Anna de Saxònia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna de Saxònia
After Anthony Mor - Portrait of Anna of Saxony.jpg
Nom original Anna von Sachsen
Dades biogràfiques
Naixement 23 de desembre de 1544
Dresden
Mort 18 de desembre de 1577 (32 anys)
Dresden
Sepultura Meissen Cathedral
Activitat professional
Ocupació Política
Dades familiars
Dinastia Casa de Hessen
Cònjuge Guillem I d'Orange-Nassau
Fills
Pares Maurice, Elector of SaxonyAgnes of Hesse
Modifica dades a Wikidata

Anna de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1544 - 18 de desembre de 1577) va ser l'única filla i hereva de l'elector Maurici de Saxònia, i d'Agnès, filla gran del landgravi Felip I de Hesse. Va ser la segona esposa de Guillem I d'Orange-Nassau.[1]

Descendència[modifica | modifica el codi]

Anna tenia fama de ser una dona poc atractiva, però la riquesa i noblesa del seu rang va atreure nombrosos pretendents. El 25 d'agost de 1561 es va casar amb Guillem I d'Orange-Nassau, amb qui va tenir cinc fills:[2]

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Anna tenia un caràcter inestable, canviant entre la malenconia, la violència i l'impuls suïcida. La seva personalitat impredictible va acabar cansant el seu marit Guillem i la ciutadania.

Embarassada del seu advocat, Jan Rubens, va donar a llum una filla il·legítima, Cristina, el 22 d'agost de 1571.[2] Assabentat Guillem, en aquell temps ocupat en la Guerra dels Vuitanta anys contra Espanya, va manar arrestar Rubens i va apartar d'ella els seus cinc primers fills, els quals Anna no tornaria a veure mai més. Jan Rubens seria alliberat i tornaria amb la seva esposa legítima, amb qui arribaria a ser pare del famós pintor Peter Paul Rubens.[2]

Anna va ser enviada al castell de Beilstein junt amb la seva filla Cristina. Allà el seu caràcter es va tornar encara més excèntric, patint al·lucinacions i atacs de còlera. Cristina va ser apartada del seu costat i enviada a viure amb els seus germanastres. Guillem va anul·lar el seu matrimoni, i es tornà a casar dues vegades més. Anna va viure la resta dels seus dies a Dresden, on va morir el 1577 als 32 anys d'edat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Byfield, 2010, p. 292.
  2. 2,0 2,1 2,2 Midelfort, 1994, p. 55-60.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Byfield. A century of giants, A.D. 1500 to 1600: in an age of spiritual genius, western Christendom shatters (en anglès). Edmonton: Christian History Project, an activity of SEARCH, the Society to Explore and Record Christian History, 2010. ISBN 9780968987391. 
  • Midelfort, H.C. Erik. Mad princes of renaissance Germany (en anglès). Charlottesville: University Press of Virginia, 1994. ISBN 0813915007. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna de Saxònia Modifica l'enllaç a Wikidata