Vés al contingut

Anne Wiazemsky

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnne Wiazemsky
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Anne France Sophie Wiazemsky Modifica el valor a Wikidata
14 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata
Charlottenburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París X Nanterre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, novel·lista, directora de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata - 1988 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaHouse of Vyazemsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJean-Luc Godard (1967–1970) Modifica el valor a Wikidata
ParesYvan Wiazemsky Modifica el valor a Wikidata  i Claire Mauriac Modifica el valor a Wikidata
GermansWiaz Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0926723 Allocine: 1084 Allmovie: p76103 TMDB.org: 18227
Discogs: 3794244 Goodreads author: 446402 Find a Grave: 192212045 Modifica el valor a Wikidata

Anne Wiazemsky (Berlín, 14 de maig de 1947 - París, 5 d'octubre de 2017) va ser una actriu i novel·lista francesa.[1][2]

Biografia

[modifica]

Família i formació inicial

[modifica]

Anne Wiazemsky fou filla de Claire Mauriac (1917-1992, filla de l'escriptor francès François Mauriac[3]) i del diplomàtic Yvan Wiazemsky (1915-1962),[4] amb orígens en una família principesca russa, que va emigrar a França després de la Revolució Russa de 1917.[3] Els pares d'Anne es van conèixer a Berlín, on la seva mare, que s'havia unit a la Creu Roja, treballava al servei dels desplaçats.[5] Com es van conèixer Claire Mauriac i Yvan Wiazemsky i com es van casar es troba reflectit al llibre El meu fill de Berlín d'Anne Wiazemsky. El seu germà és Pierre Wiazemsky, dibuixant conegut amb el pseudònim de Wiaz.[3]

Anne va passar bona part de la seva infància a Ginebra i a Caracas. La família va tornar a França el 1961, poc abans de la mort del pare, Yvan Wiazemsky. Després de la defunció, la família va viure amb François Mauriac. Anne explicaria més tard l'afecte que la relacionava amb el seu avi i les seves discussions sobre literatura, el bé i el mal, però no sobre religió, "un tema de discussió”. Anne Wiazemsky va ser estudiant d'institucions privades de l'escola Sainte-Marie de Passy del 1964 al 1966.

Trobada amb Jean-Luc Godard

[modifica]

Mentre Anne era a primer grau, Florence Delay, que va interpretar el paper de Jeanne en el Procès de Jeanne d'Arc (Procés de Joana d'Arc) de 1962, la va presentar al realitzador de la pel·lícula, Robert Bresson. Bresson li va donar el paper principal de la pel·lícula Au hasard Balthazar,[3] rodada durant l'estiu de 1965 i estrenada el 1966. Al lloc del rodatge, a l'agost, Anne va conèixer Jean-Luc Godard, que era gairebé disset anys més gran que ella. Inicialment Anne va rebutjar mantenir una relació amb Jean-Luc, però deu mesos més tard, el juny de 1966, li va enviar una declaració d'amor per correu.[6]

Durant l'estiu de 1966, Jean-Luc Godard li va presentar Michel Cournot i François Truffaut. També va freqüentar la companyia de Francis Jeanson, que li dona lliçons de filosofia. Al setembre, en els exàmens de recuperació, Anne va acabar al batxillerat i es va matricular al primer any de filosofia a la Universitat de Nanterre, inaugurada dos anys abans.

Durant els anys 1966-1967, Jean-Luc Godard va preparar i després va rodar (març i abril) la seva pel·lícula La Chinoise, amb Jean-Pierre Léaud i Juliet Berto, una pel·lícula a la qual Anne Wiazemsky feia el paper d'una jove revolucionària pro-xinesa, Véronique Supervielle.

A la facultat de lletres de Nanterre, entra en contacte amb Daniel Cohn-Bendit i Jean-Pierre Duteuil; el personatge de Véronique de la pel·lícula llegeix un fulletó escrit per ells, que demana el sabotatge dels exàmens.[7] Al final d'aquell curs, poc entusiasta pels estudis, decideix abandonar les classes sense ni tan sols presentar-se als exàmens.

El 21 de juliol de 1967, Anne Wiazemsky, encara menor d'edat, i Jean-Luc Godard es casaven a la ciutat suïssa de Begnins, al cantó de Vaud,[3] sense cap publicitat, amb l'única assistència de dos testimonis.[8] L'estrena de La Chinoise va tenir lloc el 2 d'agost al Palau dels Papes d'Avinyó, en el marc del festival de cinema de la ciutat.

Després va participar en altres pel·lícules de Godard (Week-end, Le Gai Savoir, Vent d'est, Tout va bien) i també en pel·lícules de directors com ara Marco Ferreri, Alain Tanner, Carmelo Bene, Michel Deville i Philippe Garrel. El 1968 va interpretar a Odetta, la jove filla de la pel·lícula Teorema de Pier Paolo Pasolini.

El juny de 1969, Jean-Luc Godard, que havia anat a Praga durant dos mesos per rodar Pravda, es va unir a ella al plató de Porcile, pel·lícula dirigida per Pier Paolo Pasolini. Godard havia trencat a partir del maig del 1968 amb el seu cinema anterior i amb ell mateix.[9] La retrobada va anar malament. Una nit, el gelós cineasta va intentar suïcidar-se.[10] La parella es va separar un any després.

Després de Godard

[modifica]

L'any 1971 Anne Wiazemsky va ser una dels signatàries del manifest de 343 dones que declaraven haver avortat, un text publicat el 5 d'abril pel diari Le Nouvel Observateur.[11][12]

El 1985 va interpretar un paper secundari en la pel·lícula Rendez-vous d'André Téchiné.

