António de Noli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntónio de Noli
Dades biogràfiques
Naixement 1419
Noli
Mort 1497 (77/78 anys)
Santiago
Activitat professional
Ocupació explorador
Modifica dades a Wikidata

Antonio de Noli (nascut en 1415 o possiblement en 1419[1] a Valleregia (Serra Riccò), Gènova[2] - data i lloc de defunció desconeguts) va ser un noble i explorador italià del segle XV,[3] distingit pel seu descobriment, en nom d'Enric el Navegant, d'algunes illes de Cap Verd, entre 1456-60, i per haver estat nomenat pel rei Afonso V primer governador de la primera colònia europea d'ultramar en l'Àfrica subsahariana.[4]En la majoria dels llibres d'història o geografia, incloses cròniques antigues i enciclopèdies, se li esmenta com Antonio de Noli,[5][6][7][8][9][10][11] així com en la informació oficial del Govern de Cap Verd[12] o en articles sobre la història o referències de Cap Verd.[13][14][15] A Itàlia se'l coneix també com Antonio da Noli i algunes vegades con Antoniotto Usodimare.[16]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Antonio de Noli va néixer en una família patrícia[17] a Gènova, Itàlia, com fan referència fonts antigues de l'època. Per exemple, l'historiador dels reis portuguesos, João de Barros, ja va afirmar en 1552 que Antonio Noli havia nascut a Gènova,[18] i «de sang noble». Historiadors moderns i investigadors també mencionen Antonio Noli com a genovese o genoese, com per exemple, Dumoriez (1762),[19] Thomas (1860),[20] Hamilton (1975),[21] Diffie i Winius (1977)[22] o Irwin y Wilson (1999).[23] També s'ha proposat que Antonio de Noli hauria nascut a Noli (Savona) Itàlia.[24][25]

A Gènova Antonio de Noli va ser oficial de la marina[26] i va tenir educació com cartógrafo. Membres de la seva família havien figurat en governs anteriors de Gènova, com el cas de Giacomo de Noli, membre del Consell dels Dotze Ancians a la ciutat de Gènova durant el govern de Nicolás de Guarco en 1380,[27] govern en el que també hivan participar els Fieschi. A mitjan segle XV, i amb motiu de les lluites polítiques entre les faccions de la noblesa, Fregoso i Adorno, disputant-se el govern de Gènova —i que van tenir conseqüències pels De Noli— els germans Antonio i Bartolomeo de Noli (advocat a Gènova), acompanyats pel fill d'aquest últim, Rafael, van salpar amb una petita esquadra de tres navilis rumb a Espanya i Portugal. A Portugal finalment van obtenir asil polític de l'Infant Enric d'Avis i Lancaster (Enric el Navegant), i una ocupació qualificada en el complex d'estudis geogràfics i oceanogràfics conegut com a Escola de Sagres, que fou fundat i dirigit per l'Infant[28] De seguida Antonio es va comprometre en les exploracions en Ultramar d'Enrique el Navegant. Des de 1462 fins a 1496 va fundar i va anar el capità de Ribeira Grande (avui Cidade Velha), a l'extrem sud de l'illa de Santiago.

