Antaviana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'arts escèniquesAntaviana
Títol original Antaviana
Tipus obra de teatre i llibre
Autor Pere Calders i Rossinyol
Música Jaume Sisa
Lletra Jaume Sisa
Llibret Dagoll Dagom
Llengua original Català
Basada en Contes de Pere Calders
Gènere musical
País Espanya
Versions posteriors
Estrena absoluta
Data 16 de setembre de 1978
Escenari Villarroel Teatre, Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Antaviana és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders i amb música i cançons de Jaume Sisa.

Es va estrenar el 16 de setembre de 1978 al Villarroel Teatre de Barcelona. El 27 de setembre d'aquell mateix any, a la mateixa Sala Villarroel, la companyia iniciava la programació regular d'un espectacle que acabaria esdevenint una fita del teatre català. Els actors d'aquella versió foren Assumpta Rodés, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Mar Targarona, Berty Tovías, Pepe Rubianes i Miquel Periel.

Els contes de Pere Calders triats per a la peça foren El primer arlequí, El principi de la saviesa, Hedera Helix, La finestra, En començar el dia, Els nens voladors, Feblesa de caràcter, Ganes de buscar-se-la, L'esperit guia, El testament de La Hiena, Quieta nit, La consciència, visitadora social, El desert, Raspall i Cada u del seu ofici.

L'autor va mirar de convèncer els Dagoll Dagom per no continuar el projecte. Ho explicava en una entrevista amb Josep M. Espinàs i es recull en dos folis plens de comentaris que conserva la companyia teatral. Tanmateix, un assaig general amb l'autor com a únic integrant del públic va ser suficient per resoldre tota reticència.

Vint anys després de l'estrena, un grup d'escriptors que incloïa Josep M. Lladó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver i Isidor Cònsul, van demanar la inclusió de la paraula antaviana (imaginada per Pere Calders en un conte infantil publicat a Cavall Fort) en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Un altre grup d'escriptors (amb Joaquim Molas, Josep M. Espinàs, Quim Monzó i Xavier Bru de Sala) s'hi oposaven per no limitar ni fixar l'abast de la paraula.

De resultes de l'espectacle de Dagoll Dagom més lectors s'apropen a l'obra de Pere Calders i, de fet, així s'inicia la redescoberta de l'autor als anys 70 i 80.

L'obra va tornar a l'escenari l'any 1985 al Teatre Condal, amb un nou repartiment i una direcció lleugerament diferent.

Referències[modifica | modifica el codi]