Anna Rosselló i Elias

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna Rosselló i Elias
Anna Rosselló Elias.jpg
Anna Rosselló i Josep Travesset
Naixement 1923 (1923-00-00) (93–94 anys)
Flix
Ocupació escriptora, assagista i esperantista
Modifica dades a Wikidata

Anna Rosselló i Elias (Flix, 1923) és una escriptora catalana i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar a l'Amèrica del Sud i Centreamèrica i la seva pròpia: els Països Catalans.[1]

El 1956 va traslladar-se al Brasil amb el seu marit Josep Travesset i la seva filla de dos anys i mig[1] (Carme Travesset) fugint de la repressió franquista i també a causa de la misèria de l'estat espanyol en aquella època. Després de residir a Sao Paulo un temps, van iniciar un viatge a través de tot el con sud per conèixer de pròpia mà les nacions ameríndies que havien estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols.[1] També assistiren a diversos col·loquis i congressos organitzats per les universitats o les entitats amb les quals contactaven.[1] El viatge el van fer en un carruatge tirat a cavall que anomenaven cotxellar, amb el qual viatjaren pels estats de Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala,[1] quedant-se a les portes de Mèxic on no els deixaren entrar. D'allí giraren cua vers Panamà i després de vuit anys al continent americà retornaren a Barcelona. El recorregut havia estat de 26.000 km.

Ha escrit vint-i-dos llibres on explica les aventures i coneixences dels amerindis d'Abya Yala, assajos diversos sobre els catalans i les seves memòries, on hi relata la repressió franquista que va patir ella i la seva família.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • De burgès a socialista, 1971
  • L'Amèrica marginada, 1978
  • No són tres-cents milions. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l'estat espanyol, 1983; 2a ed. rev. i aug. 1988
  • O catalao (un català a l'Amazònia), 1984
  • Després de la bel·licosa nit, 1985
  • Illapa de Huancané, 1985
  • L'avi de les Illes Tule (Múu Inatulegui), 1985
  • El més gran desert és una gran ciutat, 1986
  • La força de la identitat, 1987
  • Guatemala punt i retorn, 1987
  • Quan el temps s'atura..., 1987
  • Jofre Montalt no és pas mort!, 1988
  • De São Paulo a l'illa de São Louiz passant per Brasília, 1990
  • De l'Alt Maestrat sense retorn..., 1991
  • Germanor entre colonitzats, 1992
  • Vençuda sí. Doblegada mai!, 1992; 2a ed. rev. i aug. 2004
  • Quan l'Irazú s'irrita..., 1993
  • A l'ombra del Chimborazo, 1994
  • Pels Andes, entre el passat i el present, 1995
  • Aquest món nostre..., 1997
  • Sabíeu que..., 1998
  • Memòries d'una dona lluitadora. Vençuda sí, doblegada mai!, 2004.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Manent, 1992: p. 431-432, entrada: "Rosselló i Elias, Anna"

Obres referenciades:

  • Manent, Albert (director); Grases, Pere; Molas i Ribalta, Pere. Diccionari dels Catalans a Amèrica. III. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i Generalitat de Catalunya, 1992, p. 440. ISBN 84-7256-995-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]