Es creu que la família de Noli tenia antigues arrels s «la petita ciutat i castell de Noli».[29] Al segle XIV hi havia dues branques principals de la família Noli en el nord d'Itàlia, que compartien un origen pre-medieval a l'antic territori de Noli (província de Savona). Una branca es va establir a Gènova, Ligúria, i l'altra a Novara, Piemont, on els Noli («famiglia di signore») van habitar el Castell de Cameriano a principis del segle XV.[30][31][32] També es va registrar que els membres de la família Noli establerts a Gènova van participar al govern ja al segle XIII, com per exemple com a «Consigliere della Signoria» en 1261.[33] En 1382 Giacomo de Noli (avantpassat del capità Antonio de Noli)[34] va ser designat com a membre dels Dotze-Ancians del Consell de Génova («XII-Anziani del Comune») sota la direcció del duc Nicolás de Guarco.[35] Quan Nicolas de Guarco es va fer càrrec de Gènova després dels Fregoso, en 1378, van ser «nomenats en càrrecs de confiança els nobles que havien estat descurats en les administracions anteriors»,[36] i per tant, també nomenà als Fieschi. La participació dels de Noli al govern de Guarco a Gènova, en aliança amb els Fieschi, tindria, anys després, conseqüències dramàtiques per a Antonio de Noli i el seu germà Bartolomeo. Aquelles primeres associacions polítiques de de Noli a Gènova proporcionen una base útil per explicar tant la seva sortida forçada a l'exili a Portugal en 1447, així com les circumstàncies al voltant de la posterior repatriació dels seus descendents després d'algunes dècades, primer en Cesena i finalment de nou en la seva pàtria Gènova.[37][38]

Descobriments[modifica | modifica el codi]

Alguns antics documents històrics atribueixen a Antonio de Noli el descobriment d'illes de Cap Verd, suposadament «les antigues Hespèrides de Plini i Ptolemeu»,[39] d'acord con amb una carta règia (carta reial) del 19 de setembre de 1462, en que el rei Alfons V l'Africà el nomenà governador de Cap Verd.[40] És incert que totes les illes de Cap Verd fossin descobertes per Antonio de Noli. Algunes de les illes s'esmenten en una carta de donació de data 3 de desembre de 1460, i la resta en l'esmentat del 19 de setembre de 1462. Noli va reclamar haver descobert el primer conjunt d'illes, mentre que el segon va ser possiblement trobat per Diogo Gomes. No obstant això els fets en qüestió estan mal registrats en els documents de l'època, una alternativa raonable seria que totes o algunes d'aquest segon conjunt d'illes fossin descobertes per Diogo Dias, Diogo Afonso i Alvise Cadamosto.

La carta real oficial de 29 d'octubre de 1462[41] afirma que va ser Diego Afonso, escrivà del rei, qui havia descobert les altres (passat) set illes que s'esmenten en la carta reial del 19 de setembre de 1462.[42] Aquesta carta de 19 de setembre de 1462 garanteix totes les illes de Cap Verd a Ferran i les altres set illes són designades, però el descobridor no és citat. En aquesta carta el nom d'Antonio de Noli es dóna com el descobridor de les primeres cinc illes, sent també la primera vegada que s'esmenta pel seu nom com el descobridor. La carta de 3 de desembre de 1460[43] va ser una concessió real a l'Infant Ferran el Sant després de la desaparició del seu germà Enric el Navegant en 1460.

Descendents[modifica | modifica el codi]

El governador Antonio de Noli va tenir un fill, Simone, que ho va acompanyar en les seves exploracions a Guinea[44] i que posteriorment va tornar a Itàlia establint-se a Cesena (regió d'Emília Romanya, veïna a la Ligúria genovesa), i una filla (Donya Branca de Aguiar) que va romandre a Cap Verd. En 1476, en ser ocupades les illes de Cap Verd per forces de Castella durant la guerra portugueso-castellana de 1475-79, l'italià Antonio de Noli va romandre com a governador de Cap Verd sota bandera castellana.[45] Arran del Tractat d'Alcaçovas i del restabliment del domini portuguès a les illes, el rei portuguès va mantenir Antonio de Noli com a governador però el seu mandat va ser limitat. La governació de les illes va recaure en 1497 en la filla de Noli, Branca, que s'havia casat amb el noble portuguès Dom Jorge Correia de Sousa, fidalgo da casa real). D'aquesta manera, la seva filla Branca va poder mantenir-se com a aparent hereva al govern de la Colònia de Cap Verd, per condició del rei,[46] però solament com a esposa d'un noble portuguès, una mesura presa per la Corona en part per assegurar-se el comandament militar portuguès de les illes en l'eventualitat de noves guerres amb Castella, i en part per assegurar la transferència del domini a mans portugueses de les plantacions de sucre i cotó propietat dels De Noli[47] i obtingudes en els seus orígens sota la forma jurídica de lord-propietor.[48] A partir d'aquest moment, del parador d'Antonio Noli —incloent a la seva desaparició o la localització del seu fill i descendents, o de la seva fortuna (així com del seu germà Bartolomeo o nebot Rafael)— no hi ha registres ni a Portugal, Cap Verd o Espanya. Els Noli en aquest moment (1497) seguien tenint prohibit per raons polítiques el retorn a Itàlia via Gènova.

