Anselm Turmeda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAnselm Turmeda
Naixement 1355
Palma
Mort 1423(1423-00-00) (als 67–68 anys)
Tunísia
Ocupació escriptor, traductor i poeta
Modifica dades a Wikidata
Qubba ('mausoleu') d'Anselm Turmeda a Tunis
Pàgina d'una edició de La disputa de l'ase, del 1922

Antelm Turmeda o, per error de lectura, segons Joan Coromines, Anselm Turmeda,[cal citació] després Abd-Al·lah at-Tarjuman —en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقيAbū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh at-Tarjumān al-Mayūrqī— (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423) fou un escriptor mallorquí.

De primer, es va fer frare franciscà i, posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques a la societat cristiana de l'època). Amb Ramon Llull, és dels pocs escriptors medievals que ha escrit en català i en àrab, i és considerat un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió popular en els països de parla catalana.

Vida: etapa formativa[modifica | modifica el codi]

Era fill únic. La seva família, probablement, eren artesans del port de Ciutat. El seu pare el va fer estudiar des dels sis anys i molt aviat dominà per complet els Evangelis. Després d'estudiar gramàtica i lògica a Mallorca, passà a Lleida, on estudià física i astronomia. El 1375, ingressà a l'orde franciscà. És molt probable que a Catalunya visqués temporades a Tarragona i, en especial, al convent de Sant Francesc de Montblanc. S'ordenà diaca el 1379 i sacerdot el 1380. Als vint-i-cinc anys, va anar a estudiar a Bolonya i potser també a París. Ell mateix diu que a Bolonya conegué un mestre, que anomena Nicolau Martell, que a l'hora d'explicar la referència evangèlica a la futura venguda de Paràclit ("Darrere meu, vendrà un profeta anomenat Paràclit") li confessà que Paràclit era el nom del profeta dels musulmans i que la seva religió era la veritable. Poc temps després retornà a Mallorca.

Conversió a l'islam[modifica | modifica el codi]

Mig any després d'haver tornat a Mallorca, se n'anà a Sicília on, després de cinc mesos, es va poder embarcar cap a Tunis (devers l'any 1385). Allà fou molt ben rebut pels cristians que hi residien (mercaders i soldats). Quatre mesos després, conegué un metge d'origen europeu convertit a l'islam que li facilità la relació amb el soldà Abu-l-Abbas Ahmad. Turmeda conta la seva conversió, inspirant-se en una conversió de l'Alcorà, després d'una reunió del soldà amb alguns mercaders cristians.

El soldà l'acollí i el protegí. Es casà amb la filla d'Hadji Mohammad Assaffar. D'aquest matrimoni, en nasqué un fill.[1] El soldà li conferí el càrrec de traductor i cap de les duanes. A Tunis, era conegut com "el torsimany" en atenció a la seva feina d'intèrpret. Ocupà un lloc important en l'administració tunisenca. Entre 1390 i 1394, acompanyà el sobirà de Tunis en el setge de Mahdia i en altres expedicions militars. Fou també conegut com l'alcaid Abddàllah.

Intents de fer retornar Turmeda a Europa[modifica | modifica el codi]

Els intents de fer retornar Antelm Turmeda al món cristià foren diversos i estan ben documentats. Hi intervingueren tant les autoritats civils com les religioses: un clergue sicilià del qual no sabem el nom (en data posterior al 1394), Roger de Montcada (1402), el papa Benet XIII (1412), el rei Alfons V (1414 i 1423) i l'arxiprest de Niebla (1414). Se li prometeren tota casta de facilitats i l'absolució del delicte d'apostasia. Turmeda, però, ja no va abandonar mai Tunísia ni va renegar de l'islamisme.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Entre les seves obres figuren:

