Vés al contingut

Anna de Noailles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnna de Noailles
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBibesco Bassaraba de Brancovan
15 novembre 1876 Modifica el valor a Wikidata
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1933 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise 
Residència16è districte de París (1910–1933)
16è districte de París (–1910)
Publier Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora
Membre de
GènerePoesia i novel·la
Altres
TítolComtessa (1897–)
Princesa (1876–1897) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMathieu de Noailles (1897) Modifica el valor a Wikidata
ParellaHenri Franck
Charles Demange Modifica el valor a Wikidata
FillsAnne Jules de Noailles Modifica el valor a Wikidata
ParesPríncep Grégoire Bibesco-Bassaraba i Ralouka Musuru
GermansConstantin de Brancovan Modifica el valor a Wikidata
ParentsElena Bibescu, tia paterna
Antoine Bibesco, cosí germà
Emmanuel Bibesco, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
17 agost 1897matrimoni Modifica el valor a Wikidata
Premis
Comandanta de la Legió d'Honor (25 setembre 1920)
Gran Premi de literatura de l'Acadèmia Francesa (1921)
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 42ce6038-5139-4115-bc62-b2ec17185ba0 IMSLP: Category:Noailles,_Anna_de Find a Grave: 7803 Project Gutenberg: 25065 Modifica el valor a Wikidata

Anna, comtessa Mathieu de Noailles (nascuda princesa Anna Elisabeth Bibesco-Bassaraba de Brancovan; París, 15 de novembre de 1876 – 30 d'abril de 1933),[1] va ser una poetessa i salonnière francesa d'origen romanès.[2]

Biografia

[modifica]

Nascuda a París, és una descendent directa de Sofroni de Vratsa, cèlebre personalitat de la vida espiritual i literària romanesa de la primeria del segle xix. La seva mare, de nacionalitat grega, coneguda com a Raluca (Rachel) Musuru, coneguda professional de la música a qui el compositor polonès Ignacy Paderewski va dedicar diverses composicions.

La seva tia, la princesa Helena Bibescu, va exercir, amb el nom d'Hélène Bibesco, un paper actiu en la vida artística del París de la fi del segle xix fins a la seva mort el 1902.

El 1897, es va casar amb Mathieu de Noailles (1873 - 1942), quart fill del setè duc de Noailles. La parella aviat va passar a formar part de l'alta societat parisenca de l'època. Van tenir un fill, el comte Anne Jules de Noailles (1900 - 1979).[3]

Va ser mecenes al París dels salons literaris. Al començament del segle xx, el seu saló a l'avinguda Hoche va atreure l'elit intel·lectual, literària i artística de l'època: Edmond Rostand, Francis Jammes, Paul Claudel, Colette, André Gide, Maurice Barrès, Frederic Mistral, Robert de Montesquiou, Paul Valéry, Jean Cocteau, Alfons Daudet, Pierre Loti, Paul Hervieu i Max Jacob.

El 1904, amb altres dones com la senyora d'Alfons Daudet i Judith Gautier, la filla de Théophile Gautier, Anna de Noailles va crear el premi Vie Heureuse, la revista homònima, que més tard serà el premi Fémina, per recompensar els millors escrits francesos, ja foren en prosa o en poesia.

Va tenir relacions amistoses amb l'elit intel·lectual, literària i artística de l'època, incloent-hi Marcel Proust, Francis Jammes, Colette, André Gide, Frederic Mistral, Robert de Montesquiou, Paul Valéry, Jean Cocteau, Pierre Loti, Paul Hervieu i Max Jacob.

Anna de Noailles va ser tan popular en el seu temps que molts artistes famosos de l'època la van retratar, entre els quals Antonio de la Gándara, Kees van Dongen, Jacques-Émile Blanche, Ignacio Zuloaga o Philip de László. El 1906 Auguste Rodin, va esculpir-la seva imatge; el model en argila pot s'exposa al Museu Rodin de París, i el bust en marbre acabat al Metropolitan Museum of Art.

Anna de Noailles va ser la primera dona ser nomenada comandanta de la Legió d'Honor, la primera dona admesa en l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique i va ser distingida amb el Gran Premi de literatura de l'Acadèmia Francesa el 1921.

Va morir el 1933 i va ser enterrada en el cementiri de Père-Lachaise a París.

Obres

[modifica]
Anna de Noailles, 1922

Anna de Noailles va escriure tres novel·les, una autobiografia i molts poemes. El seu lirisme apassionat s'exalta en una obra que desenvolupa, d'una manera molt personal, els grans temes de l'amor, la naturalesa i la mort.

  • Le Cœur innombrable (1901)
  • L'Ombre des jours (1902)
  • La Nouvelle Espérance (1903)
  • Le Visage émerveillé (1904)
  • La Domination (1905)
  • Les Éblouissements (1907)
  • Les Vivants et les Morts (1913)
  • De la rive d'Europe à la rive d'Asie (1913)
  • Les Forces éternelles (1920)
  • À Rudyard Kipling (1921)
  • Discours à l'Académie belge (1922)
  • Les Innocentes, ou La Sagesse des femmes (1923)
  • Poème de l'amour (1924)
  • Passions et vanités, 1926
  • L'Honneur de souffrir (1927)
  • Poèmes d'enfance (1929)
  • Choix de poésies, Fasquelle (1930), després Grasset (1976) amb prefaci de Jean Rostand de 1960
  • Exactitudes, Paris (1930)
  • Le Livre de ma vie (1932)
  • Derniers Vers (1933)
  • Derniers Vers et Poèmes d'enfance (1934)

Llegat

[modifica]

Les següents institucions educatives duen el seu nom:

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anne de Noailles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Mignot-Ogliastri, 1987.
  3. ↑ «Noailles, Anne Jules de». Dadescat.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna de Noailles
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_de_Noailles&oldid=33992957»