En 2008 es va trobar a la Biblioteca Malatestiana a Cesena, Itàlia, diversos manuscrits que indiquen la presència de la família de Noli a Cesena[49] a la fi de mil quatre-cents, i no abans. Entre els manuscrits de la Biblioteca Malatestiana es van trobar també dos documents separats que representen l'escut d'armes de la família Noli. En un d'aquests manuscrits s'escriu sota l'escut d'armes Noli «Famiglia Noli oriounda». La referència a "oriünda" significa en aquest context "no de Cesena", per la qual cosa "ve d'un territori exterior". La primera entrada dels Noli en els manuscrits de Cesena es refereix a "Simone de Antonio Noli Biondi",[50] el que indica —d'acord a la denominació de la praxi al moment— que Antonio Noli era el seu pare. Més tard, i amb el nom de Simone de Noli Biondi se l'esmenta en un altre manuscrit[51] com a membre del Consell de Cesena (Consiglio di Cesena) en 1505. La mateixa posició es menciona en anys posteriors de dos altres descendents de Noli, Antonio Noli de Tregga rotta en 1552[52] i Antonio de Noli Biondi en 1556. Aquest Antonio de Noli cessà com a membre del Consell de Cesena en 1558[53] i després d'això s'informà en un manuscrit Malatestiana de la família de Noli com a "extinta" a Cesena.[54] No obstant això, pocs anys després descendents d'un Antonio de Noli, apareixen una altra vegada vivint al nord de Gènova (Valleregia, Serra Ricco). El primer registre dels de Noli en el llibre de família de la parròquia Valleregia del període va tenir lloc en 1586.[55] Les entrades mostren els noms d'Antonio de Noli, Bartolomé, Simone, Rafael, i altres noms coneguts utilitzats en la generació anterior del navegant Antonio de Noli i els seus descendents.[56] Els descendents de la família de Noli es van establir de nou en el llogaret de Noli al nord de Gènova (La frazione di Noli al comune di Serra Ricco).[57] Com la majoria de les famílies de Noli amb ascendència de Ligúria, l'escut d'armes de la família d'Antonio de Noli i els seus descendents porta els colors vermell i blanc de l'antiga ciutat de Noli, Gènova i Savona.

Trívia[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial, un destructor italià va ser nomenat Antonio da Noli. Es va enfonsar després de xocar contra una mina prop de la costa de Còrsega el 9 de setembre de 1943, el dia després de la rendició italiana als aliats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu a: [1]
  2. Marcello Ferrada-Noli, "Returning to Italy. A research study on early descendants ofAntonio de Noli’s family in Cesena and Genoa 1497 – 1881". Research Bulletin of the Antonio de Noli Academic Society Genoa, Italy, 2010. Vol. 1, Nr 3, p. 79-104
  3. «Antonio de Noli pertencia à nobreza de Genova. A fama dos descobrimentos ...». Grande Enciclopédia Portuguesa e Brasilera. Ilustrada, Lisboa, Editorial Enciclopédia, 1935-1960, pag. 836.
  4. Vegeu: [2].
  5. Charles François Du Périer Dumouriez, «An account of Portugal, as it appeared in 1766 to Dumoriez. Printed at Lausanne 1775». Law, Debret & Balfour, Londres, 1797.
  6. La Grande Enciclopédia Portuguesa se refiere a él como Antonio de Noli. Op. cit., pag. 836.
  7. «Uso di Mare and Antonio de Noli were to be found in the same employment the connection between...». A Gomes Eannes de Azurara, The chronicle of the discovery and conquest of Guinea. The Hakluyt Society, Londres, 1896-99. Pag. 300. (Primer publicat en portuguès per Pariz Aillaud 1841).