A partir del 1988 Anne es va dedicar a escriure, amb històries en gran part autobiogràfiques. Entre els seus treballs literaris, l'obra Canines, publicada el 1993 i dedicada al món del teatre, li va valer el prestigiós Premi Goncourt des Lycéens. L'obra Hymnes à l'amour, publicada el 1996, una obra en què recorda la seva infància i els seus pares, va rebre el Gran Premi RTL-Lire. Une poignée de gens, publicada el 1998, on evoca els orígens russos de la seva família, va rebre el Gran Premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa.[5]

Anne va morir el 5 d'octubre de 2017, als 70 anys, a causa d'un càncer.[13] Va ser enterrada l'11 d'octubre de 2017 al cementiri de Montparnasse (3a divisió) de París,[14] a la mateixa tomba que Régine Deforges (1935-2014), esposa del seu germà Pierre Wiazemsky.

Filmografia

[modifica]

Com a actriu en pel·lícules

[modifica]
Any Títol Paper
1966 A l'atzar, Baltasar Marie
1967 La Chinoise Veronique
Weekend
1968 Teorema Odetta
Les Gauloises bleues Infermera
One + One Eve Democracy
1969 La llavor de l'home Dora
Pigsty Ida
1970 Wind from the East Revolucionària
1971 Raphael, or The Debauched One Diane
Vladimir et Rosa Ann
1972 Tot va bé
1973 The Train
1973 George Who? George Sand
1974 La vérité sur l'imaginaire passion d'un inconnu Dona cristiana
1975 Die Auslieferung Nathalie Herzen
1976 Guerres civiles en France Elisabeth Dimitrieff
1978 Flesh Color Venedora
1979 L'enfant secret Elie
1980 Même les mômes ont du vague à l'âme Fotògrafa
1983 Grenouilles Nora
1984 Rendez-vous Administradora
1988 Ville étrangère Stéphanie

Com a actriu de teatre

[modifica]
  • 1976: Sarcelles-sur-mer de Jean-Pierre Bisson, direcció de l'autor i de Catherine Margerit, Teatre de Niça.
  • 1983: Tonio Kröger de Thomas Mann, direcció de Pierre Romans, Teatre Nanterre-Amandiers.
  • 1986: Le Drame de la vie de Valère Novarina, direcció de l'autor, Festival d'Avinyó, Festival de tardor de París, Teatre Nanterre-Amandiers.
  • 1989: Vous qui habitez le temps de Valère Novarina, direcció de l'autor, Festival d'Avinyó.

Com a guionista

[modifica]
  • 1994: Tous les garçons et les filles de leur âge... (sèrie de televisió) episodi US Go Home de Claire Denis.
  • 2003: Toutes ces belles promesses de Jean-Paul Civeyrac.
  • 2006: Je m'appelle Élisabeth de Jean-Pierre Améris.
  • 2017: Le Redoutable de Michel Hazanavicius.

Com a realitzadora

[modifica]
  • 2004: Les Anges 1943, histoire d'un film (documental).
  • 2005: Mag Bodard, un destin (documental).
  • 2007: Empreintes (programa de televisió), episodi Danielle Darrieux, une vie de cinéma (documental).
  • 2007: Empreintes (programa de televisió), episodi Nathalie Baye, en toute liberté (documental).
  • 2010: Empreintes (programa de televisió), episodi Nicole Garcia, des ombres à la lumière (documental).

Obra literària

[modifica]

Novel·les

[modifica]

Contes

[modifica]
  • 1988: Des filles bien élevées

Literatura infantil

[modifica]
  • 2003: Les Visiteurs du soir (il·lustracions de Stanislas Bouvier)

Biografies

[modifica]
  • 1992: Album de famille
  • 2000: Il était une fois... les cafés (fotografies de Roger-Viollet)
  • 2000: Tableaux de chats
  • 2001: Venise (fotografies de Jean Noël de Soye)

Referències

[modifica]
  1. «La romancière et actrice Anne Wiazemsky est morte» (en francès). Le Monde.fr, 05-10-2017.
  2. «Anne Wiazemsky, French actor, novelist and muse to Jean-Luc Godard, dies aged 70» (en anglès), 05-10-2017. [Consulta: 21 octubre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Garcin, Jérôme «Godard, Mauriac et moi». Le Nouvel Observateur, 22-12-2011 [Consulta: 26 desembre 2011].
  4. Leyris, Raphaëlle «Anne Wiazemsky: au miroir de "La Chinoise"». Le Monde, 12-01-2012.
  5. 5,0 5,1 Leyris, Raphaëlle; Macheret, Mathieu «La romancière et actrice Anne Wiazemsky est morte» (en francès). Le Monde, 05-10-2017.
  6. Antoine de Baecque. Godard. Biographie, col·lecció Grand Pluriel. Librairie Arthème Fayard, éditions Fayard, 2011, p. 333-334. ISBN 978-2818501320. 
  7. Une année studieuse, pàgines 127 i 172.
  8. Une année studieuse, pàgina 210.
  9. Anne Wiazemsky, Un an après, Gallimard, 2015,
  10. Bernard Pivot, Godard-Wiazemsky sur les barricades, Le Journal du dimanche, 18 gener 2015.
  11. Col·lectiu «Le "Manifeste des 343 salopes"». Le Nouvel Observateur, 334, 05-04-1971 [Consulta: 29 febrer 2012].
  12. Un appel de 343 femmes.
  13. AFP «Décès d'Anne Wiazemsky, romancière, actrice et ex-épouse de Godard» (en francès). Le Point, 05-10-2017.
  14. Segons un anunci de la família,Le Monde, 11 octubre 2017