Annalee Newitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnnalee Newitz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Irvine (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Redactor en cap
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley - estudis americans (–1998) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme, ciència-ficció i literatura de ciència ficció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, writer of feminist science fiction (en) Tradueix, escriptor, novel·lista, bloguer, editor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCharlie Jane Anders Modifica el valor a Wikidata
ParellaCharlie Jane Anders Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webtechsploitation.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Annaleen Mastodon: annaleen@wandering.shop Instagram: ghidorahnotweak Musicbrainz: 467ea958-b063-4bb7-9d12-f64d0704a183 Modifica el valor a Wikidata

Annalee Newitz (Irvine, 9 de maig de 1969) és una periodista, editora i autora estatunidenca de ficció i no-ficció, que ha escrit per a les revistes Popular Science i Wired. Del 1999 al 2008, Newitz escrigué una columna setmanal, Techsploitation, i de 2000 a 2004 fou cap de redacció de cultura del San Francisco Bay Guardian. El 2004, fou analista política de l'Electronic Frontier Foundation. Amb Charlie Jane Anders, va cofundar la revista Other, que es publicà entre 2002 i 2007. Del 2008 al 2015, Newitz fou redactora cap de io9, un mitjà de Gawker, i després del seu descendent Gizmodo, el bloc de disseny i tecnologia de Gawker. Des del 2019, publica columnes d'opinió en el The New York Times.

Trajectòria[modifica]

Newitz nasqué al 1969 i cresqué a Irvine, Califòrnia, on es graduà en l'institut Irvine High School i, el 1987, es traslladà a Berkeley.[1] El 1996, Newitz comença a escriure pel seu compte i el 1998 acaba el doctorat en Estudis Anglesos i Americans de la Universitat de Califòrnia de Berkeley, amb una tesi sobre les imatges dels monstres, els psicòpates i el capitalisme en la cultura popular estatunidenca del segle xx, publicada més tard en forma de llibre per l'editorial Duke University Press.[2][3][4]

Al 1999, Newitz cofundà la Base de dades de Literatura i Cultura Estatunidenca posterior a la Segona Guerra Mundial per tal de fer una crònica de la literatura moderna i la cultura popular.[5]

Newitz esdevingué escriptora i periodista a temps complet el 1999 després de rebre una invitació per a escriure una columna setmanal en el Metre Silicon Valley, que es publicà en diversos llocs durant nou anys. Després, Newitz fou directora de cultura del San Francisco Bay Guardian, del 2000 al 2004.[6]

Newitz rebé una beca Knight de periodisme científic, del 2002 al 2003, amb la qual col·laborà com a investigadora en l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.[7] Del 2004 al 2005, Newitz fou analista política per a la Electronic Frontier Foundation, i del 2007 al 2009 formà part de la junta de l'organització Computer Professionals for Social Responsibility. Newitz i Charlie Jane Anders, autora i comentarista guanyadora del premi Hugo, cofundaren la revista Other.[8][9]

El 2008, el mitjà digital Gawker li demanà que creàs un bloc sobre ciència i ciència-ficció, batejat coma io9, del qual fou directora des de la fundació fins al 2015, quan es fusionà amb Gizmodo, un altre bloc de disseny i tecnologia de Gawker; Newitz assumí llavors la direcció de la nova empresa.[10][11] Al novembre del 2015, Newitz deixa Gawker per a unir-se a Ars Technica, en què ha treballat com a editora de cultura tecnològica des del desembre de 2015. Newitz també col·labora com a comentarista en The New York Times.[12]

La primera novel·la de Newitz, Autonomous, es publicà el 2017. Aquesta obra guanyà el Premi Literari Lambda i fou nominada per al Premi Nebula i el Premi Locus el 2018 a la millor novel·la.

