Anna Rosselló i Elias

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Rosselló i Elias
Anna Rosselló Elias.jpg
Anna Rosselló i Josep Travesset modifica
Biografia
Naixement1923 modifica (96/97 anys)
Flix (Ribera d'Ebre) modifica
Activitat
Camp de treballAssaig modifica
OcupacióEscriptora, assagista i esperantista modifica

Anna Rosselló i Elias (Flix, 1923) és una escriptora catalana i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar a l'Amèrica del Sud i Centreamèrica i la seva pròpia, els Països Catalans.[1]

Biografia[modifica]

Nascuda a Flix l'any 1923, Anna Rosselló va viure en un entorn molt polititzat. Els seus dos germans lluitaren al bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola i acabaren condemnats per consells de guerra franquistes. Un d'ells a set anys de presó i l'altre aconseguí exiliar-se a la Catalunya Nord. Les autoritats franquistes en forçaren el retorn amb un xantatge familiar empresonant-ne el pare, el qual morí el 1940 a la presó segons la versió oficial perquè "havia caigut per unes escales".[2]

Rosselló coneixeria a Josep Travesset, un parent llunyà de Balaguer que trobà a Andorra i que li serví d'enllaç per fer arribar correspondència al germà exiliat llavors a Perpinyà. Josep havia arribat a Andorra a finals de la Segona Guerra Mundial també fruit de l'exili republicà, passant de les trinxeres de la guerra al camp de concentració d'Argelers. Els nazis l'havien obligat a treballar en una fàbrica d'Alemanya de la qual escaparia al final de la guerra. Anna i Josep s'acabaren enamorant, es casaren i se n'anaren a viure a Barcelona. El marit seria empresonat pel seu passat republicà, però l'any 1956 en sortiria i marxaren a l'exili, amb la seva filla Carme Travesset.[2]

El 1956 Anna Rosselló es traslladà al Brasil amb el seu marit Josep Travesset i la seva filla Carme de dos anys i mig,[1] fugint de la repressió franquista i també a causa de la misèria de l'estat espanyol en aquella època. Després de residir a Sao Paulo un temps, van iniciar un viatge a través de tot el con sud per conèixer de pròpia mà les nacions ameríndies que havien estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols.[1] També assistiren a diversos col·loquis i congressos organitzats per les universitats o les entitats amb les quals contactaven.[1] El viatge el van fer en un carruatge tirat a cavall que anomenaven cotxellar, amb el qual viatjaren pels estats del Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala,[1] quedant-se a les portes de Mèxic on no els deixaren entrar. D'allí giraren cua vers Panamà i després de vuit anys al continent americà retornaren a Barcelona el 1965. El recorregut havia estat de 26.000 km. Tots aquells anys dugueren una vida senzilla i precària, combinant els ingressos que treien de conferències i exposicions de pintura amb l'ajuda econòmica de la gent que anaven coneixent.[2]

El llibre L’Amèrica marginada, publicat el 1978, serviria de testimoni d'aquells anys de recerca i convivència amb nadius americans. Però l'obra d'Anna Rosselló acabaria sent més extensa, havent escrit vint-i-dos llibres on explica les aventures i coneixences dels amerindis d'Abya Yala, assajos diversos sobre els catalans i les seves memòries, on hi relata la repressió franquista que va patir ella i la seva família.[2]

La filla Carme l'any 1975 també s'implicaria políticament entrant a l'organització del PSAN provisional i sent empresonada diverses vegades, arribant a ser torturada durant cinc dies a la Comissaria de la Via Laietana.

Obres[modifica]

  • De burgès a socialista, 1971
  • L'Amèrica marginada, 1978
  • No són tres-cents milions. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l'estat espanyol, 1983; 2a ed. rev. i aug. 1988
  • O catalao (un català a l'Amazònia), 1984
  • Després de la bel·licosa nit, 1985
  • Illapa de Huancané, 1985
  • L'avi de les Illes Tule (Múu Inatulegui), 1985
  • El més gran desert és una gran ciutat, 1986
  • La força de la identitat, 1987
  • Guatemala punt i retorn, 1987
  • Quan el temps s'atura..., 1987
  • Jofre Montalt no és pas mort!, 1988
  • De São Paulo a l'illa de São Louiz passant per Brasília, 1990
  • De l'Alt Maestrat sense retorn..., 1991
  • Germanor entre colonitzats, 1992
  • Vençuda sí. Doblegada mai!, 1992; 2a ed. rev. i aug. 2004
  • Quan l'Irazú s'irrita..., 1993
  • A l'ombra del Chimborazo, 1994
  • Pels Andes, entre el passat i el present, 1995
  • Aquest món nostre..., 1997
  • Sabíeu que..., 1998
  • Memòries d'una dona lluitadora. Vençuda sí, doblegada mai!, 2004.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Manent, 1992: p. 431-432, entrada: "Rosselló i Elias, Anna"
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bäbler, Oriol «Anna Rosselló, el segle de resistència que el menyspreu de 'El Mundo' no pot esborrar». Vilaweb, 07-11-2019 [Consulta: 24 febrer 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Manent, Albert (director); Grases, Pere; Molas i Ribalta, Pere. Diccionari dels Catalans a Amèrica. III. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i Generalitat de Catalunya, 1992, p. 440. ISBN 84-7256-995-0. 

Enllaços externs[modifica]