  8. Cape Verde Islands. Manual preparat sota la direcció de la Historical Section of the Foreign Office. No. 117. Publicat per H.M. Stationery Office. Londres, 1920. Disponible a: [3].
  9. «A carta regia (royal letter) of September 19, 1462, attributed the discovery of the Cape Verde Islands to the Italian Antonio de Noli». A Bailey W. Diffie & George D. Winius, Foundations of the Portuguese Empire 1415-1580'. University of Minnesota Press, 1977. Pag. 106.
  10. C.E. Nowel A History of Portugal. D Van Nostrand Co. New York 1952. Pag. 40, 256. Disponible a: [4].
  11. Charles Verlinden, Antonio de Noli e a colonizaçaão das ilhas de Cabo Verde Lisboa, 1963.
  12. Vegeu a: [5].
  13. «Ribeira Grande is where the history of Cape Verde began...It was chosen by António de Noli as the centre of his portion of Santiago - where the first Cape Verdians...», s Aisling Irwing, Cape Verde History, disponible s: [6].
  14. Per exemple, a: [7].
  15. Vegeu a: [8].
  16. Alguns textos identifiquen a Antonio de Noli i Antoniotto Usodimare com la mateixa persona. No obstant això, aquesta assumpció no s'ha establert com a fet biogràfic o històric. La família Usodimare és una família separada de Ligúria, amb cap llinatge associat conegut amb les famílies de Noli.
  17. Biographie Générale by Firmin Didot Fréres states that Noli appartenait à une famille patricien ("belonged to a patrician family"). Biographie Générale. Firmin Didot Fréres, publishers. Anno M DCCC LVII, Vol. 38
  18. João de Barros sobre Antonio di Noli: «di natione genovese, et di sangue nobile, che per alcuni dispiaceri che hebbe nella patria sua se ne venne in questo regno con due navi.. », a Joao Barros, L’Asia, Dec. I. lib. 2. cap. I. Republicat per Vincenzo Valgrisio, Venecia, 1562. João de Barros, Capità (cap) de la Fortalesa de San Jorge de Elmina (Castell d'Elmina), va ser també l'historiador portuguès més notable de l'època, i es va distingir per la seva ètica intel·lectual de treball i confiança. Com a historiador oficial del rei, que tenia accés a les dades primitives d'Antonio de Noli conservats en la cort. Va escriure la primera part de la seva Décadas da Ásia, en 1552-1556 (reeditat a Venècia 1562).
  19. Charles François Du Périer Dumouriez. Op. cit. Pag. 95.
  20. "(Cape Verde discoveries)...by Antonio Noli, a Genoese in the service of the Prince of Portugal. In W. Thomas, M.A.,"The West Coast of Africa, And Its Islands". Derby & Jackson, New York, 1860. pag. 327.
  21. «The Portuguese, with the aid of Genovese navigator Antonio Noli, discovered the remaining, likewise inhabited, islands of the Cape Verde Archipelago», a Russel G. Hamilton, Voices from an Empire. University of Minnesota, 1975, pag. 233.
  22. Bailey W. Diffie & George D. Winius, Foundations of the Portuguese Empire 1415-1580', op. cit. pag. 111.
  23. "...(Discovered Cape Verde)....More likely, it was the Genoese António de Noli". A Aisling Irwin & Colum Wilson, Cape Verde Islands. The Globe Pequot Press, Guilford, Connecticut. Fourth Edition, 2009. pag. 6.
