Anscari de Bremen

De Viquipèdia
Infotaula de personasant Anscari, o
Òscar
Peiffer - St. Ansgar - Trostbrücke Hamburg cropped.jpg
Escultura al Trostbrücke d'Hamburg, d'E. Peiffer, s. XIX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAnsgar
8 setembre 801 Modifica el valor a Wikidata
Amiens Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 865 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Bremen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRelíquies a la Catedral de Hildesheim i l'església de St. Ansgar (Hamburg) 
Bisbe diocesà
847 –
← Leuderich (en) TradueixRimbert →
Bisbe catòlic
novembre 831 –
Arquebisbe catòlic
831 – – Rimbert →
Diòcesi: Hamburg
Arquebisbe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómissioner (829–831), escriptor, diplomàtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonitzacióca. 867 , Roma nomenat per Nicolau I
Festivitat3 de febrer
IconografiaRobes de bisbe
Patró deDinamarca; diòcesi d'Hamburg

Òscar, Anscari o Ansgari (Amiens, Picardia, 8 de setembre de 801 - Bremen, 3 de febrer de 865) va ser un monjo francès, bisbe d'Hamburg i Bremen i evangelitzador de Dinamarca i Suècia. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes.[1]

Biografia[modifica]

Nascut en Amiens, va quedar orfe de petit i va entrar a l'abadia de Corbie, on fou educat. Segons la tradició transmesa a la Vita Ansgarii [2]medieval, una visió que va tenir de la seva mare al cel, va fer que canviés la seva actitud, fins llavors negativa, envers la vida religiosa i l'espiritualitat.[3] A Corbie, va fer-se monjo. En aquells moments, es donava per acabada la cristianització de Saxònia, i els esforços d'evangelització es van dirigir cap a les terres del nord. En 826 va ser el primer a anar, amb altres monjos, a Jutlàndia (Dinamarca) per evangelitzar la població, i van batejar el rei Harald Klak dels juts. Va tornar-ne dos anys després, possiblement perquè el rei va ser deposat. El 822, va ser enviat com a abat a la nova fundació de Corvey a Westfàlia, monestir dependent de Corbie.

El 829, cridat pel rei Björn dels suecs, va anar a Björkö, vora el llac Mälaren, per predicar entre aquest poble, romanent-hi durant sis mesos acompanyat del frare Witmar. Hi organitzà una comunitat i tornà a Worms, a la cort imperial, en 831.[4]

Va ser elegit arquebisbe d'Hamburg el 831 i va rebre el pal·li a Roma, directament del papa Gregori IV, de qui fou llegat apostòlic per a Suècia i Dinamarca. Era un nou arquebisbat que comprenia les diòcesis de Bremen i Verden, amb el dret a enviar missions a les terres septentrionals i a nomenar-ne bisbes. Es va acordar amb l'arquebisbe Ebó de Reims que aquest continués tenint el dret de nomenar els bisbes a Suècia. Òscar va dedicar-se al territori hamburguès, on encara hi havia poques esglésies i hi fundà un monestir i una escola on es formarien els missioners per a Dinamarca, amb pocs resultats reals.

En morir Lluís el Pietós en 840, l'imperi es dividí i Òscar va perdre l'abadia de Turholt.[5] El 845 els danesos van atacar sobtadament Hamburg, destruint les esglésies i els llibres litúrgics i fent que la restauració de la diòcesi fos inviable. El rei Lluís el Germànic li atorgà llavors la diòcesi vacant de Bremen, on residí des del 848, i fent-la seu de l'arquebisbat d'Hamburg. La unió de les dues diòcesis, malgrat les protestes del bisbe de Colònia, de qui depenia fins llavors Bremen, va ser aprovada pel papa Nicolau I en 864.

Òscar continuà la missió a les terres del nord; la guerra civil entre els danesos va fer que s'establissin de nou relacions entre el bisbe i els reis Horik el Vell i el seu fill Horik II, que li donaran suport i reconegueren el crisitianisme com un religió tolerada al seu regne, permetent la construcció de l'església de Sleswick. A Suècia va anar-hi personalment entre el 848 i el 850, i tornant-hi el 854, trobant bona disposició a acceptar el cristianisme. Alguns suecs convertits van atribuir a la nova fe el fet d'haver derrotat els de Curlàndia, la qual cosa va contribuir a fer que el territori s'anés cristianitzant.

Òscar passà els últims anys de la seva vida a Bremen, on morí el 865.[6]

Referències[modifica]

  1. Campbell, T. «St. Anschar». A: The Catholic Encyclopedia.. Robert Appleton Company, 1907. 
  2. Palmer, James T. «Rimbert's Vita Anskarii and Scandinavian Mission in the Ninth Century» (en anglès). The Journal of Ecclesiastical History, 55, 2, 2004-04, pàg. 235–256. DOI: 10.1017/S0022046904009935. ISSN: 1469-7637.
  3. «Medieval Sourcebook: Rimbert: Life of Anskar, the Apostle of the North, 801-865». sourcebooks.fordham.edu. [Consulta: 3 abril 2022].
  4. Sanctity in the North (en anglès). University of Toronto Press, 2020-06-22, p. 37. DOI 10.3138/9781442689060. ISBN 978-1-4426-8906-0. 
  5. Knibbs, Eric. Ansgar, Rimbert and the Forged Foundations of Hamburg-Bremen. Londres: Routledge, 2016-05-31. DOI 10.4324/9781315567266/ansgar-rimbert-forged-foundations-hamburg-bremen-eric-knibbs. ISBN 978-1-315-56726-6. 
  6. Bihrer, Andreas; Fritz, Fiona. «Heiligkeiten» (en alemany), 12-04-2019. [Consulta: 3 abril 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Rimbertus, Vita Anskarii, en Friedrich Christoph Dahlmann, Monumenta Germaniae Historica. Scriptores, II, 683-725 (1829)
  • Adam de Bremen. Gesta Hammenburgensis ecclesiæ, I, 17-36

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anscari de Bremen