Annales maximi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreAnnales maximi
Tipus crònica
Fitxa tècnica
Autor Publi Muci Escevola
Llengua llatí
Detalls de l'obra
Gènere annals
Modifica les dades a Wikidata

Els Annales maximi eren una compilació en vuitanta llibres, dels Annales pontificum publicats pel pontífex màxim durant la República romana.[1] Es registrava tota mena dels esdeveniments més importants any rere any i els noms de cada un dels magistrats. El màxim sacerdot era, a més a més, l'encarregat de publicar-ne una versió abreujada per informar al poble, en un tauler blanc (tabula dealbata) exposat fora de l'edifici de la Règia.[2]

Història[modifica]

Segons Macrobi i Festus, aquests annals van ser nomenats maximi no per la seva mida o importància, sinó perquè van ser escrits pel pontífex màxim.[3][4]

Cató el Vell va condemnar la trivialitat aparent dels escrits perquè, igual que els fets històrics, mostrava també els eclipsis, les males notícies, com les fams o períodes de crisi econòmica.

« Verba Catonis ex originum quarto haec sunt: "Non lubet scribere, quod in tabula apud pontificem maximum est, quotiens annona cara, quotiens lunae aut solis lumine caligo aut quid obstiterit".[5] »

Els registres més antics eren relats d'esdeveniments mitològics, que van donar credibilitat al rebuig de Cató. Tanmateix, van ser els historiadors romans els primers d'utilitzar els Annales maximi àmpliament, i els documents, segons Ciceró i Servius, van ser d'interès públic, des de l'any 400 aC fins a l'època de Publi Muci Escevola (131 aC).[2] [6]

En temps dels Gracs (~ 130 aC) -quan es va deixar de crear els annals-, es van recollir tots en vuitanta llibres; aquesta col·lecció va ser publicada pel pontífex màxim Publi Muci Escevola.[7] La notícia de l'existència d'aquesta publicació de vuitanta llibres es deu a Verri Flac.[8] Un desafortunat incendi l'any 148 aC al fòrum romà, va destruir gran part de la Règia, amb els seus valuosos arxius.

Referències[modifica]

  1. Frier, 1979, p. xvi.
  2. 2,0 2,1 Ciceró, De Oratore, Llibre II, 12; Servius, Comentaris de l'Eneida, a 373 Annales
  3. Macrobi, Saturnalia, III, 2, 17
  4. Festus, De Significatu Verborum, Llibre II
  5. cf. Aule Gel·li, Noctes Atticae 2, 28, 6
  6. Elliott, 2013, p. 24.
  7. Frier, 1979, p. 84.
  8. Frier, 1979, p. 39-40.

Bibliografia[modifica]