Anna Murià i Romaní

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Anna Murià)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna Murià i Romaní Creu de Sant Jordi 1984
Silver - replace this image female.svg
Dades biogràfiques
Naixement 21 de maig de 1904
Barcelona, Barcelonès
Mort 27 de setembre de 2002(2002-09-27) (als 98 anys)
Terrassa, Vallès Occidental
Activitat professional
Ocupació Escriptora, traductora i periodista
Ocupador Generalitat de Catalunya
Nom de ploma Marta Romaní
Obra
Primeres obres Joana Mas (1933)
Obres destacades Crònica de la vida d'Agustí Bartra
Altres dades personals
Partit polític Acció Catalana
Esquerra Republicana de Catalunya
Estat Català
Cònjuge Agustí Bartra i Lleonart
Fills Roger Bartra
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Anna Murià i Romaní (Barcelona, 21 de maig de 1904 - Terrassa, el Vallès Occidental, 27 de setembre de 2002) fou una escriptora, traductora i periodista catalana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla del periodista Magí Murià i Torner i germana de Josep Maria Murià i Romaní. Va rebre el primer ensenyament a l'escola francesa de les religioses de les Dames Negres. Va estudiar comerç, comptabilitat i anglès a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1918-24) i va fer uns cursos nocturns a l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1932-36). El 1921 va començar a treballar com a secretària en diverses empreses o institucions. Va col·laborar a La Dona Catalana prolíficament del 1925 al 1930.

També fou força activa políticament, ja que va militar a Acció Catalana, des d'on participà en les campanyes per l'alliberament dels implicats en el Complot de Garraf. El 1932 es passà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la qual participà en la recollida de signatures a favor de l'aprovació de l'Estatut de Núria i per l'alliberament dels implicats en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1932, també organitzà i forma part del "Front Únic Femení Esquerrista", junt amb altres dones destacades del seu temps, com ara la Rosa Maria Arquimbau.[2] El 1936 formà part del comitè central d'Estat Català.

Durant la guerra civil espanyola fou funcionària de la Generalitat de Catalunya, que la nomenà secretària de la Institució de les Lletres Catalanes; col·laborà a publicacions com La Dona Catalana, La Rambla, La Nau, Meridià i Diari de Catalunya. També fou membre de la Unió de Dones de Catalunya i cofundadora del Grup Sindical d'Escriptors Catalans.

Va iniciar la carrera com a escriptora amb la novel·la Joana Mas (1933). Després va publicar dos opuscles, La revolució moral (1934) i El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937), que reflecteixen el seu compromís cívic i polític. Durant la Guerra Civil encara va donar a conèixer una altra novel·la, La peixera (1938). El 1934 havia entrat a treballar com a auxiliar a les Oficines del Servei d'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat. D'ençà del 1937 que treballava com a secretària a la Institució de les Lletres Catalanes, feina que va compaginar amb les tasques de redacció del Diari de Barcelona i del Diari de Catalunya, del qual al final de la guerra va esdevenir directora; es convertí en la primera dona que comandava un diari en català.[3]

En acabar la guerra s'exilià amb la seva família a França, específicament a Tolosa de Llenguadoc, Roissy-en-Brie, on conegué altres escriptors catalans com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Pere Quart, Francesc Trabal i el seu futur company sentimental, el poeta Agustí Bartra.[4] El 1941, després de viatjar per Cuba i la República Dominicana, s'establí amb Bartra a Mèxic, on treballà com a traductora d'anglès i de francès al castellà, i on col·laborà en les revistes Catalunya, Germanor, Lletres, La Nostra Revista i Pont Blau. Tanmateix, durant aquests trenta anys de confinament només va poder publicar els relats Via de l'est (1946) i El nen blanc i el nen negre (1947), juntament amb la seva obra més reconeguda, Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967, ampliada el 1980 i el 1990).[3]

Quan retornà a Catalunya, el gener de 1970, va treure a llum una bona part de la seva producció: l'assaig L'obra de Bartra (1975), els llibres per a infants El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974), A Becerola fan ballades (1978), Pinya de contes (1980) i Les aventures d'una pota de ruc i altres contes (2001), els recull de narracions El país de les fonts (1978) i El llibre d'Eli (1982) i les novel·les Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986), a més de les Cartes a l'Anna Murià de Mercè Rodoreda (1985).[3]

Va exercir de nou ocasionalment el periodisme en revistes i diaris com Cavall Fort i Tretzevents, Serra d'Or, Oriflama, La Vanguardia o l'Avui. La dècada del 1990 va mantenir una secció fixa als diaris L'Actualitat i El 9 Nou de Terrassa i al suplement La Jornada Semanal del diari mexicà La Jornada (dirigit pel seu fill, l'antropòleg Roger Bartra).[3] El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 va cedir l'arxiu del seu marit a la ciutat de Terrassa. Ha estat sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

L'any que va morir, el 2002, van sortir editats Quatre contes d'exili i, pòstumament, les Reflexions de la vellesa (2003), primer volum del dietari «Biblioteca Anna Murià. Obres completes».[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Joana Mas (1933)
  • La peixera (1938)
  • La revolució moral (1934)
  • El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937)
  • Via de l'est (1946)
  • El nen blanc i el nen negre (1947)
  • Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967)
  • L'obra de Bartra (1975)
  • El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974, premi Josep Maria Folch i Torres)
  • A Becerola fan ballades (1978)
  • Pinya de contes (1982)
  • El país de les fonts (1980)
  • El llibre d'Eli (1982)
  • Res no és veritat, Alícia (1984)
  • Cartes a l'Anna Murià (1985), correspondència amb Mercè Rodoreda
  • Aquest serà el principi (1986).
  • Quatre contes d'exili (2002)
  • Reflexions de la vellesa (2003)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anna Murià i Romaní». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. "Frente único femenino izquierdista", notícia que apareix a La Vanguardia del dissabte, 4 de juny de 1932, sobra una de les primeres assemblees del "Front únic femení esquerrista", que fou presidida per la seva Comissió organitzadora formada per la Rosa Maria Arquimbau, Maria Dolors Bargalló i Serra, Anna Murià, Núria Montserrat Oromí i Teresa Isern, i on van votar pel Comitè Central. Quedaren elegides: Rosa María Arquimbau com a presidenta; Àngela Graupera com a vicepresidenta primera; Anna Murià com a vicepresidenta segona; Maria Dolors Bargalló com a secretària; Maria Enriqueta Montoro com a vicesecretaria; Núria M. Oromí com a tresorera; i Amanda Llebot com a "comptadora".
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Aquest serà el principi. Deu anys sense Anna Murià (1904-2002)». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 agost 2013].
  4. Editorial «Mor l'escriptora Anna Murià». Vilaweb, 16-02-2004 [Consulta: 8 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]