Anna Rosselló i Elias

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnna Rosselló i Elias

Anna Rosselló i Josep Travesset Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Flix (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, assagista, esperantista Modifica el valor a Wikidata

Anna Rosselló i Elias (Flix, 3 de desembre de 1923 - 21 d'abril de 2020)[1] va ser una escriptora catalana i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar a l'Amèrica del Sud i Centreamèrica i la seva pròpia, els Països Catalans.[2]

Biografia[modifica]

Nascuda a Flix l'any 1923, Anna Rosselló va viure en un entorn molt polititzat. Els seus dos germans lluitaren al bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola i acabaren condemnats per consells de guerra franquistes. Un d'ells a set anys de presó i l'altre aconseguí exiliar-se a la Catalunya Nord. Les autoritats franquistes en forçaren el retorn amb un xantatge familiar empresonant-ne el pare, el qual morí el 1940 a la presó segons la versió oficial perquè "havia caigut per unes escales".[3]

Rosselló coneixeria a Josep Travesset, un parent llunyà de Balaguer que trobà a Andorra i que li serví d'enllaç per fer arribar correspondència al germà exiliat llavors a Perpinyà. Josep havia arribat a Andorra a finals de la Segona Guerra Mundial també fruit de l'exili republicà, passant de les trinxeres de la guerra al camp de concentració d'Argelers. Els nazis l'havien obligat a treballar en una fàbrica d'Alemanya de la qual escaparia al final de la guerra. Anna i Josep s'acabaren enamorant, es casaren i se n'anaren a viure a Barcelona. El marit seria empresonat pel seu passat republicà, però l'any 1956 en sortiria i marxaren a l'exili, amb la seva filla Carme Travesset.[3]

El 1956 Anna Rosselló va viatjar al Brasil amb el seu marit Josep Travesset i la seva filla Carme de dos anys i mig,[2] fugint de la repressió franquista i també a causa de la misèria de l'estat espanyol en aquella època. Després de residir a São Paulo un temps, van iniciar un viatge a través de tot el con sud per conèixer de pròpia mà les nacions ameríndies que havien estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols.[2] També assistiren a diversos col·loquis i congressos organitzats per les universitats o les entitats amb les quals contactaven.[2] El viatge el van fer en un carruatge tirat a cavall que anomenaven cotxellar, amb el qual viatjaren pels estats del Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala,[2] quedant-se a les portes de Mèxic on no els deixaren entrar. D'allí giraren cua vers Panamà i després de vuit anys al continent americà retornaren a Barcelona el 1965. El recorregut havia estat de 26.000 km. Tots aquells anys dugueren una vida senzilla i precària, combinant els ingressos que treien de conferències i exposicions de pintura amb l'ajuda econòmica de la gent que anaven coneixent.[3]

El llibre L'Amèrica marginada, publicat el 1978, serviria de testimoni d'aquells anys de recerca i convivència amb nadius americans. Però l'obra d'Anna Rosselló acabaria sent més extensa, havent escrit vint-i-dos llibres on explica les aventures i coneixences dels amerindis d'Abya Yala, assajos diversos sobre els catalans i les seves memòries, on hi relata la repressió franquista que va patir ella i la seva família.[3]

La filla Carme l'any 1975 també s'implicaria políticament entrant a l'organització del PSAN provisional i sent empresonada diverses vegades, arribant a ser torturada durant cinc dies a la Comissaria de la Via Laietana.

Obres[modifica]

  • De burgès a socialista. Barcelona: Gràfiques Diamante, 1972. 
  • L'Amèrica marginada. 1a. Barcelona: Pòrtic, 1978. ISBN 8473060903. 
  • No són 300 milions. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l'idioma espanyol. Barcelona: Pòrtic, 1983 (2a edició revisada i augmentada el 1988). 
  • O catalâo: un català a l'Amazònia. 1a. Barcelona: El Llamp, 1984. ISBN 8486066344. 
  • Després de la bel·licosa nit (és millor morir rebels que viure esclaus). 1a. Barcelona: El Llamp, 1985. ISBN 8486066425. 
  • Illapa de Huancané. Barcelona: Servigraf, 1985. ISBN 8486317045. 
  • L'avi de les Illes Tule (Múu Inatulegui). Barcelona: Servigraf, 1985. ISBN 8486317037. 
  • El més gran desert és una gran ciutat. 1a. Barcelona: El Llamp, 1986. ISBN 848606659X. 
  • La força de la identitat. 1a. Barcelona: El Llamp, 1987. ISBN 8486066883. 
  • Guatemala, punt i retorn. Barcelona: Rodés Edicions, 1987. ISBN 8486516048. 
  • Quan el temps s'atura. Barcelona: sRoc, 1987. ISBN 8486516064. 
  • Jofre Montalt no és pas mort!. Seuba, 1988. ISBN 8486747716. 
  • De São Paulo a l'illa de São Louiz passant per Brasília. Rafael Dalmau, 1990. ISBN 8423204146. 
  • De l'alt Maestrat sense retorn.... Dalmau, 1991. ISBN 8423204332. 
  • Germanor entre colonitzats. R. Dalmau, 1992. ISBN 8423204510. 
  • Vençuda sí!, doblegada mai!. Rafael Dalmau, 1992. ISBN 8423204553. 
  • Quan l'Irazú s'irrita. J. Travesset, 1993. ISBN 8460453219. 
  • A l'ombra del Chimborazo. Barcelona: [s.n.], 1994. ISBN 8460492621. 
  • Pels Andes, entre el passat i el present!. J. Travesset, 1995. ISBN 846051840X. 
  • Aquest món nostre.... J. Travesset, 1997. ISBN 8492231807. 
  • Sabíeu que.... J. Travesset, 1998. ISBN 8492231815. 
  • Memòries d'una dona lluitadora: vençuda sí, doblegada mai!. 2a. Editorial Mediterrània, 2004. ISBN 8483345102. 

Referències[modifica]

  1. «Adeu a Anna Rosselló, una lluitadora per les llibertats a banda i banda de l'Atlàntic», 22-04-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Manent, 1992: p. 431-432, entrada: "Rosselló i Elias, Anna"
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Bäbler, Oriol «Anna Rosselló, el segle de resistència que el menyspreu de 'El Mundo' no pot esborrar». Vilaweb, 07-11-2019 [Consulta: 24 febrer 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Manent, Albert (director); Grases, Pere; Molas i Ribalta, Pere. Diccionari dels Catalans a Amèrica. III. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i Generalitat de Catalunya, 1992, p. 440. ISBN 84-7256-995-0. 

Enllaços externs[modifica]