Anomobryum julaceum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAnomobryum julaceum Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClasseBryopsida
OrdreBryales
FamíliaBryaceae
GènereAnomobryum
EspècieAnomobryum julaceum Modifica el valor a Wikidata
Schimp.
Nomenclatura
BasiònimBryum julaceum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims

Anomobryum julaceum[1] és una espècie de molsa de la família de les Briàcies, autòctona de Catalunya.[2]

Descripció[modifica]

Molsa de mida petita (fins a 1,5 (rarament 4) centímetres d'alçària), prima (0.25–0.5 mil·límetres), un poc ramificada i de color verd clar i brillant. Els fil·lidis tenen una disposició imbricada al voltant del caulidi, fet que provoca que tingui una aparença julàcia (tiges de forma cilíndrica). Els fil·lidis presenten un nervi percurrent o excurrent, són ovats, enters, obtusos o lleugerament apiculats, còncaus. Poden presentar bulbils a les axil·les dels fil·lidis. L'esporòfit presenta una seta de fins a 2 centímetres d'alt i una càpsula periforme d'uns dos mil·límetres, que pot ser pèndula o horitzontal, amb un peristoma grog. Apareixen des de finals de primavera fins a la tardor. El coll de la càpsula és la meitat de llarg que la urna. Els fil·lodis de la base de la seta són lleugerament que la resta.[2][3]

Ecologia i distribució[modifica]

Forma gespes laxes sobre sòls o roques granítiques o lleugerament bàsiques, descompostes d'indrets ombrívols, humits o propers a surgències d'aigua i rierols de l'estatge montà.[3] És nativa d'arreu del món excepte l'Antàrtida i Sud-amèrica. Present a Catalunya i Andorra, apareix de forma rara al Pallars Sobirà, Alta Cerdanya, Ripollès, al Montseny i al Montnegre.[2]

Referències[modifica]

  1. «Anomobryum julaceum W.P.Schimper, 1860». GBIF. [Consulta: 30 març 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Casas, Creu. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 84-7283-583-9. 
  3. 3,0 3,1 VVAA. Mosses and liverworts of Britain and Ireland: a field guide. Plymouth: British Bryological Society, 2010, p. 848.