Anorexigen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anorexigen (del grec an- = "sense" i orexis = "apetit"), també conegut com anorexigènic, anorexiant, o supressor de la gana, és aquell fàrmac o complement dietètic, que redueix la gana. Se sol emprar en el tractament de l'obesitat greu com a complement d'una dieta hipocalòrica. Els fàrmacs d'aquest tipus estan sovint relacionats amb les amfetamines. Els militars alemanys van experimentar l'administració d'amfetamines als seus soldats l'any 1945, quan les reserves d'aliments eren ben escasses a Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial.[1] Contrasta amb els estimulants de la gana denominats orexigen.

Llista d'anorexigens que actuen centralment[modifica | modifica el codi]

Segons Anatomical Therapeutic Chemical Classification System:[2]

Segons MeSH.[3]

Altres compostos supressors de la gana inclouen:

Llista d'anorexigens amb actuació perifèrica[modifica | modifica el codi]

Només hi ha un membre en aquest grup, —orlistat (Xenical).

Salut pública[modifica | modifica el codi]

Han ocorregut epidèmies d'hipertensió pulmonar fatal i danys a les vàlvules del cor associades amb els agents anorexigens. Aquest va ser el cas del fàrmac aminorex a la dècada de 1960 i també del fenfluramine a la dècada de 1990.[4] La probable relació de phenylpropanolamine amb l'atac hemorràgic va portar la Food and Drug Administration (FDA) a retirar-los del mercat l'any 2000, i també en el cas de l'efedrina que es va pohibir en els suplements dietètics el 2004.

Alternatives no farmacèutiques[modifica | modifica el codi]

  • El efectes de pèrdua de pes en l'aigua ha donat lloc a certa recerca científica.[5] Beure aigua abans dels àpats pot ajudar en la supressó de la ganan. Consumir mig litre d'aigua 30 minuts abans dels àpats està correlacionat amb un a modesta pèrdua de pes (1–2 kg) en homes obesos [6] and women.[7]
  • El gènere de plantes Hoodia, històricament s'ha utilitzat com supressor de la gana, en combinació amb extractes d'altres plantes com la fucoxantina, que es troba a les algues.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lemke, Thomas L.; Williams, David A. «Anorexiants as Pharmacologic Agents in the Management of Obesity». A: Foye's Medicinal Chemistry, 2012. 
  2. ATC/DDD Index
  3. Plantilla:MeshPharmaList
  4. Fishman AP. Aminorex to Fen/Phen: An Epidemic Foretold. Circulation 1999;99:156. Fulltext. PMID 9884392
  5. «Pre-meal water consumption for weight loss». Australian Family Physician, vol. 42, 7, 2013, pàg. 478.
  6. Dennis EA, Dengo AL, Comber DL, Flack KD, Savla J, Davy KP, Davy BM. "Water consumption increases weight loss during a hypocaloric diet intervention in middle-aged and older adults." Obesity (Silver Spring) 2010 Feb;18(2):300-7. [1] doi:10.1038/oby.2009.235. PMID 19661958
  7. Vij VA, Joshi AS. "Effect of excessive water intake on body weight, body mass index, body fat, and appetite of overweight female participants." J Nat Sci Biol Med. 2014 Jul;5(2):340-4. [2]. doi:10.4103/0976-9668.136180 PMID 25097411

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

].