi va destacar en el llançament de javelina,[2] també va practicar el tennis i l'esquí. Va arribar a ser directiva del FC Barcelona el 1934, la primera dona a aconseguir una posició d'importància a nivell del futbol estatal. Al Barça va mirar de crear una secció femenina; el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec. Martínez Sagi entenia l'esport com una necessitat per portar a la dona cap a la modernitat, compatibilitzant cos i ment.[4] El seu germà Armand Martínez Sagi fou futbolista del club.[6]

Acabada la Guerra Civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i més endavant, cap a la dècada de 1950, a EUA, on va impartir classes de francès a la Universitat d'Illinois. Va tornar a Catalunya l'any 1975, un cop mort el dictador Franco, recollint-se en la seva vida privada.[4][7]

Obra[modifica]

  • Caminos (Barcelona, 1929).
  • Inquietud (Barcelona, 1931).
  • Canciones de la isla (1932-1936).
  • País de la ausencia (1938-1940).
  • Amor perdido (1933-1968).
  • Jalones entre la niebla (1940-1967).
  • Los motivos del mar (1945-1955).
  • Visiones y sortilegios (1945-1960).
  • Laberinto de presencias (Barcelona, 1969).

Tots aquests llibres van ser escrits en castellà, només se li coneix un poema en català, Estiu (premi Joaquim Cabot, 1932)

Referències[modifica]

  1. «Anna Maria Martínez Sagi». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 I. O. «De Prada novela la vida de la escritora y deportista catalana Ana M. Martínez Sagi». El País, 2000.
  3. Angel Vivas «Juan Manuel de Prada se adentra en una vida novel·lesca». El Mundo, 2000.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Martínez, Ana Mª». Ciudad de Mujeres, 06-04-2008. [Consulta: 8 juny 2008].
  5. «Juan Manuel de Prada · la recherche d'une poétesse oubliée» (en francès). L'Humanité, 2002.
  6. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  7. Norandi, Elina. Anna Maria Martínez Sagi, la perpètua desterrada. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 

Enllaços externs[modifica]