Anna Maria Martínez Sagi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Maria Martínez Sagi
Anna Maria Martínez Sagi.png
Biografia
Naixement 16 febrer 1907
Barcelona
Mort 2 gener 2000 (92 anys)
Santpedor
Activitat
Ocupació Periodista, atleta, poeta, escriptora, sindicalista i activista
Ocupador FC Barcelona (1934–1936)
Gènere artístic Poesia
Esport atletisme
tennis
esquí
Disciplina esportiva llançament de javelina
Família
Germans Armand Martínez Sagi
Modifica les dades a Wikidata

Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 16 de febrer de 1907[1] - Santpedor, el Bages, 2 de gener de 2000) fou una poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer al si d'una família de l'alta burgesia barcelonina filla de Josep Martínez i Tatxé (Barcelona 1871), industrial tèxtil, i de Consol Sagi i Barba, de Barcelona; neboda d'Emili Sagi i Barba. Mantingué una relació sentimental amb l'escriptora Elisabeth Mulder, però la família aconseguí de separar-les.[3]

Va ser una de les periodistes més importants de la república, juntament amb Josefina Carabias.[4] Va entrevistar tota mena de personatges, de rodamons i prostitutes, fins a polítics catalans. Són especialment interessants els seus reportatges sobre el sufragi femení, que en la seva època era un tema controvertit, perquè a molts progressistes, incloses algunes feministes, els feia por que les dones acabessin votant allò que els manessin llurs marits o bé el mossèn.[5] També va ser molt destacada la seva labor com a reportera en la Columna Durruti.[3]

A part de la seva feina com a periodista, també va publicar alguns llibres de poemes, que en el seu moment tingueren un gran èxit. El seu estil s'acosta al d'algunes poetes de l'Amèrica Llatina com ara Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni o Gabriela Mistral, d'una marcada desesperació i angoixa.[6] Se la va arribar a anomenar l'hereva de Rosalía de Castro.[5]

En la seva faceta feminista, Martínez Sagi adoptà idees que arribaven des de França. Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, amb el qual mirava d'incentivar l'alfabetització de la població femenina.[5]

Com a esportista, Martínez Sagi va destacar en el llançament de javelina,[3] també va practicar el tennis i l'esquí. Va arribar a ser directiva del FC Barcelona el 1934[7] esdevenint la primera dona a aconseguir una posició d'importància en el futbol estatal, una fita que no es repetiria fins més de 70 anys després. Al Barça va mirar de crear una secció femenina, però el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec. Martínez Sagi entenia l'esport com una necessitat per portar les dones cap a la modernitat, compatibilitzant cos i ment.[5] El seu germà Armand Martínez Sagi va arribar a ser futbolista del club.[8] Posteriorment va impulsar l'organització de l'Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona.[9]

Acabada la Guerra Civil, se n'anà a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, a EUA, on va impartir classes de francès a la Universitat d'Illinois. Va tornar a Catalunya l'any 1975, un cop mort el dictador Franco, i es recollí en la seva vida privada.[5][10]

Obra[modifica]

  • Caminos (Barcelona, 1929).
  • Inquietud (Barcelona, 1931).
  • Canciones de la isla (1932-1936).
  • País de la ausencia (1938-1940).
  • Amor perdido (1933-1968).
  • Jalones entre la niebla (1940-1967).
  • Los motivos del mar (1945-1955).
  • Visiones y sortilegios (1945-1960).
  • Laberinto de presencias (Barcelona, 1969).

Tots aquests llibres van ser escrits en castellà; només se li coneix un poema en català: Estiu (Premi Joaquim Cabot, 1932)

Referències[modifica]

  1. «indice de nacimientos de mujeres 1907 1908...registre núm 1781 jutjat Audiència dia 18 de febrer de 1907» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-02-1907. [Consulta: 9 març 2019].[Enllaç no actiu]
  2. «Anna Maria Martínez Sagi». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 I. O. «De Prada novela la vida de la escritora y deportista catalana Ana M. Martínez Sagi». El País, 2000.
  4. Angel Vivas «Juan Manuel de Prada se adentra en una vida novel·lesca». El Mundo, 2000.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Martínez, Ana Mª». Ciudad de Mujeres, 06-04-2008. [Consulta: 8 juny 2008].
  6. «Juan Manuel de Prada · la recherche d'une poétesse oubliée» (en francès). L'Humanité, 2002.
  7. Fernández Vidal, Maria «Un documental sobre Anna Maria Martínez Sagi recupera la importància de la lluita feminista en la història del FC Barcelona». 324.cat [Consulta: 10 març 2019].
  8. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  9. «Anna Maria Martínez Sagi». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Norandi, Elina. Anna Maria Martínez Sagi, la perpètua desterrada. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 

Filmografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]