Anne Bonny

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAnne Bonny
Bonney, Anne (1697-1720).jpg
Anne Bonny segons una versió del Llibre dels Pirates de Charles Johnson
Dades biogràfiques
Naixement Anne McCormac
c. 1700
Kinsale, Irlanda
Mort possiblement el 22 d'abril de 1782
Charleston (Carolina del Sud)
Residència Comtat de Cork
Activitat professional
Ocupació pirateria
Dades familiars
Cònjuge Jack Rackham
Modifica dades a Wikidata

Anne Bonny (Kinsale, Irlanda, c. 1700 - Charleston, Carolina del Sud, c. 1782)[1] fou una pirata molt coneguda, que operà al Carib durant el segle XVIII.[2] Ben poc se sap de la seva vida, i la majoria de la informació prové del Llibre dels Pirates (A General History of the Pyrates) de Charles Johnson.[3][4]

Biografia[modifica]

Infantesa i joventut[modifica]

Anne Bonny (Anne McCormac) va nàixer a Kinsale al voltant de l'any 1700. Era la filla de Mary Brennan, una serventa, i del seu amo, un advocat anomenat William McCormac. Aquest primer es traslladà a Londres per allunyar-se de la família de la seva esposa, i inicialment anomenava "Andy" a Ann i la vestia com un nen. Quan fou descobert, McCormac, Mary Brennan i Anne Bonny emigraren a les Carolines, i allà McCormac eliminà el "Mc" típic irlandès del seu cognom per mesclar-se millor entre la població de Charles Town. Els inicis foren durs, però el coneixement en matèria de lleis per part de Cormac —malgrat no aconseguir establir-se com a advocat— i la seva capacitat de mercadeig els facilitaren la compra d'una casa i una plantació als afores de la població. Mary Brennan morí quan Anne comptava 12 anys, i William Cormac entrà en el món del mercadeig, aconseguint generar una bona fortuna.[5]

Per la seva banda, Anne Cormac era coneguda pel seu pèl roig i pel seu caràcter violent, en tant que als 13 anys presumptament va apunyalar una jove servent amb un ganivet.[4] Es va casar amb un mariner pobre i pirata ocasional anomenat James Bonny,[6] que tenia l'esperança d'obtenir la riquesa generada pel pare d'Anne, però aquest la va desheredar i entre 1714 i 1718, James i Anne Bonny van traslladar-se a Nassau, un indret a l'illa de New Providence conegut com la "República dels Pirates".[7] No obstant això, quan el Governador Woodes Rofers va arribar a l'illa l'estiu de 1718, James Bonny va passar a ser el seu informador.[8]

La companya de John Rackham[modifica]

Mentre estava a Nassau, Anne Bonny va començar a mesclar-se amb els pirates a les tavernes locals. Allà va conèixer John "Calico Jack" Rackham, esdevingueren amants i tingueren un fill a Cuba, que segons algunes teories fou deixat a la família de Rackham o senzillament abandonat a l'illa. Bonny va escapar-se a Rackham i visqué com una pirata, divorciant-se del seu anterior marit i casant-se amb Rackham durant una travessia al mar.

Bonny, Rackham i Mary Read van robar el vaixell Revenge, llavors ancorat al port de Nassau,[9] van organitzar una tripulació i van estar operant durant anys per l'àrea de Jamaica.[10] Bonny lluitava amb els homes, i es presentava efectiva en combat i era respectada pels seus companys. El Governador Rogers la va incloure a la llista de pirates en crida i cerca que es va publicar a l'únic diari que es publicava al continent, el Boston News-Letter,[8] i malgrat que històricament Anne Bonny era considerada una pirata del Carib, mai va comandar el seu propi vaixell.

