António Costa
António Luís Santos da Costa (São Sebastião da Pedreira, Lisboa, 17 de juliol de 1961), és un jurista i dirigent polític portuguès, alcalde de Lisboa entre 2007 i 2015 i secretari general del Partit Socialista. El 26 de novembre de 2015 es va convertir en el Primer Ministre de Portugal fins el 7 de novembre de 2023, moment el qual va renunciar a causa de l'esclat d'un cas de corrupció.[1]
Biografia[modifica]
Nascut a la freguesia de São Sebastião da Pedreira pertanyent a Lisboa, el 1961, Costa és fill de l'escriptor Orlando António da Costa (1929-2006), reconegut poeta i escriptor de filiació comunista nascut a Moçambic i criat a l'antiga colonia de Goa a l'Índia, i de la periodista Maria Antònia Palla.[2] Està llicenciat en Dret, per la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, on va ser membre de l'Associació Acadèmica (1982-1984) i director de la Revista da AAFDL entre 1986 i 1987. Va fer un postgrau en Estudis Europeus, a l'Institut Europeu de la Universitat Catòlica Portuguesa. Abans de començar la seva carrera política, va exercir l'advocacia.[1]
Carrera política[modifica]
La seva carrera política va començar, quan encara estudiava, a l'Ajuntament de Lisboa, el 1982, on va estar durant onze anys. Entre 1991 i 1995 va ser diputat a l'Assemblea de la República. El 1993 es converteix en el candidat i, finalment, regidor de l'alcaldia de Loures. Ocupà la Secretaria Nacional del Partit Socialista el 1994 i va formar part de la XIII Govern com a secretari d'Estat entre 1995 i 1997. Entre 1997 i 1999 es convertí en Ministre d'Afers Parlamentaris i entre 1999 i 2002 ocupà la cartera de Justícia. Va ser el membre del govern responsable de l'Expo'98 (en 1997). Entre el 2002 i el 2004 va ser el president del Grup Parlamentari socialista i entre el 2004 i el 2005, diputat al Parlament Europeu.[1] Mentre exercia el càrrec de Ministre de l'Interior entre el 2005 i 2007, quan va abandonar el govern per ser convertir-se en candidat a les eleccions municipals de Lisboa. Va sortir vencedor amb el 29,54 % dels vots i va ser reelegit el 2009 amb majoria absoluta.[3][4]
El 2007 va ser elegit vicepresident per a la península Ibèrica de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI).[4] António Costa ha estat, també, un dels comentaristes del programa de debat i anàlisi política Quadratura do Círculo, que es pot veure al canal SIC Notícies.[5]
En 2014 es va convertir en Secretari general del Partit Socialista,[6] obtenint el segon lloc en les eleccions parlamentàries de l'any següent, per darrere de la coalició conservadora encapçalada per Pedro Passos Coelho, que va guanyar tot i que en minoria. Costa va aconseguir arribar a un acord inèdit amb comunistes i bloquistes que el va portar, després de ser rebutjat el designat Passos Coelho pel nou parlament, a ser nomenat pel president Cavaco Silva nou primer ministre portuguès.[7][8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: António Costa |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ortiz de Zárate, Roberto. «António Costa». Biografias de lideres políticos. CIDOB. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Dussault, Andree-Marie «Then Came A Gandhi. Lisbon mayor Antonio Costa, of Goan origin, may head Portugal in 2015». The Magazine (International), 27-01-2014 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Carrico, Paulo «El PS gana la alcaldía de Lisboa en unas elecciones marcadas por la abstención». 20 minutos, 16-07-2007 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ 4,0 4,1 Fernández Otero, José Carlos «Nuevo ciclo en Portugal». La Región, 02-10-2014 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Lugilde, Anxo «Costa dirige el primer Gobierno luso apoyado por la izquierda rupturista». La Vanguardia, 25-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Torres del Cerro, Antonio «António Costa, un culto y hábil político para recuperar el poder socialista». La Vanguardia, 29-09-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Martín, Javier «António Costa, el gran prestidigitador». El País, 28-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Moreno Acedo, Antonio «Una coalición de izquierdas hace caer a Passos Coelho en Portugal». El Periódico, 11-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].