Anna Pujol i Puigvehí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaAnna Pujol i Puigvehí

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Anna Pujol i Puigheví Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Anna Pujol Puigvehí Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòloga, professora d'universitat, arqueòloga, historiadora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Anna Pujol i Puigvehí (Figueres, 16 d'agost de 1947) és una historiadora, professora i arqueòloga catalana.[1] Filla de Jordi Pujol Salacruch i Anna Puigvehí Fàbrega, la seva tasca com a investigadora i escriptora aplega la protohistòria de Catalunya i d'Europa, les arrels de la gastronomia de Catalunya, i la traducció de llibres i estudis relacionats amb les dues temàtiques. Està vinculada al món editorial com a traductora tècnica de l'italià, de l'anglès i del francès d'obres d'història i d'història de l'art.[1]

Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1970) amb la tesi Los Indiketes según las fuentes literarias y arqueológicas,.[2][3] Va doctorar-se amb la qualificació summa cum laude en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi doctoral La población prerromana del extremo nordeste peninsular. Génesis y desarrollo de la cultura ibérica en las comarcas gerundenses” (1981).[4][5]

Ha estat professora d'Història Antiga i Protohistòria mediterrània a la Universitat Autònoma de Barcelona durant quinze anys[6][7] i professora tècnica en diversos cursos internacionals. Ha estat professora de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 15 anys, i professora col·laboradora d'Arqueologia i Història Antiga de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). És catedràtica d'Història d'Instituts d'Ensenyament de Secundària des de l'any 1981.[1]

Ha excavat amb equips francoespanyols a jaciments de rellevància científica com el palau tartessic orientalitzant de Cancho Roano a Zalamea de la Serena (Badajoz) o el poblat gal·loromà de Bibracte (Mount-Beuvary, Nièvre, França), a més de nombroses excavacions de jaciments de diferents èpoques i tipologies d'Espanya, Catalunya (Ullastret, Empúries…) i Europa (Saint-Rémy-de-Provence, Bourges, Bordighera, Liguria…).[1]

Organitzà les I i les II Jornades d'Arqueologia i Pedagogia al Museu d'Arqueologia de Catalunya els anys 1994 i 1996. Ha col·laborat amb l'ACCAT (Associació Conèixer Catalunya) i en el programa d'informàtica educativa (PIE) del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, fruit del qual és el document informàtic sobre “Els ibers de Catalunya”.[1]

És assessora científica de l'associació Amics dels Museus de Catalunya (des de 1974), col·laboradora científica de l'Índice Histórico Español des de 1973[8] i forma part de diverses associacions: ha sigut membre de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans i patronats com el de Santa Maria de Vilabertran.[1] Com a conferenciant ha impartit nombrosos cursos de postgrau a diverses universitats i institucions espanyoles i de l'estranger. Ha publicat nombrosos estudis sobre els moments més reculats de la història de Catalunya, tant de caràcter científic com de difusió i divulgació, en revistes com: Ampurias, Información Arqueológica, Revista de Estudios Extremeños, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Pyrenae, Historia y Vida, Historia 16, Rutas del Mundo de la National Geographic Society, Revista de Arqueología o Scientific American.[1]

Obra[3][modifica]

Monografies
  • La población prerromana del extremo nordeste peninsular: génesis y desarrollo de la cultura ibérica en las comarcas gerundenses (Barcelona: 1984), resum de la tesi doctoral.
  • La población prerromana del extremo nordeste peninsular. Génesis y desarrollo de la cultura ibérica en las comarcas gerundenses (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid - Universitat Autónoma de Barcelona: 1989 2 vols.)
  • Arrels clàssiques de la cuina de la Catalunya Vella. D'Apici (s. I) a Josep Pla (s. XX) (Barcelona: 1997)
  • Pujol Puigvehí, Anna. El Territori de Llançà a l'antiguitat. Brau, 1998. ISBN 8488589581. 
Obres didàctiques
  • Departament d'Ensenyament i Cultura. L'Arqueologia a Catalunya, avui: Barcelona, Sala del Tinell i Capella de Santa Agata : Girona, Sant Pere de Galligants : Lleida, La Seu Vella : Tarragona, Museu Nacional Arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982, p. 4. 
  • Pujol Puigvehí, Anna. Els Ibers : vida i cultura. Barcanova, 1992. ISBN 8475337503. 
  • La Costa Brava. Guia-àlbum amb itinerari descriptiu (Barcelona, s.d).
Obres col·lectives
  • AA.VV.. L'alimentació mediterrània. Icaria Editorial, 1996, p. 57-72. ISBN 8474262887. 

Premis[modifica]

  • III Premi Castell del Joncar atorgat per l'Ajuntament de Figueres i la Societat Coral Erato de recerca històrica per l'estudi “El Ampurdán desde la colonización griega a la conquista romana. Según testimonio de los autores griegos y romanos contemporáneos” (publicat a Annals de l'Institu d'Estudis Empordanesos, 1977).[9][1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 675-676. ISBN 9788496747548. 
  2. ↑ Pujol Puigvehí, Anna. Los Indiketes según las fuentes literarias y arqueológicas / tesis de licenciatura. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofía i Lletres. Secció d'Història, 1970. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya».
  4. ↑ «La Vanguardia».
  5. ↑ Dominguez Arranz, Almudena Lancia 2, 1997, p. 315-316.
  6. ↑ Menéndez i Pablo, F.Xavier. Actes / II Jornades d'Arqueologia i Pedagogia. Museu d'Arqueologia de Catalunya, 1996, p. 39. ISBN 84-393-4673-5. 
  7. ↑ Universitat Autònoma de Barcelona. Memòria de la recerca 1987. Universitat Autònoma de Barcelona, 1987, p. 237. 
  8. ↑ «Índice Histórico Español. Publicación del Centro de Estudios Históricos Internacionales».
  9. ↑ Instituto de Estudios Ampurdaneses. Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses. Instituto de Estudios Ampurdaneses, 1977, p. 131-214. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Pujol_i_Puigvehí&oldid=29734175»