Anna Solà Sardans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Solà Sardans
Anna Solà Sardans.jpg
Anna Solà Sardans fotografiada poc abans del començament de la Guerra Civil (1936) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (el Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 2004 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Torredembarra (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActivista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Anna Solà Sardans (Manresa, 1 de novembre de 1918Torredembarra, 21 de gener del 2004) fou una activista catalana represaliada pel franquisme.

Biografia[modifica]

Nascuda en el si d'una família progressista, el seu pare, Josep Solà Franquesa, havia nascut a Artés i treballava de mestre fuster; la mare, Francesca Sardans Vinyas, era mestressa de casa i havia nascut a Santpedor; també tenia una germana més gran que treballava de sastressa. Ben aviat els ideals familiars van fer participar Anna en les activitats socials i polítiques del moment. Va estudiar comptabilitat, francès i taquimecanografia; també va aprendre a tocar el piano, era fotògrafa aficionada i esperantista.[1]

Guerra Civil[modifica]

El 15 de juliol 1937, en plena Guerra Civil, amb divuit anys, va entrar a treballar d'auxiliar administrativa a les oficines de la Delegació d'Economia, Transport i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a Manresa; aleshores Joan Comorera i Soler n'era el conseller en cap. Aviat va assumir responsabilitats de secretària dels diferents caps que es van anar succeint a mesura que s'incorporaven al front: Josep Rucosa Vila (que fou un dels fundadors del PSUC a Manresa)[2] Gerónimo Sáez Martínez, Pedro Romero i Juan Dueso Fernández

Militant del jove Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va participar en manifestacions i mítings en pobles de la comarca, com a Callús i al Pont de Vilomara.

Des del secretariat de propaganda de l'organització Unió de Dones Antifeixistes va participar activament en l'organització d'ajudes als soldats del front, els ferits, les colònies d'infants i els refugiats; també va col·laborar amb l'organització Socors Roig Internacional i va fer activisme en premsa i ràdio. Publicava assíduament als diaris El Dia de Manresa i en el de la UGT.[3]

En nom de La Unió de Dones de Catalunya, el 18 d'abril de 1938, en plena guerra, fa una crida a totes les manresanes antifeixistes, siguin o no d'algun partit o sindicat, a treballar conjuntament per ajudar materialment i moralment els combatents. L'article, publicat al diari El Dia, va ser una de les proves més contundents en el consell de guerra al qual va ser sotmesa i en la sol·licitud de pena de mort.[1]

Final de la Guerra civil[modifica]

Memorial a la presó de Dones de les Corts

Al gener de 1939 es clausuren les oficines de la Delegació de la Generalitat a Manresa. Molts republicans marxen a l'exili, però Anna es va quedar. El dia abans que entressin les tropes franquistes a Manresa, el 23 de gener de 1939, surt cap a Vic, on té família, però torna a Manresa el 5 d'abril; cinc dies més tard és denunciada, detinguda i ingressada a la presó. El 29 de maig és sotmesa a un consell de guerra juntament amb setze persones més, entre elles la també manresana Assumpció Solà Casas, d'ideologia llibertària.[4]

Acusada de “rebel·lió militar” i de “propagandista roja separatista”, el fiscal Emilio Rodriguez López demana per a ella la pena de mort, presentant com a prova un retall del diari El Dia en què havia escrit una proclama citant un discurs del president Lluís Companys i demanant ajuda per als combatents.[5] L'advocat defensor, però, aconsegueix per ella la "pena immediatament inferior a la pena de mort". És condemnada a vint anys i un dia. Compleix la condemna a la presó de Manresa i a la Provincial de Dones de Barcelona (presó de Dones de les Corts).[6][7][8]

Postguerra[modifica]

Finalment la pena li fou commutada a 6 anys i un dia. Amb indults i la redempció de pena pel treball va obtenir la llibertat provisional el 5 de juliol de 1941, havent complert 2 anys, 5 mesos i 27 dies. Finalment la llibertat definitiva va arribar el 8 d'octubre de1945.