  • Llibre de bons amonestaments. Turmeda el data l'abril del 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre si i un tetrasíl·lab de rima independent. En una breu nota proemial, es diu que aquest llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là" i que tracta de bons ensenyaments, "ja que ell mal los haja seguits".
"Fou fins al segle passat una obra molt popular al nostre país i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tracta d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista del nostre autor". (Marfany)
  • Profecies. El 1405 o el 1407, Turmeda va escriure una profecia de 755 versos apariats de quatre síl·labes. Dins la Disputa de l'ase, hi ha una profecia que també s'ha conservat en text independent i consta de 69 estrofes. Un altre text profètic està format per 16 versos decasíl·labs, el primer dels quals comença Oh Babilònia, tu, Barcelona. Hi ha una quarta profecia de frare Entelm Turmeda en 260 versos de tres síl·labes, que comença No crec pas. Antelm Turmeda va tenir un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat.
  • Disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar en català; l'edició és feta sobre una traducció francesa. El fet que la Inquisició de Madrid el 1583 el posàs a l'Índex de llibres prohibits degué contribuir-ne a la desaparició. "Tant per raons polítiques (el sistema democràtic d'elegir el rei dels animals...) com religioses (les anècdotes anticlericals de l'ase en la seva polèmica), no quadrava amb l'ortodòxia catòlica de l'Espanya del XVI".
  • Llibre de tres. Va ser escrit entre els anys 1405 i 1407. "El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres." (Epalza)
  • Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. En una petita introducció, diu que va escriure l'obra a petició d'uns mercaders mallorquins: "Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que faés e ordonàs un tractat de la divisió del dit regne, supòs que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emperò per dar alguna satisfacció a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla català, segons que veurets". Al final, en diu la data: "Escrita dins lo palau / mil tres-cents vuit e noranta", o sigui, onze anys després d'arribar a Tunis. Són 123 estrofes de vuit heptasíl·labs rimant en ababbccb.
"És una composició de tipus al·legòric. [...] Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. [...] Des d'una finestra del meravellós palau, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, elegantment abillades, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig. L'introduïren al palau, en el jardí del qual hi havia arbres de tota mena i on feia calor a l'hivern i fred a l'estiu i on cantava gran nombre d'ocells i era ornat per moltes flors. Al bell mig, s'hi trobava la Reial Fontana, d'on eixien cinc rius que fertilitzaven el jardí i després tornaven a la font d'on havien nascut. [...] Asseguda en un tron reial, hi havia una molt plaent dama, que semblava una reina, i que sospirava fent mostres de gran tristor".
  • تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب (Tuḥfat al-ʾarīb fī-r-radd ʿalà ahl al-salīb, en català L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu). Escrita el 1420, en àrab.
Les dues primeres parts són biogràfiques: en la primera, explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; en la segona, parla sobretot de les obres del soldà.
La tercera part és la part programàtica de l'obra. Epalza resumeix en quatre grans temes les idees motrius o fonamentals de la Tuhfa:
a) L'islam és la millor de les religions.
b) Les escriptures cristianes han estat falsificades.
c) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta.
d) Tot el que sigui cristià és fals i absurd.
"La primera conclusió a què arriba, que concorda amb l'Alcorà, és la següent: "No, Jesús no fou mort, no fou dipositat en un sepulcre ni n'eixí, ni després d'un dia ni després de quaranta dies". (Riquer, p. 299) "Jesús mai no va afirmar la seva divinitat, sinó ben al contrari. Són els seus deixebles els qui van falsificar alguns textos. L'encarnació de Déu no és necessària per a la Redempció; l'islam no té la noció paulina del pecat original."
"El cinquè [dogma] és la confessió, contradita perquè no és esmentada en els textos evangèlics i perquè només Déu pot perdonar els pecats. En aquest indret, Turmeda aprofita l'avinentesa per a dir: "El papa, que viu a la ciutat de Roma, vicari de Jesús (com ells pretenen), concedeix a qualsevol certificats de perdó dels pecats, d'alliberació de l'infern i d'entrada al paradís. A canvi d'això, rep grans sumes de diners". (Riquer, p. 300).
"Tres edicions en àrab i altres tres en turc, i encara una en persa, són fetes en un segle, del 1873 al 1971" (Epalza).

Versions musicals contemporànies[modifica | modifica el codi]

El 1969, Raimon musicà una part del Llibre de bons amonestaments, Elogi dels diners, inclosa en el disc Per destruir aquell qui l'ha desert (1970). Maria del Mar Bonet, en el seu àlbum Raixa (2001), inclogué una versió de Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'any 2013, el compositor Antoni Mulet compongué la cantata Cobles de la divisió del Regne de Mallorques, interpretada per l'Orfeó Castellitx d'Algaida i la Coral Sant Miquel de Campanet en diversos pobles de Mallorca.

Versions teatrals contemporànies[modifica | modifica el codi]

El 1982, Maria Aurèlia Capmany estrenà la versió teatral Món, dimoni i carn. Judici i glòria d’Anselm Turmeda, amb el Teatre del Temps dirigit per Carme Portacelli. El 2009, s'estrenà la Disputa de l'ase, d’Antelm Turmeda, dirigida per Albert Mestres i adaptada per Laia Noguera.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tengué altres descendents. Un fill seu anomenat Abd-al-Halim va fer un resum de la Tuhfa
  2. «Turmeda, Anselm». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 341-342. ISBN 84-8661702-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Anselm Turmeda a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anselm Turmeda Modifica l'enllaç a Wikidata