Annie Fischer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnnie Fischer
Fischer Annie zongoraművész.tif
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Fischer Annie Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1914 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1995 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Farkasréti, 6/1-1-26 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista clàssica, professora de música i compositora Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArnold Székely (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAladár Tóth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansSándor Fischer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm7546452 Musicbrainz: dee5df27-3e69-41c2-a327-1ca9beef194e Discogs: 1424032 Allmusic: mn0001640780 Find a Grave: 15136116 Modifica els identificadors a Wikidata

Annie Fischer (Budapest, 5 de juliol de 1914 - 10 d'abril de 1995) fou una famosa pianista clàssica hongaresa.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar en l'Acadèmia Franz Liszt amb Ernő Dohnányi guanyant el concurs homònim en 1933.[2] Va ser una nena prodigi i va debutar als vuit anys.

Va actuar a Europa i Austràlia i al final de la seva carrera als Estats Units d'Amèrica.

Làpida a la tomba d'Annie fischer i Aladar Toth, al Cementiri de Farkasrét, Budapest.

Fou l'esposa del musicòleg Aládar Tóth (1898-1968), amb qui es va casar l'any 1937.[3] Ambdós va ser enterrats a la mateixa tomba, a Budapest.

El 1940 Annie Fischer va fugir de la persecució nazi i es va refugiar amb el seu espòs a Suècia, tornant a Budapest en 1946, on va morir en 1995.[4]

El 1965 va ser nomenada docent honoraria de l'Acadèmia Musical de Budapest.

Dins de la seva àmplia discografia, es troba la versió integral de les 32 sonates de Beethoven, sent una de les poques pianistes que ha encarat aquesta tasca. Aquest projecte el va concloure en 17 anys, finalitzant el 1977. No va permetre que aquests registres sortissin al mercat comercial durant la seva vida.[5]

Sviatoslav Richter va escriure sobre ella: “Annie Fischer és una gran artista, amb un esperit de grandesa i genuïna profunditat en les seves interpretacions”.[6] L'any 1959 va gravar diverses obres al costat del director Wolfgang Sawallisch.

En els seus registres discogràfics s'evidencia no solament el seu gran virtuosisme sinó també el sentit romàntic de les seves execucions. Aquestes obres van ser enregistrades gairebé totes en concerts en viu. Les seves interpretacions estaven centrades en Mozart i Beethoven, però també va enregistrar Schubert, Chopin, Liszt, Brahms, Schumann, com també compositors hongaresos més contemporanis: Bartók, Kodály i el que fos el seu mestre, Dohnányi.

Fischer va tocar en la majoria de les sales prestigioses d'Europa, i també a Canadà, Japó, Xina, Austràlia i els Estats Units, on va debutar el 1961 al Carnegie Hall de Nova York, dirigida per George Szell amb l'Orquestra de Cleveland.[7] També és molt recordada per la seva aparició de 1982 en el Carnegie Hall. Va participar a més als festivals musicals d'Edimburg, Països Baixos i Praga.

Va obtenir tres vegades el premi “Kossuth” d'Hongria, per la seva rellevància en el camp artístic.

Admirada també per Otto Klemperer i Maurizio Pollini, va destacar en interpretacions de Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Johannes Brahms, Franz Schubert i Robert Schumann, així com de Béla Bartók.

La crítica especialitzada va destacar, a més de la seva tècnica, la seva forma d'estendre els ritmes més enllà dels seus límits naturals i la intensitat de les seves interpretacions.[8] També s'ha destacat que tenia una gran personalitat en l'execució, elevats valors interpretatius i una tècnica colossal; que recorda en certa forma a la pianista argentina Martha Argerich.[5]

Discografia[modifica]

Els seus enregistraments han estat publicades pels segells BBC Records, Doremi, EMI Classics, Hungaroton, Orfeu, Palexa, Q Disc, Urania, Melodiya i ICA Classics.

Beethoven[modifica]

Mozart[modifica]

Schumann[modifica]

Bartók[modifica]

  • Concert núm. 3, Sz 119 (3)
  • Cançons camperoles hongareses (15) per a piano, Sz 71 (1)
  • Danses populars romaneses, Sz 56
  • Allegro Barbaro, Sz 49

Liszt[modifica]

  • Estudis de concert (3), S 144: núm. 3 en Re bemoll major, Un sospir (1)
  • Concert núm. 1 en Mi bemoll major, S 124 (2)
  • Grans estudis (6) de Paganini, S 141: núm. 6 en La menor, Quasi Presto (1)
  • Sonata en Si menor, S 178 (1)
  • Rapsòdia Hongaresa núm.14

Schubert[modifica]

  • Impromptus (4), D 935/Op. 142: núm. 1 en Fa menor (1)
  • Impromptus (4), D 935/Op. 142: núm. 2 en La bemoll major (1)
  • Impromptus (4), D 935/Op. 142: núm. 3 en Si bemoll major
  • Impromptus (4), D 935/Op. 142: núm. 4 en Fa menor (1)
  • Sonata en La major, D 959 (1)
  • Sonata en Si bemoll major, D 960 (2)

Chopin[modifica]

Bach[modifica]

Brahms[modifica]

  • Sonata núm. 3 en Fa menor, Op. 5

Dohnányi[modifica]

  • Rapsòdies (4), Op. 11: núm. 2 en Fa sostingut menor

Haydn[modifica]

  • Sonata per a teclat en Fa menor, H 17 núm. 6

Kodály[modifica]

  • Danses de Marosszék
  • 7 Peces per a Piano, Op.11: núm. 2 "Szekely keserves"

Mendelssohn[modifica]

  • Rondó capriccioso en Mi major, Op. 14
  • Scherzo en Mi menor, Op. 16 núm. 2

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.britannica.com/EBchecked/topic/208380/Annie-Fischer
  2. Grymes, James A. The Scarecorw Press. Perspectives on Ernst Von Dohnányi, 2005, p. 218. ISBN 0-8108-5125-3. 
  3. «Aládar Tóth». Bibliothèque Nationale de France (BnF).
  4. Cambridge Companion to Bartok, pág. 188
  5. 5,0 5,1 «Interpretes - Solistas - Annie Fischer». Hágase la Música.
  6. Aquest citació apareix en les notes editorials de l'edició de 8 CDs del segell Icon, sobre la integral d'enregistraments d'Annie Fischer fets a Londres (Icon - The Complete London Studio Recordings).
  7. «Annie Fischer, Pianist, Was 81; Noted for Insight and Musicality» p. 13 abril 1995. The New York times.
  8. «Annie Fischer, pianista húngara». El País, 18-04-1995.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annie Fischer