Captura, empresonament i desaparició[modifica]

L'octubre de 1720, Rackham i la seva tripulació foren atacats per un vaixell reial capitanejat per Jonathan Barnet, per encàrrec de Nicholas Lawes, Governador de Jamaica. La majoria dels pirates d'en Rackham van presentar poca resistència a l'atac, ja que molts estaven massa beguts per poder lluitar. No obstant això, Bonny va lluitar amb intensitat i va aconseguir contenir les tropes durant un breu període. La tripulació fou traslladada a Jamaica, on foren condemnats a la forca pel Governador Lawes..[11] Segons Charles Johnson, les últimes paraules de Bonny a Rackham foren: "haguessis lluitat com un home, no et penjarien com un gos".[12] Bonny i Read van demanar clemència tot argumentant que estaven embarassades,[13] i els fou concedit un període de gràcia fins que donessin a llum. Mary Read morí a la presó, probablement d'una infecció posterior al part;[8] però no es tenen dades ni de l'alliberament o l'execució d'Anne Bonny. Aquest fet alimentà sospites sobre un possible rescat per part del seu pare, un retorn amb el seu primer marit o fins i tot que Bonny continués la vida pirata amb una nova identitat.[14] El més probable és que el seu pare comprés la seva llibertat al Governador Lawes i n'acordés un nou casament amb Joseph Buerliegh, de Virgínia, amb qui tingué vuit fills i visqué fins als vuitanta anys.[15] De totes maneres, malgrat que algunes fonts semblen donar coherència a aquest darrer relat, no es pot considerar completament conclusiu.

Bibliografia[modifica]

  • Carlova, John. Mistress of the Seas. Citadel Press, 1964. 
  • Cordingly, David. "Bonny, Anne (1698–1782)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. Accessed 18 Nov 2006.
  • Johnson, Captain Charles, ed. Hayward Arthur L., A history of the robberies and murders of the most notorious pirates from their first rise and settlement in the island of Providence to the present year, London: George Routledge & Sons, Ltd. Primera edició de 1724, segona edició de 1728, ambdues atribuïdes a Daniel Defoe i molt diferents l'una de l'altra
  • 'The Tryals of Captain John Rackam and Other Pirates', 1721, by Robert Baldwin, in The Colonial Office Records in The Public Records Office at Kew, (ref: CO 137/14f.9).
  • Lorimer, Sara. Booty: Girl Pirates on the High Seas. San Francisco: Chronicle Books, 2002. 
  • Meltzer, Milton. Piracy & Plunder: A Murderous Business. New York: Dutton Children's Books, 2001. ISBN 0-525-45857-3. 
  • Sharp, Anne Wallace. Daring Pirate Women. Minneapolis: Lerner Publications, 2002. 
  • "Anne Bonny The Last Pirate" by LuAnn Zettle 2015 ISBN 978-0-9826048-6-1
  • Zettle, LuAnn. Anne Bonny The Last Pirate. Amazon: Arrowhead Book Co., 2015, p. 8, 9, 11. ISBN 978-0-9826048-6-1. 

Referències[modifica]

  1. Christopher Minster. «Biography of Pirate Anne Bonny». About.com Education. [Consulta: 22 juny 2015].
  2. Carlova (1964)
  3. Encyclopædia Britannica Online
  4. 4,0 4,1 Meltzer (2001)
  5. Johnson (1725)
  6. Lorimer (2002), pg. 47
  7. Sharp (2002)
  8. 8,0 8,1 8,2 Woodard, Colin. The Republic of Pirates. Harcourt, Inc, 2007, p. 139, 316–318. ISBN 978-0-15-603462-3. 
  9. Druett, Joan. She Captains : Heroines and Hellions of the Sea. New York: Simon & Schuster, 2000. 
  10. Canfield, Rob «Something's Mizzen: Anne Bonny, Mary Read, "Polly", and Female Counter-Roles on the Imperialist Stage». South Atlantic Review, 2001, pàg. 50.
  11. Zettle, LuAnn. «Anne Bonny The Last Pirate».
  12. «Ann Bonny and Mary Read's Trial». Pirate Documents. [Consulta: 14 març 2014].
  13. Yolen, Jane. The Ballad of the Pirate Queens. San Diego: Harcourt Brace, 1995, p. 23–24. 
  14. Carmichael, Sherman. Forgotten Tales of South Carolina. The History Press, 2011, p. 72. ISBN 978-1-60949-232-8. 
  15. Cordingly, David. Pirate Hunter of the Caribbean. New York: Random House, 2011, p. 373. ISBN 978-0-679-64421-7. «Some evidence has come to light which suggests that her father, William Cormac, managed to get her released from jail and took her back to Charleston, where she married a local man, had eight children by him and died in 1782 at the age of eighty-four.» 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anne Bonny Modifica l'enllaç a Wikidata