La seua segona novel·la, The Future of Another Timeline, del 2019, fou descrita en el lloc web de Newitz: "[...] sobre el viatge en el temps i com seria trobar-se amb una mateixa quan ets adolescent i tenir una conversa molt, molt intensa amb ella sobre com són de fotuts els teus amics de l'institut".[13] El llibre es rebé amb entusiasme per la crítica, i el nominaren al Premi Locus a la millor novel·la de ciència-ficció.[14][15][16][17]

Vídeos externs
Presentation by Newitz on Scatter, Adapt, and Remember, May 22, 2013, C-SPAN
Washington Journal interview with Newitz on the Discover article "How to Death-Proof a City" (based on Scatter, Adapt, and Remember), June 5, 2013, C-SPAN

La seua obra científica del 2014, Scatter, Adapt, and Remember: How Humans Will Survive a Mass Extinction (Dispersió, adaptació i memòria: com sobreviuran els humans a una extinció massiva) fou finalista del premi de Los Angeles Times Book Prize. També escrigué Four Lost Cities: A Secret History of the Urban Age (Quatre ciutats perdudes: una història secreta de l'era urbana), publicat el 2021.

També ha col·laborat amb Wired, Popular Science, The New Yorker, The Atlantic, Slate, The Washington Post i Smithsonian, entre altres. Ha publicat relats curts en Lightspeed, Shimmer, Apex i Twelve Tomorrows de Technology Review.

Al març de 2018, amb la seua companya i copresentadora Charlie Jane Anders, Newitz engegà el programa de difusió Our Opinions Are Correct, “que explora el significat de la ciència-ficció, i com és de rellevant per a la ciència i la societat de la vida real”.[18][19] Aquest programa guanyà el Premi Hugo 2019.[20]

Vida personal[modifica]

Charlie Jane Anders i Annalee Newitz en la Swecon de 2019

Els pares de Newitz són tots dos professors d'anglès: sa mare, Cynthia, treballava en una escola secundària i son pare, Marty, en un col·legi universitari. Des de l'any 2000, Newitz manté una relació amb l'escriptora Charlie Jane Anders, amb qui va començar el programa Our Opinions Are Correct el març de 2018.[21]

Newitz utilitza el pronom they des del 2019.[22]

Reconeixements[modifica]

  • Autonomous (Tor Books, setembre 2017)
    • Finalista del Premi Nebula a la millor novel·la el 2018.[23]
    • Finalista del premi John W. Campbell Memorial el 2018.[24]
    • Finalista del Premi Locus a la millor primera novel·la el 2018.[25]
    • Guanyadora del Premi Literari Lambda el 2018 SF/Fantasy/Horror.[26]
  • Guanyadora del premi Theodore Sturgeon Memorial de 2019 al millor curtmetratge de ciència-ficció: Quan Robot i corb van salvar East St. Louis.[27]
  • Guanyadora del Premi Hugo al Millor Fancast el 2019: Our Opinions Are Correct (Les nostres opinions són correctes).[28]
  • Future of Another Timeline (2019)
    • Finalista del Premi Locus a la millor novel·la de ciència-ficció el 2020.
    • Nominada al premi Goodreads Choice Award de ciència-ficció el 2019.
    • Guanyadora (versió llarga) del premi Sidewise d'història alternativa el 2019.

Obra[modifica]

L'obra de Newitz s'ha publicat en Popular Science, Wired, Salon.com, New Scientist, Metre Silicon Valley, San Francisco Bay Guardian, i AlterNet.[29][30][6] A més a més, ha publicat aquests llibres:

Novel·les[modifica]

  • Autonomous (Tor Books, setembre de 2017)
  • The Future of Another Timeline (Tor Books, 2019)[31]
  • The Terraformers (Tor Books, 2022)[31]

Relats[modifica]

No-ficció[modifica]

