Antònia Arbona i Santamaria
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 de setembre de 1970 Sóller |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, cantant investigadora literària, traductora |
| Instrument | Veu  |
Antònia Arbona i Santamaria (Sóller, 13 de setembre de 1970) és una escriptora i cantant mallorquina, així com investigadora literària i traductora.[1] Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Catalana (1997), està en possessió del Diploma d’Estudis Avançats (2002), que acredita la seva suficiència investigadora, del postgrau d'Experta Universitària en Teoria i Pràctica de la Traducció Literària (2009), del Màster Universitari en Llengua i Literatura Catalanes: Oralitat i Escriptura (2010) i del Màster Universitari en Llengües i Literatures Modernes (2013).[1]
Obres[1]
Poesia
- Teories d'amor i desig (Ed. Moll, 1992)
- Terra i cendra (Ed. Moll, 1993)
- Murades de sensacions (Ed. Moll, 1995)
- Màscares de tardor (amb altres autors, Carles Sánchez i Cardona). Reus: Òmnium Cultural, 1996
- Cadència (UIB i Caixa de Balears, 1998)
- Mans de carboni (Ed. Moll, 1999)
- Gènesi (Lleonard Muntaner, Editor, 2000), Synthesis (Ed. Moll, 2000)
- Synthesis. Palma: Moll, 2000
- Singàmia (Lleonard Muntaner, Editor, 2001)
- Panys en la penombra (Lleonard Muntaner, Editor, 2001)
- El cromatisme dels mots (El Tall Editorial, 2002)
- Territori d'encluses (Lleonard Muntaner, Editor, 2005)
- La veritat i el límit (Lleonard Muntaner, Editor, 2007)
- Canelobres que enlluernen (Lleonard Muntaner, Editor, 2008)
- Rere la màscara (Lleonard Muntaner, Editor, 2008)
- Poemes pictòrics (Luhu Editorial, Alcoi, 2016).[1]https://tienda.luhueditorial.com/blogs/noticias-lectores/entrevista-a-antonia-arbona-escritora-de-poemes-pictorics[2]
Assaig
- La poesia de Bartomeu Fiol. Sense decòrum a la recerca de la veritat (Lleonard Muntaner, Editor, 2000), que és la seva memòria d’investigació
- La poesia de Jaume Pomar. El poderós exorcisme de la metàfora (Lleonard Muntaner, Editor, 2002)
- La poesia de Miquel Àngel Riera i Miquel Bauçà (Lleonard Muntaner, Editor, 2004)
- La trayectoria estética de Ramón del Valle-Inclán (Luhu Editorial, Alcoi, 2016)
- Estudi del "Llibre del desassossec" de Fernando Pessoa (Luhu Editorial, Alcoi, 2016), que és la reelaboració del treball de fi de màster.
Enregistraments
- 2012: col·laboració en tres cançons amb poemes seus a Vox insularum, vol. II; segell Tumbet Music, de la mà de Joan Manel Escobedo.[1]
- 2012: Joan Manel canta Antònia Arbona basant-se en dotze poemes.[1][3] Tumbet Music
- 2013: Joan Manel & Antònia Arbona. Antologia multilingüe.[1]Tumbet Music
- 2013: Joan Manel & Antònia Arbona. Acoplamentos. Tumbet Music
- 2013: Sinergies. Piano de Miquel Brunet i recitat de l'actor Guillem R. Simó. http://onaedicions.cat/sinergies.html. Ona Edicions Musicals
- 2014: Joan Manel & Antònia Arbona. Dreams never die. Tumbet Music.
- 2015: Antònia Arbona. Recital propi (Antologia). Tumbet Music.
- 2015: Antònia Arbona. Poemes pictòrics. Volum 1. Tumbet Music.
- 2016: Antònia Arbona. Poemes pictòrics. Volum 2. Tumbet Music.
Premis[1]
- 1995: Premis Literaris Baix Camp - Gabriel Ferrater de poesia, 1995: per Màscares de tardor
- 1995: Premi Solstici de poesia, Manises, 1995: per Cadells de l'aire
- 2000: Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí: per Synthesis
- 2006: l'Associació de Belles Arts de Balears li va atorgar el “Diploma d'Honor” en la modalitat de Poesia, pel conjunt de la seva trajectòria.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Antònia Arbona i Santamaria al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Entrevista a Antònia Arbona escritora de Poemes Pictòrics». [Consulta: 31 agost 2016].
- ↑ «Joan Manel le canta a Antònia Arbona, poetisa ´de la esencia´». Diari de Mallorca, 11-01-2013 [Consulta: 27 setembre 2013].