La tornada a Manresa no va ser fàcil. Les condicions laborals per als represaliats del franquisme eren molt dures i havien de sumar-hi les vexacions i les pressions d'una dictadura. Es va casar amb Josep Batalla Salvat, extinent republicà, que va estar presoner en els camps de concentració d'Argelers (Catalunya Nord) i d'Ordunya (País Basc).[9] Posteriorment fou condemnat a 30 anys de presó, dels quals en va passar 7 a la presó Model de Barcelona.[10][11][12] Va morir el 27 de desembre de 1985. Mai va renunciar a llurs ideals.

Anna va morir el 21 de gener de 2004 a Torredembarra.[1]

Memòria històrica[modifica]

Placa a la casa al carrer Margarit, on va néixer Francesc Boix i Campo. Fotògraf

El 2015 Memoria.cat va publicar 28 fotografies inèdites que Francesc Boix, conegut com el fotògraf de Mauthausen, havia fet a Manresa durant la Guerra Civil. Les fotografies procedeixen del fons de 1.400 negatius que la Comissió de la Dignitat va comprar en una subhasta sense saber qui n'era l'autor. Posteriorment es va saber que es tractava de Francesc Boix. En cinc d'aquestes fotografies apareix Anna Solà Sardans en un acte per recaptar fons per als soldats republicans.[13]

El 9 de març de 2018, El Consell Municipal de Solidaritat de la ciutat de Manresa va proposar el nom de tres manresanes per tal que donin nom a carrers de la ciutat, entre elles el de la política i activista Anna Solà Sardans.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Manresanes que han fet història: Anna Solà Sardans (1918- 2004). Represaliada pel franquisme.». [Consulta: 7 febrer 2017].
  2. Martinez de Saz i Pagès Blanch, Pelai i Maria Teresa. Diccionàri biogràfic del moviment obrer als Paisos Catalans (segles XIX i XX) pàg. 1122 (Josep Rucosa Vila) (en català). Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Edicions Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-8415-243-X / 84-8338-227-X. 
  3. «"El Dia" | La República a Manresa en un clic». [Consulta: 27 febrer 2017].
  4. Batalla, Anna M. «Personal i Col·lectiu» (en català). On the w@ter front, 36, 1, 14-04-2015, pàg. 8-12. ISSN: 1139-7365.
  5. «Viquicites de Lluís Companys». [Consulta: 27 febrer].
  6. BARCELONA, EFE / «Les Corts vol recuperar la memòria de la seva oblidada presó de dones» (en català). El Periódico, 25-11-2014.
  7. «MANRESANES A LES CORTS | Presó de les Corts» (en català). [Consulta: 27 febrer 2017].
  8. «Fitxa de privació de llibertat de la manresana Anna M. Solà Sardans - Regió7». [Consulta: 27 febrer 2017].
  9. Eguiguren, Joseba. Prisioneros en el campo de concentración de Orduña - Pàgina167 Certificación de salida del Campo de Concentración de Orduña, el 10 de mayo de 1939 expedida a favor de José Batalla Salvat (en castellà). Donostia: TTARTALO, 2011, p. 196. ISBN 978-84-9843-332-6. 
  10. Periódico, El «Anna Batalla: "Mis padres se conocieron por carta estando presos"» (en es). elperiodico, 17-07-2016.
  11. «Document 26761, BATALLA SALVAT, José | IHR». [Consulta: 4 novembre 2018].
  12. «Cartas de amor entre barrotes barceloneses» (en català). [Consulta: 7 novembre 2018].
  13. «Les 28 fotografies de Francesc Boix a Manresa | Les 28 fotografies de Francesc Boix a Manresa». Memoria.cat. [Consulta: 27 febrer 2017].
  14. «Crida per treballar conjuntament a favor de la igualtat en l'acte commemoratiu del Dia de les Dones a Manresa» (en català). [Consulta: 9 març 2018].

Enllaços externs[modifica]

Proclama publicada al diari El Dia el 18 d'abril de 1938.