Anna de Saxònia
  | |
| Nom original | (de) Anna von Sachsen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 desembre 1544 Dresden (Alemanya) |
| Mort | 18 desembre 1577 (32 anys) Dresden (Alemanya) |
| Sepultura | Meissen Cathedral (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Família | Línia Albertina i Wettin |
| Cònjuge | Guillem I d'Orange-Nassau (1561, 1561 (Gregorià)–1571) |
| Parella | Jan Rubens |
| Fills | Anna de Nassau (  ) Guillem I d'Orange-NassauMaurici de Nassau ( ) Guillem I d'Orange-NassauEmília d'Orange-Nassau ( ) Guillem I d'Orange-NassauCristina de Dietz ( ) Jan Rubens |
| Pares | Maurici de Saxònia i Agnès de Hessen |
| Descrit per la font | 1001 Vrouwen uit de Nederlandse geschiedenis (en) , (sec:137) |
  | |
Anna de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1544 - 18 de desembre de 1577) va ser l'única filla i hereva de l'elector Maurici de Saxònia, i d'Agnès, filla gran del landgravi Felip I de Hesse. Va ser la segona esposa de Guillem I d'Orange-Nassau.[1]
Descendència
[modifica]Anna tenia fama de ser una dona poc atractiva, però la riquesa i noblesa del seu rang va atreure nombrosos pretendents. El 25 d'agost de 1561 es va casar amb Guillem I d'Orange-Nassau, amb qui va tenir cinc fills:[2]
- Anna (1562), morta en la infància.
- Anna de Nassau (1563-1588), es va casar amb Guillem Lluís de Nassau-Dillenburg.
- Maurici August Felip (1564-1566), mort en la infància.
- Maurici de Nassau (1567-1625), estatúder i príncep d'Orange.
- Emília de Nassau (1569-1629), es va casar amb el príncep Manuel de Portugal (1568-1638), fill del prior de Crato, pretendent a la corona lusitana.
Darrers anys
[modifica]Anna tenia un caràcter inestable, canviant entre la malenconia, la violència i l'impuls suïcida. La seva personalitat impredictible va acabar cansant el seu marit Guillem i la ciutadania.
Embarassada del seu advocat, Jan Rubens, va donar a llum una filla il·legítima, Cristina, el 22 d'agost de 1571.[2] Assabentat Guillem, en aquell temps ocupat en la Guerra dels Vuitanta anys contra Espanya, va manar arrestar Rubens i va apartar d'ella els seus cinc primers fills, els quals Anna no tornaria a veure mai més. Jan Rubens seria alliberat i tornaria amb la seva esposa legítima, amb qui arribaria a ser pare del famós pintor Peter Paul Rubens.[2]
Anna va ser enviada al castell de Beilstein junt amb la seva filla Cristina. Allà el seu caràcter es va tornar encara més excèntric, patint al·lucinacions i atacs de còlera. Cristina va ser apartada del seu costat i enviada a viure amb els seus germanastres. Guillem va anul·lar el seu matrimoni, i es tornà a casar dues vegades més. Anna va viure la resta dels seus dies a Dresden, on va morir el 1577 als 32 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Byfield, 2010, p. 292.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Midelfort, 1994, p. 55-60.
Bibliografia
[modifica]- Byfield. A century of giants, A.D. 1500 to 1600: in an age of spiritual genius, western Christendom shatters (en anglès). Edmonton: Christian History Project, an activity of SEARCH, the Society to Explore and Record Christian History, 2010. ISBN 9780968987391.
- Midelfort, H.C. Erik. Mad princes of renaissance Germany (en anglès). Charlottesville: University Press of Virginia, 1994. ISBN 0813915007.
Enllaços externs
[modifica]