Ant

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAnt
Alces alces
Gros Morne NP bullmoose.jpg
Mascle
Weilburg - Tiergarten - Elch.jpg
Femella i fill
Dades generals
Període de gestació 233 dies
Període
Plistocè inferior – recent[1]
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Artiodactyla
Família Cervidae
Gènere Alces
Espècie Alces alces
Linnaeus, 1758
Distribució
Moose distribution.png
Modifica dades a Wikidata

L'ant (Alces alces) és l'espècie vivent de cèrvid més gran. Viu a Nord-amèrica i al nord d'Euràsia. Una de les característiques de l'ant és el banyam dels mascles en forma de palma; d'altres membres de la família tenen les banyes en forma de brancam. L'ant és una de les espècies més apreciades per a la caça esportiva als Estats Units. A Rússia s'han domesticat per a la producció de carn i llet i també per a utilitzar-los com a animals de tir.

Hàbitat[modifica]

L'ant habita comunament els boscos boreals i boscos mixtos caducifolis, també a la taigà de l'hemisferi nord amb zones que varien des del climes temperats al clima subàrtic. Li agraden les zones pantanoses de boscs amb aiguamolls, on sovint pastura dins l'aigua. A Nord-amèrica es poden trobar ants des del Canadà i l'Alaska fins a les muntanyes de Colorado i els boscs del nord-est (Maine, New Hampshire, Vermont i l'estat de Nova York) als Estats Units. A Europa i Àsia es localitzen principalment a Escandinàvia, els països bàltics, Polònia, Bielorússia, el nord d'Ucraïna, República Txeca, Eslovàquia i Sibèria (a Rússia hi viu aproximadament la meitat de la població mundial), on són coneguts sota una diversitat de noms, en idiomes eslaus sovint com a Los.

Descripció[modifica]

Mida i pes[modifica]

Ant travessa un riu al Parc Nacional de Yellowstone.

De mitjana un adult fa 1.5–1.8 m d'alt fins a les espatlles. Els mascles pesen 380–535 kg i les femelles 270–360 kg.

Banyam[modifica]

El banyam del mascle neix perpendicularment al mig de crani de l'animal, en forma de forquilla, que a poca distància torna a dividir-se de manera simple, o en alguns casos en dues o tres dents.

Exemplar adult amb banyes primerenques

El mascle perd el seu banyam després de l'estació d'aparellament, per tal de conservar l'energia per al dur hivern. Un nou banyam tornarà a créixer a la primavera i trigarà cosa de cinc mesos a estar completament desenvolupat. Inicialment, les banyes estan recobertes per una capa de pell que caurà quan hagin acabat de créixer.

Si es castra un mascle, ja sigui de manera accidental o químicament, ràpidament perdrà el banyam i immediatament li'n començarà a créixer un de nou, però en aquest cas deforme i que ja no caurà a l'arribada de l'hivern.

Comportament[modifica]

A l'estiu, els ants viuen sols o en grups familiars; a l'hivern, després del període d'amor, es repleguen en petits ramats que comprenen de 5 a 10 individus. Amb excepció de les migracions temporals —influïdes, sense cap mena de dubte, per les densitats de població i les carreres que emprenen en el moment dels amors—, els ants romanen fidels als seus territoris, que per altra banda no defensen de cap manera. S'alimenten de fulles i de les branquetes tendres d'alguns arbres i arbustos (àlbers, verns, salzes), de plantes aquàtiques i dels brots tendres d'arbres resinosos. Les seves llargues potes els permeten d'atènyer les fulles de les branques altes; per a obtenir els vegetals aquàtics s'enfonsen fins a la meitat en l'aigua i per a pasturar sovint s'agenollen.

El període d'amor té lloc de setembre a novembre; la caiguda de les banyes entre novembre i desembre; les criatures neixen des de final d'abril fins a primers de juny. Els ants s'orienten sobretot per l'oïda i l'olfacte; la seva vista és bastant feble.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ant Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.