Grasset de muntanya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Anthus spinoletta)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGrasset de muntanya
Anthus spinoletta Modifica el valor a Wikidata
Anthus spinoletta (28965878508).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Anthus spinoletta-1.jpg
Grasset de muntanya fotografiat als Carpats de l'oest d'Ucraïna.
Dades
Pes2,73 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura26 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22718571 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMotacillidae
GènereAnthus
EspècieAnthus spinoletta Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Anthus spinoletta mapcomm.png
Modifica el valor a Wikidata
Grasset de muntanya de les Illes Fèroe.
Exemplar fotografiat als Carpats ucraïnesos.

El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és un ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Morfologia[modifica]

  • Fa 16 cm.
  • Té les parts superiors de color bru-grisenc i les inferiors d'una rosa groguenc, pàl·lid i lleugerament ratllat.
  • Les rectrius externes de la cua són blanques.
  • Les potes són fosques.
  • Llista superciliar blanca.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Nia als Pirineus, a partir dels 900 m i fins als 2900 m, i també al Montseny. Fa un niu a terra, amb herbes seques, en prats humits i torberes, i a l'abril-juny la femella pon 4 o 5 ous que cova ella mateixa durant 14 dies. En la cria dels petits prenen part ambdós pares, fins que, als 16 dies, els novells abandonen el nial. Solen fer dues cries.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a les muntanyes del sud d'Europa fins a la Xina.

Costums i alimentació[modifica]

A l'hivern, les aus més nòrdiques (les que viuen als Alps, per exemple) migren en direcció al sud i les que viuen a les muntanyes catalanes fan una migració parcial, cercant la terra baixa. Aleshores, cerquen terres humides litorals, com els aiguamolls o les riberes dels rius. Llavors, és quan es veuen obligats a fer alguns canvis en la seua vida. N'és un el canvi d'alimentació, ja que hauran de substituir els insectes que caçaven a les prades per peixets petits, crustacis, mol·luscs i llavors.[1]

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 84. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]