  24. As the name Antonio da Noli bears the assumtion he would have born in Noli, vice versa, it is assumed that he was born in Noli because his name would be Antonio da Noli (as da would denote procedence). Emanuele Diotto, in Antonio da Noli e la scoperta delle isole del Capo Verde [9] quotes City of Noli historian Bernardo Gandoglia as referring the existence of a birth document with the name Antonio da Noli. However there is no indicated reference or source for such document. Further, in his book In Repubblica (1916. 696 pages) Bernardo Gandoglia refers the issue of Antonio Noli being from Noli as ″so it is believed″ (cosi si crede). In a brief mention to Antonio Noli Gandoglia writes ″il nostro Antonio (cosi si crede) ò a Genova, ove piu tarde si trovò compromesso nelle fazione fra gli Adorno e i Fregoso″. Further, the original reports on Antonio da Noli, as indication of locus-origin, may as well have referred to the hamlet of Noli in Northern Genoa province (La frazione di Noli al comune di Serra Ricco), then a site of the de Noli family[10]
  25. [11]
  26. Referit com a «Peritissimo Piloto Genovese» en Famiglie Di Genova. Antiche, e moderne, estinte, e viventi, nobili, e populari. Parte II, D.E.F.G.I.L.M.N.O./ MDCCLXXXIII. Pag. 293.
  27. En: Della Cella, "Famiglie Di Genova. Antiche, e moderne, estinte, e viventi, nobili, e populari". Parte II, D.E.F.G.I.L.M.N.O./ MDCCLXXXIII. Página 293. Llibre manuscrit en la Biblioteca de Gènova
  28. Professor Dr. Marcello Ferrada-Noli (2008) De Noli. The Italian Bond [12].
  29. «L'origine si puó supponere dalla piccola cittá o Castello di Noli». En "Della Cella: Famiglie Di Genova. Op. cit. pag. 293-94.
  30. "Castello di Cameriano...Agli inizi del quattrocento il castello - diventato un'importante fortezza - fu amministrato per diversi anni dal marchese Teodoro di Monferrato. In seguito divenne feudo dei "Botigella" e fu abitato da varie famiglie di signori, tra cui i Cattaneo di Cameriano e la famiglia Noli di Novara [13].
  31. Vegeu a: [14]
  32. Descendants of the Noli in Novara (at the time Lombardy territory) became later established around Bergamo and Parma/Cremona. E.g. Nobildonna Alessandra Noli Datarino (Cremona)[15], Can. Comte Alessandro Noli (Bergamo) [16], Arpulino de Noli da Parma [17].
  33. «citase un Noli Anziano e consiglieri della Signoria nel 1261». Bollettino della Società geografica italiana, Volumen. 17. 1880. Pag. 139.
  34. Giacomo de Noli and Antonio de Noli are listed in the same Noli family in "Famiglie di Genova", op.cit. pag. 293.
  35. «1882. Giacomo de Noli fú un de XII-Anziani del Comune sotto il Duce Nicolas de Guarco». In "Famiglie di Genova", op.cit. pag. 293.
  36. «Nicolas de Guarco fut, en 1378, donné pour successeur a Frégose...Pour augmenter les forces de sa patrie, il rappela aux places de confiance les nobles qu'on avoit écartés pendant les administrations précédentes», a Simonde Sismondi, Histoire des Républiques Italiennes du Moyen Âge. Paris, M.D.CCC.IX. Tome Septième (Elibro Classics ed, 2004), pag. 232.
  37. Vegeu a: [18]
  38. Els Fieschi també eren una família prominent en Cesena, i van ser expulsats també de Gènova després de l'avortada i sagnant conspiració contra Doria, encapçalada entre altres per Giovanni Luigi Fieschi, comte de Lavagna. Això explicaria també les raons d'Antonio de Noli i/o els seus descendents per a l'elecció de Cesena com a lloc protegit per tornar a Itàlia després del seu exili a Portugal (i després de perdre la governatura de Cap Verd), a l'espera del seu establiment final a Gènova. Vegeu a: [19].
