Antípater I de Macedònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntípater I de Macedònia
Nom original (grc) Ἀντίπατρος
Biografia
Naixement segle IV aC
Mort 287 aC
Activitat
Ocupació Monarca
Període Antiguitat clàssica
Família
Família Dinastia antipàtria
Cònjuge Eurydice Tradueix
Pares CassandreTessalònica de Macedònia
Germans Filip IV de Macedònia i Alexandre V de Macedònia
Modifica les dades a Wikidata

Antípater I de Macedònia(Ἀντίπατρος) fou el segon fill de Cassandre, rei de Macedònia, i nét d'Antípater el regent. La seva mare era Tessalònica, germana d'Alexandre el Gran.

A la mort de Cassandre (maig del 297 aC) el va succeir el seu fill gran Filip IV de Macedònia, que només li va sobreviure tres mesos i va morir l'agost del mateix any quan ja havia estat apartat del poder a causa de la malaltia que patia. Els dos fills menors, Antípater I i Alexandre V, foren proclamats reis sota tutela de la seva mare Tessalònica, que va repartir el país entre els dos germans i va assignar l'occident a Alexandre i l'orient a Antípater. El 295 aC Antípater va arribar a la majoria d'edat i va reclamar tot el regne a la seva mare, que li va negar; Antípater, sospitant que la mare afavoria al fill petit, la va fer matar i va atacar a Alexandre.

Alexandre va cridar en el seu ajut a Pirros d'Epir i a Demetri Poliorcetes. Al primer li va cedir la terra costanera de Macedònia i les províncies d'Ambràcia, Acarnània i Amfilòquia. Pirros va envair el país i va forçar a Antípater a retirar-se i negociar un acord de pau que havia d'incloure les cessions a Pirros. Antípater va demanar ajut al seu sogre Lisímac de Tràcia, ajut que no va arribar doncs el sogre estava ocupat combatent als bàrbars al Danubi, i finalment la pau es va imposar. Demetri Poliorcetes, ocupat a Atenes, va arribar (294 aC) quat ja Pirros s'havia retirat de Macedònia i s'havia produït l'acord entre els germans.

Alexandre va rebre a Demetri amb cordialitat forçada, però li va dir que ja no necessitava els seus serveis. Això va molestar a Demetri (que volia ocupar el regne en benefici propi) però ho va dissimular. A Làrissa, mentre Alexandre dinava, es va descuidar i es va quedar sense guàrdies, i uns soldats enviats per Demetri el van assassinar junt amb alguns amics (un d'ells havia comunicat al rei que Demetri era només a un dia de camí). Els soldats que eren a la ciutat de Dio van proclamar rei de Macedònia a Demetri i el poble li va fer costat.

Les fonts no estan d'acord completament en els esdeveniments que van seguir. Sembla que Antípater va haver de fugir cap a Tràcia davant de Demetri i que Lisímac, per congraciar-se amb el nou sobirà, el va fer matar i va reconèixer a Demetri la meitat del regne del difunt (vers 294 aC).