  • White Trash: Race and Class in America. Routledge Press, 1997. ISBN 978-1135204495.  Co-edited, with Matt Wray
  • The Bad Subjects Anthology. New York University Press, 1998. ISBN 978-0814757925. 
  • Pretend We're Dead: Capitalist Monsters in American Pop Culture. Duke University Press, 2006. ISBN 978-0822337454. 
  • She's Such a Geek: Women Write About Science, Technology, and Other Nerdy Stuff. Seal Press, 2006. ISBN 978-1580051903.  Co-edited with Charlie Anders.
  • Scatter, Adapt, and Remember: How Humans Will Survive a Mass Extinction. Doubleday, 2013. ISBN 978-0385535922. 
  • «Two Scenarios for the Future of Solar Energy». A: Hieroglyph: Stories and Visions for a Better Future. William Morrow, 2014. ISBN 978-0062204707.  Edited by Kathryn Cramer and Ed Finn.
  • «California Futures: Imagining California's Future in the Pacific world». Boom: A Journal of California, 5, 1, març 2015, pàg. 106–116. DOI: 10.1525/boom.2015.5.1.106.
  • «Great Female Scientists in History». A: Particulates. Dia Art Foundation, 2018.  Edited by Nalo Hopkinson.
  • «This changes everything». New Scientist, 244, 3260, 14-12-2019, pàg. 24.
  • Four Lost Cities: A Secret History of the Urban Age. Norton, 2021. ISBN 978-0393652673. [33]

Referències[modifica]

