António Lobo Antunes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntónio Lobo Antunes
Antonio Lobo Antunes 20100328 Salon du livre de Paris 2.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1 de setembre de 1942 (74 anys)
Lisboa
Ciutadania Portugal
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Obra
Obres destacades Q6172461
Q15714740
Q613314
Fado Alexandrino
The Inquisitors' Manual
The Land at the End of the World
Altres dades personals
Pare João Alfredo Lobo Antunes
Germans
Premis i reconeixements

IMDB: nm0516502
Modifica dades a Wikidata

António Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escriptor portuguès que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lobo Antunes és llicenciat en medicina, amb l'especialitat de psiquiatria. Entre 1970 i 1973 va participar en l'última fase de la guerra d'alliberament colonial d'Angola, experiència que ha estat un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu a Lisboa i es dedica exclusivament a la literatura i al periodisme. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves obres:

  • Memória de elefante (1979)
  • Os cus de Judas (1979)
  • A explicação dos pássaros (1981)
  • Conhecimento do inferno (1981)
  • Fado alexandrino (1983)
  • Auto dos danados (1985)
  • As naus (1988)
  • Tratado das paixőes da alma (1990)
  • A ordem natural das coisas (1992)
  • A morte de Carlos Gardel (1994)
  • Crónicas (1995)
  • Manual dos inquisidores (1996), Traduït a Edicions 62 (1998) com a El manual dels inquisidors
  • O esplendor de Portugal (1997), Traduït a Proa (1999) com a L'esplendor de Portugal
  • Olhares 1951-1998 (1999) (amb Eduardo Gageiro)
  • Exortação aos crocodilos (1999)
  • Não entres tão depressa nessa noite escura (2000), Traduït a Proa (2002) com a No entris tan de pressa en aquesta nit obscura
  • Que farei quando tudo arte (2001)
  • Segundo livro de crónicas (2002)
  • Diálogos (2003)
  • Boa tarde às coisas aqui em baixo (2003)
  • Eu hei-de amar uma pedra (2004)
  • D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005)
  • Terceiro livro de Crónicas (2006)
  • Ontem não te vi em Babilónia (2006), Traduït a El Gall Editor (2009) com a Ahir no et vaig veure a Babilònia

Obra traduïda[modifica | modifica el codi]

Exhortació als cocodrils[2]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1 novembre 2014].
  2. Lobo Antunes, António. Exhortació als cocodrils (en català). 1a. Capellades: Proa, 04-2000, p. 411. ISBN 84-8256-996-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: António Lobo Antunes Modifica l'enllaç a Wikidata