  39. «The Cape Verd Islands are situate at the distance of no leagues from the Cape of the same name, on the western coast of Africa, between 23 and 26 west long, and 15 and 18 north lat. They are supposed by some to be the ancient Hesperides of Pliny and Ptolemy. They were discovered, in the year 1460, by Antonio de Noli, a Genoese, under the direction of the Infant Don Henry, who presented them to King Alphonso V. his nephew», en Charles François Du Périer Dumouriez. Op. cit. Chapter «Account of Portugal», «Cape Verd Islands». Pag. 95. Disponible a: [20]
  40. La Carta regia (carta real) del 19 de setembre de 1462 atribueix el descobriment de les illes del Cap Verd a Antonio de Noli. A Bailey W. Diffie i George D. Winius, "Foundations of the Portuguese Empire 1415-1580". University of Minnesota Press, 1977. Página 106. Disponible a: [21]
  41. Un facsímil de la carta reial és reproduït a Marcel G. Balla, 2002. Antonio's Island: Missing Pages of History for Blacks and Hispanics. Braiswick. ISBN 1-898030-48-0.
  42. El professor Balla observa que aquesta carta va ser escrita només sis setmanes després d'una del 19 de setembre de 1462, la qual cosa constituiria un bon senyal que les set illes van ser descobertes després del 3 de desembre de 1460 i abans del 19 de setembre 1462. A Marcel Balla, Arxiu Nacional Torre de Tombo (The national archives in Lisbon) (ANTT), Misticos, vol.2º., fl.155-XX.
  43. En aquesta carta s'esmenten cinc illes de Cap Verd amb els noms originals que se'ls van donar: S. Jacobe, S. Felipe, Maias, S. Cristavao i Lana. Aquests noms van ser canviats posteriorment a Santiago, Fogo, Maio, Boa Vista i Sal. Aquesta és també la primera vegada que les illes de Cap Verd són esmentades amb els seus noms originals. A Marcel Balla, Antonio's Island. Op. cit.
  44. Grande Enciclopédia Portuguesa e Brasileira (ed. 1945), Vol XVIII, pag. 836.
  45. Prof.Dr. Marcello Ferrada-Noli (2010) From Italy to Cape Verde - 550 Years. A biographical study of navigator Antonio de Noli [22].
  46. Centro de Estudios de História do Atlántico. ILHAS: Uma Síntese Histórica. II Parte: O mundo insular atlántico, 3.Instituições insulares
  47. Marcello Ferrada-Noli (2010) From Italy to Cape Verde. A biographical study of navigator Antonio de Noli [23]
  48. David Birmingham (2000) " Trade and Empire in the Atlantic, 1400-1600". Routledge, Londres, 2000. Pág. 19.
  49. The findings were conducted by Dr. Carla Rosetti at the Research Section (Servizio conservazione e richerche) of the Biblioteca Malatestiana, and Professor Marcello Ferrada-Noli. Images of the manuscripts can be seen in M. Ferrada-Noli "The de Noli descendants / Cesena manuscripts" [24]
  50. Manuscrit llibre "Memorie Antiche", pag. 300. Manuscrit preservat en el Servizio conservazione e richerche, Biblioteca Malatestiana, Cesena, Italia.
  51. Manuscrit llibre "Memorie della Famigle è della Cità di Cesena". Pag. 202. Manuscrit preservat al Servizio conservazione e richerche, Biblioteca Malatestiana, Cesena, Itàlia.
  52. This Antonio Noli lived in Tregga rotta and became also a member of the Cesena Council by means of purchasing his membership by paying “150 D’oro” to the City in 1552. The few mentions of "Treggia" or "Treggia rotta" (not found in Cesena) spells differently in the manuscripts and may be instead "Taggia", that is not so far from Genoa. All which together with emphasizing the "oriundo" character of the Noli family in Cesena may indicate the original, pre Capeverdian, Genoa roots
  53. Manuscrit de Mauro Verdone "Delle cose memorabili della Citá di Cesena". Pag. 73. Manuscrit preservat al Servizio conservazione e richerche, Biblioteca Malatestiana, Cesena, Itàlia.
  54. Manuscrit de Giovanni Ceccaroni "Raccolta di memorie cesenati". Pag. 420. Manuscrit preservat al Servizio conservazione e richerche, Biblioteca Malatestiana, Cesena Itàlia.
  55. Vegeu a: [25]
  56. M. Ferrada-Noli. The de Noli descendants. Lineage Genoa / Serra Riccò / Antonio de Noli 1586, disponible a: [26].
  57. Vegeu a: [27].