Anna de Noailles

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAnna de Noailles
Laszlo - Anna de Noailles.jpg
Biografia
Naixement Bibesco Bassaraba de Brancovan
15 de novembre de 1876
París
Mort 30 d'abril de 1933(1933-04-30) (als 56 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise 
Residència París
Nacionalitat França
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Escriptora
Gènere artístic Poesia i novel·la
Llengua Francès
Altres
Títol Comte
Cònjuge Mathieu de Noailles (1897)
Fills Anne Jules de Noailles
Pare Príncep Grégoire Bibesco-Bassaraba i Ralouka Musuru
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Anna, comtessa Mathieu de Noailles (nascuda princesa Anna Elisabeth Bibesco-Bassaraba de Brancovan; París, 15 de novembre de 187630 d'abril de 1933), va ser una poetessa francesa d'origen romanès.

Biografia[modifica]

Nascuda a París, és una descendent directa de Sofroniy de Vratsa, cèlebre personalitat de la vida espiritual i literària romanesa de principis del segle XIX. La seva mare, de nacionalitat grega, havia estat anteriorment coneguda com a Raluca (Rachel) Musuru, coneguda professional de la música a qui el compositor polonès Ignacy Paderewski va dedicar diverses composicions.

La seva tia, la princesa Helena Bibescu, va exercir, amb el nom d'Hélène Bibesco, un paper actiu en la vida artística de París de la fi del segle XIX fins a la seva mort el 1902.

El 1897, es va casar amb Mathieu de Noailles (1873 - 1942), quart fill del setè duc de Noailles. La parella aviat va passar a formar part de l'alta societat parisenca de l'època. Van tenir un fill, el comte Anne Jules de Noailles (1900 - 1979).

Va ser mecenes al París dels salons literaris. Al començament del segle XX, el seu saló en l'avinguda Hoche va atreure a l'elit intel·lectual, literària i artística de l'època, entre ells: Edmond Rostand, Francis Jammes, Paul Claudel, Colette, André Gide, Maurice Barrès, Frederic Mistral, Robert de Montesquiou, Paul Valéry, Jean Cocteau, Alfons Daudet, Pierre Loti, Paul Hervieu i Max Jacob.

El 1904, amb altres dones com la senyora d'Alfons Daudet i Judith Gautier (la filla de Théophile Gautier), Anna de Noailles va crear el premi Vie Heureuse, la revista homònima, que més tard serà el premi Fémina, per recompensar els millors escrits francesos, ja fora en prosa o en poesia.

Va tenir relacions amistoses amb l'elit intel·lectual, literària i artística de l'època, incloent Marcel Proust, Francis Jammes, Colette, André Gide, Frederic Mistral, Robert de Montesquiou, Paul Valéry, Jean Cocteau, Pierre Loti, Paul Hervieu i Max Jacob.

Anna de Noailles va ser tan popular en el seu temps que molts artistes famosos de l'època la van retratar, incloent entre ells a Antonio de la Gándara, Kees van Dongen, Jacques-Émile Blanche, Ignacio Zuloaga o Philip de László. El 1906 la seva imatge va ser esculpida per Auguste Rodin; el model en argila pot veure's encara avui en el Museu Rodin de París, i el bust en marbre acabat està en el Metropolitan Museum of Art.

Anna de Noailles va ser la primera dona a convertir-se en comandanta de la Legió d'Honor, la primera dona admesa en l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique, i va ser distingida amb el Gran Premi de literatura de l'Acadèmia Francesa el 1921.

Va morir el 1933 i va ser enterrada en el cementiri de Père-Lachaise a París.

Obres[modifica]

Anna de Noailles, 1922

Anna de Noailles va escriure tres novel·les, una autobiografia i molts poemes. El seu lirisme apassionat s'exalta en una obra que desenvolupa, d'una manera molt personal, els grans temes de l'amor, la naturalesa i la mort.

  • Le Cœur innombrable (1901)
  • L'Ombre des jours (1902)
  • La Nouvelle Espérance (1903)
  • Le Visage émerveillé (1904)
  • La Domination (1905)
  • Les Éblouissements (1907)
  • Les Vivants et les Morts (1913)
  • De la rive d'Europe à la rive d'Asie (1913)
  • Les Forces éternelles (1920)
  • À Rudyard Kipling (1921)
  • Discours à l'Académie belge (1922)
  • Les Innocentes, ou La Sagesse des femmes (1923)
  • Poème de l'amour (1924)
  • Passions et vanités, 1926
  • L'Honneur de souffrir (1927)
  • Poèmes d'enfance (1929)
  • Choix de poésies, Fasquelle (1930), després Grasset (1976) amb prefaci de Jean Rostand de 1960
  • Exactitudes, Paris (1930)
  • Le Livre de ma vie (1932)
  • Derniers Vers (1933)
  • Derniers Vers et Poèmes d'enfance (1934)

Bibliografia[modifica]

  • Claude Mignot-Ogliastri, Anna de Noailles, Méridiens-Klincksieck, 1986
  • François Broche, Anna de Noailles, Robert Laffont, 1989 (ISBN 978-2-221-05682-0)
  • Catherine Perry, Persephone Unbound: Dionysian Aesthetics in the Works of Anna de Noailles, Bucknell University Press, 2003

Llegat[modifica]

Les següents institucions educatives que duen el seu nom:

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna de Noailles Modifica l'enllaç a Wikidata