Antònia Arbona i Santamaria

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:00, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntònia Arbona i Santamaria
Biografia
Naixement13 de setembre de 1970
Sóller
Activitat
Ocupacióescriptora, cantant
investigadora literària, traductora
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Antònia Arbona i Santamaria (Sóller, 13 de setembre de 1970) és una escriptora i cantant mallorquina, així com investigadora literària i traductora.[1] Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Catalana (1997), està en possessió del Diploma d’Estudis Avançats (2002), que acredita la seva suficiència investigadora, del postgrau d'Experta Universitària en Teoria i Pràctica de la Traducció Literària (2009), del Màster Universitari en Llengua i Literatura Catalanes: Oralitat i Escriptura (2010) i del Màster Universitari en Llengües i Literatures Modernes (2013).[1]

Obres[1]

Poesia

  • Teories d'amor i desig (Ed. Moll, 1992)
  • Terra i cendra (Ed. Moll, 1993)
  • Murades de sensacions (Ed. Moll, 1995)
  • Màscares de tardor (amb altres autors, Carles Sánchez i Cardona). Reus: Òmnium Cultural, 1996
  • Cadència (UIB i Caixa de Balears, 1998)
  • Mans de carboni (Ed. Moll, 1999)
  • Gènesi (Lleonard Muntaner, Editor, 2000), Synthesis (Ed. Moll, 2000)
  • Synthesis. Palma: Moll, 2000
  • Singàmia (Lleonard Muntaner, Editor, 2001)
  • Panys en la penombra (Lleonard Muntaner, Editor, 2001)
  • El cromatisme dels mots (El Tall Editorial, 2002)
  • Territori d'encluses (Lleonard Muntaner, Editor, 2005)
  • La veritat i el límit (Lleonard Muntaner, Editor, 2007)
  • Canelobres que enlluernen (Lleonard Muntaner, Editor, 2008)
  • Rere la màscara (Lleonard Muntaner, Editor, 2008)
  • Poemes pictòrics (Luhu Editorial, Alcoi, 2016).[1]https://tienda.luhueditorial.com/blogs/noticias-lectores/entrevista-a-antonia-arbona-escritora-de-poemes-pictorics[2]

Assaig

  • La poesia de Bartomeu Fiol. Sense decòrum a la recerca de la veritat (Lleonard Muntaner, Editor, 2000), que és la seva memòria d’investigació
  • La poesia de Jaume Pomar. El poderós exorcisme de la metàfora (Lleonard Muntaner, Editor, 2002)
  • La poesia de Miquel Àngel Riera i Miquel Bauçà (Lleonard Muntaner, Editor, 2004)
  • La trayectoria estética de Ramón del Valle-Inclán (Luhu Editorial, Alcoi, 2016)
  • Estudi del "Llibre del desassossec" de Fernando Pessoa (Luhu Editorial, Alcoi, 2016), que és la reelaboració del treball de fi de màster.

Enregistraments

  • 2012: col·laboració en tres cançons amb poemes seus a Vox insularum, vol. II; segell Tumbet Music, de la mà de Joan Manel Escobedo.[1]
  • 2012: Joan Manel canta Antònia Arbona basant-se en dotze poemes.[1][3] Tumbet Music
  • 2013: Joan Manel & Antònia Arbona. Antologia multilingüe.[1]Tumbet Music
  • 2013: Joan Manel & Antònia Arbona. Acoplamentos. Tumbet Music
  • 2013: Sinergies. Piano de Miquel Brunet i recitat de l'actor Guillem R. Simó. http://onaedicions.cat/sinergies.html. Ona Edicions Musicals
  • 2014: Joan Manel & Antònia Arbona. Dreams never die. Tumbet Music.
  • 2015: Antònia Arbona. Recital propi (Antologia). Tumbet Music.
  • 2015: Antònia Arbona. Poemes pictòrics. Volum 1. Tumbet Music.
  • 2016: Antònia Arbona. Poemes pictòrics. Volum 2. Tumbet Music.

Premis[1]

  • 1995: Premis Literaris Baix Camp - Gabriel Ferrater de poesia, 1995: per Màscares de tardor
  • 1995: Premi Solstici de poesia, Manises, 1995: per Cadells de l'aire
  • 2000: Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí: per Synthesis
  • 2006: l'Associació de Belles Arts de Balears li va atorgar el “Diploma d'Honor” en la modalitat de Poesia, pel conjunt de la seva trajectòria.

Referències