Antihistamínic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es coneix com antihistamínics aquells medicaments que interaccionen amb els mecanismes fisiològics de la histamina. Normalment s'utilitza aquest mot per anomenar principis actius que combaten els símptomes de les al·lèrgies, les quals precisament originen part dels seus símptomes a causa d'un gran alliberament d'histamina i d'altres mediadors cel·lulars per part del sistema immunològic.

Tot i aquesta visió clàssica, els antihistamínics avui dia s'agrupen en diferents categories segons el receptor de la histamina amb el qual interaccionen. Actualment coneixem els receptors H1, H2, H3.

Els antihistamínics que actuen sobre el receptor H1 s'utilitzen per tractar els símptomes de l'al·lèrgia. Els antagonistes H2 s'utilitzen com a gastroprotectors; i per als H3 encara no s'ha trobat cap aplicació terapèutica, però s'està estudiant el seu possible ús en el tractament de l'obesitat.

Antagonistes del receptor H1[modifica | modifica el codi]

Aquests compostos antagonitzen competitivament el receptor. El fet de bloquejar aquests receptors fa que disminueixi la permeabilitat dels capil·lars sanguinis i per tant la migració de cèl·lules del sistema immunitari cap a la zona on s'està produint la reacció al·lèrgica, també disminueixen la sensació de prurit i la broncoconstricció.

Com a efectes adversos poden provocar somnolència.

En els subapartats següents apareixen els fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol.[1]

De primera generació[modifica | modifica el codi]

Més antics (que els de segona generació), en no ser tan selectius (com els segons) actuen sobre d'altres receptors. Aquest fet fa que interaccionin amb altres mecanismes fisiològics, la qual cosa acaba produint els efectes adversos d'aquests fàrmacs.

Entre els més coneguts hi ha:

Degut a seva acció sedant i hipnòtica (aquesta última més marcada a les etanolamines), que pot ésser molesta per a la persona que els pren, pot ésser interessant per emprar-lo en medicaments pensats per a combatre l'insomni, per exemple: la doxilamina (Dormidina®) o la difenhidramina (Soñodor®).

De segona generació[modifica | modifica el codi]

No produeixen tants efectes adversos, ja que tenen molta més selectivitat per al receptor H1, no són capaços d'arribar al sistema nerviós central, amb la qual cosa no solen produir sedació ni somnolència, no tenen efectes anticolinèrgics.

En són exemples:

Antagonistes del receptor H2[modifica | modifica el codi]

  • Cimetidina el primer del grup, però ja no es comercialitza
  • Ranitidina (EFG, Alquen®, Ranuber®, Zantac®)
  • Famotidina (EFG, Gastrodomina®, Nulcerin®, Ulcetrax®)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AEMPS. 2011