  1. ↑ Annalee Newitz, 2006, "About Annalee," at techsploitation.com (online), see «Archived copy». Arxivat de l'original el 2 març 2015. [Consulta: 19 febrer 2015]., accessed February 19, 2015.
  2. ↑ ProQuest, 2015, "Citation/Abstract: When we pretend that we're dead: Monsters, psychopaths and the economy in American popular culture [Newitz, Annalee… University of California, Berkeley], see, accessed 19 February 2015.
  3. ↑ eDuke, 2015, "Books, Cholarly Collection: Pretend We’re Dead, Capitalist Monsters in American Pop Culture, By Annalee Newitz, at Duke University Press (online), see, accessed February 19, 2015.
  4. ↑ For a review of the book: ILoz Zoc, 2006, "Book Review/Interview: Pretend We’re Dead: Capitalist Monsters in American Pop Culture by Annalee Newitz," at blogcritics (online), September 12, 2006, see «Book Review/Interview: Pretend We're Dead: Capitalist Monsters in American Pop Culture by Annalee Newitz | Blogcritics». Arxivat de l'original el 19 febrer 2015. [Consulta: 19 febrer 2015]., accessed February 19, 2015.
  5. ↑ . 
  6. ↑ 6,0 6,1 Newitz, Annalee. «My Last Column». AlterNet, 02-07-2008. [Consulta: 25 gener 2016].
  7. ↑ Knight Science Journalism, 2015, "Alumni Fellows, Class of 2003: Annalee Newitz, culture editor, San Francisco Bay Guardian", see «Annalee Newitz | Knight Science Journalism at MIT». Arxivat de l'original el 19 febrer 2015. [Consulta: 19 febrer 2015]., accessed February 19, 2015.
  8. ↑ Rona Marech, 2004, "A pop culture magazine for freaks and 'new outcasts,' Other journal is pro-rant, pro-loopy and pro-anarchy," at SFGATE (online), August 31, 2004, see, accessed February 19, 2015.
  9. ↑ Camille Dodero, 2003, "The New Outcasts," in the Boston Phoenix, November 14–20, 2003 [defunct weekly as of 2013, see «Newspapering is a Business: The Death of the Legendary Boston Phoenix». Arxivat de l'original el 19 febrer 2015. [Consulta: 19 febrer 2015]., accessed February 19, 2015].
  10. ↑ Mathew Ingramm 2015, "Gawker Media merging Gizmodo and io9 teams into a tech super-hub." GIGAOM (online), January 15, 2015, see [gigaom.com/2015/01/15/gawker-media-merging-gizmodo-and-io9-blogs-into-a-tech-super-hub/], accessed February 19, 2015].
  11. ↑ Richard Mankiewicz, 2010, "Science 2.0: Eureka’s Top 30 Science Blogs," at TimesOnline, February 21, 2010, see, accessed February 19, 2015.
  12. ↑ «Scatter, Adapt, and Remember by Annalee Newitz: 9780307949424 | PenguinRandomHouse.com: Books» (en anglés). PenguinRandomhouse.com. [Consulta: 13 octubre 2020].
  13. ↑ «Annalee Newitz» (en anglès americà). Annalee Newitz. [Consulta: 14 octubre 2022].
  14. ↑ «'Future Of Another Timeline' Edits The Past To Save The Present» (en anglés). NPR.org. [Consulta: 13 octubre 2020].
  15. ↑ «'The Future of Another Timeline' pulses with a daring punk-rock, time-travel tale» (en anglés). Los Angeles Times, 27-09-2019. [Consulta: 13 octubre 2020].
  16. ↑ Wolfe «'The Future of Another Timeline': Annalee Newitz pens resonant novel for current moment». chicagotribune.com. [Consulta: 13 octubre 2020].
  17. ↑ Tor.com. «Announcing the 2020 Locus Awards Finalists» (en anglés). Tor.com, 29-05-2020. [Consulta: 13 octubre 2020].
  18. ↑ «Episode 1: Hope, dread, and Star Trek: Discovery». our opinions are correct, 15-03-2018. [Consulta: 6 desembre 2020].
  19. ↑ Stubby the Rocket. «Listen to Charlie Jane Anders and Annalee Newitz's New Podcast, Our Opinions Are Correct». Tor.com, 03-04-2018. [Consulta: 6 desembre 2020].
  20. ↑ «2019 Hugo Awards». World Science Fiction Society. [Consulta: 20 agost 2019].
  21. ↑ «our opinions are correct» (en anglès americà). our opinions are correct. [Consulta: 18 gener 2021].
  22. ↑ «About». Annalee Newitz. Current website, with "they" pronouns :«About — Annalee Newitz». Arxivat de l'original el 9 abril 2019. Early 2019, with "she" pronouns.
  23. ↑ «Nebula Awards 2018». Science Fiction Awards Database. Locus (magazine)|Locus. Arxivat de l'original el 21 maig 2018. [Consulta: 20 maig 2018].
  24. ↑ «Gunn Center for the Study of Science Fiction News and Events». Gunn Center for the Study of Science Fiction. Arxivat de l'original el d’agost 30, 2018. [Consulta: 3 juliol 2019].
  25. ↑ locusmag. «2018 Locus Awards Winners» (en anglès americà). Locus Online, 23-06-2018. [Consulta: 3 juliol 2019].
  26. ↑ «sfadb - Annalee Newitz». Science Fiction Awards Database. [Consulta: 19 octubre 2018].
  27. ↑ «Gunn Center for the Study of Science Fiction News and Events». Gunn Center for the Study of Science Fiction. Arxivat de l'original el 15 juny 2012. [Consulta: 4 juliol 2019].
  28. ↑ Cheryl. «2019 Hugo Award & 1944 Retro Hugo Award Finalists» (en anglés). The Hugo Awards, 02-04-2019. [Consulta: 4 juliol 2019].
  29. ↑ Newitz, Annalee. «Burning the Man». Metro Silicon Valley, 16-09-1999. [Consulta: 25 gener 2016].
  30. ↑ AAN Staff. «Bay Guardian Editor Named Knight Science Fellow». altweeklies.com, 19-06-2002. [Consulta: 25 gener 2016].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Announcing Three New Novels From Annalee Newitz». Tor.com, 07-08-2018.
  32. ↑ «Gunn Center for the Study of Science Fiction News and Events». Gunn Center for the Study of Science Fiction. Arxivat de l'original el 15 juny 2012. [Consulta: 3 juliol 2019].
  33. ↑ «Review of Four Lost Cities: A Secret History of the Urban Age by Annalee Newitz». Publishers Weekly, 28-09-2020.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Annalee_Newitz&oldid=32785234»