Antist

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAntist
La Torre de Cabdella. La Pobleta de Bellveí. Antist 19.JPG
Antist, des d'Estavill

Localització
 42° 22′ 15″ N, 0° 56′ 54″ E / 42.3708°N,0.948275°E / 42.3708; 0.948275
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
Municipila Torre de Cabdella
Geografia
Part de la Pobleta de Bellveí
Altitud 1.242 m
Festa major Darrer diumenge de setembre
Modifica les dades a Wikidata

Antist és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; abans del 1970 pertanyia a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí.

La casa que corona el petit nucli d'Antist

Està situat a la part occidental del terç meridional del terme al qual pertany, tot i que era a la zona nord-oest del seu antic terme. S'hi accedeix per una pista rural que des del quilòmetre 8 de la carretera L-503, a l'alçada de la Plana de Mont-ros, arrenca cap a ponent, i fent molts revolts per tal de guanyar alçada puja a Antist en uns 5 quilòmetres de forta pujada. El primer quilòmetre de recorregut acull també la pista de Castell-estaó. El poble d'Antist es formà aprofitant les edificacions d'un castre, castell o poble murallat, coronat per una torre, anomenada Torre del Carlà. Per tant, el poble sencer és el que constitueix el castell d'Antist. Era un poble menut, amb poques cases a banda i banda del carrer que duia a la Torre del Carlà. Els carrers actuals del poble eren, antigament, els camins que envoltaven el turó, en un dels quals es trobaven els corrals i les eres de les cases, l'entrada principal de les quals eren en el carrer únic, el més elevat.

L'església d'Antist, romànica, és dedicada a sant Esteve. Està molt transformada, amb múltiples afectacions al llarg dels segles i abandonada.

Restes de l'Antist medieval
Portal únic d'accés al poble La Torre del Carlà Sant Esteve d'Antist
Portal únic d'accés al poble La Torre del Carlà Sant Esteve d'Antist

Etimologia[modifica]

L'il·lustre filòleg Joan Coromines (op. cit.) es decantava primerament per una hipòtesi preromana, per tal d'explicar el topònim Antist, basant-se en la similitud del sufix -ist amb altres topònims pirinencs com ara Bastanist.

Ara bé, la troballa documental de la presència del nom propi romà Antistius, del llati antistes (capitost), el fa decantar finalment per la procedència del topònim Antist d'un villa Antisti, producte de la colonització romana.

Història[modifica]

Antist, des del nord

La primera dada de població que es té d'Antist és el fogatge de vers el 1380. Hi surten esmentats 3 focs (uns 15 habitants), dins del domini de la baronia de Bellera. El 1718 hi consten 50 habitants censats. encara dins de la mateixa senyoria, tot i que fou traspassat al bisbe de Lleida, en mans de qui era a la fi de les senyories, al segle XIX.

Entre 1812 i el febrer del 1847 Antist gaudí d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Pobleta de Bellveí, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.

Cases d'Antist, amb l'entrada actual on abans hi havia l'era

El 1831 el poble és senyoriu del bisbe de Lleida, i consta amb 20 habitants.

Pascual Madoz inclou Antist en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Diu que està situat al cim d'un turó envoltat per tres altres turons més alts. Estava combatut principalment pels vents del nord i de l'oest, i el clima és fred, però sa, sense més malalties que algunes afeccions bilioses i pulmonars. El poble tenia 8 cases que formen un carrer costerut, a més de l'església parroquial. El terreny hi és molt escarpat, de forma que les pluges hi produeixen molts perjudicis, arrossegant de vegades els camps llaurats. Hi ha 42 jornals de conreu, de qualitat mitjana.

S'hi produïa blat, bastant sègol, una mica de civada, patates, llegums i bones pomes d'hivern, i s'hi criaven mules, porcs, ovelles i cabres. El comerç es basava en la venda de les fruites sobrants en el mercat de la Pobla de Segur, on també es compraven els productes necessaris. La població era de 3 veïns (caps de família) i 36 ànimes (habitants).

A principis del segle XX, Antist tenia 21 edificis, amb 56 habitants, segons Ceferí Rocafort (op. cit.).

Antist és un poble que ha romàs abandonat uns quants anys: les darreres cases a tancar portes foren Cal Ferreró, el 1976 i Cal Santa Eulàlia, el 1979. Tanmateix, Joan Bellmunt (op. cit.) va recollir els noms de totes les cases del poble: Casa Aleix, Casa Carlà, Casa Casó, Casa Cavaller, Casa Cortal, Casa Escales, Casa Escú, Casa Ferrer, Casa Ferreró, Casa Nadal, Casa Santa Eulàlia i la Rectoria.

Ara bé, Antist és dels pobles que han reviscolat, els darrers anys: dels 22 habitants del 1970 i els només 4 del 1981, ha passat el 2005 als 17 habitants, altre cop, iniciant, pel que sembla, una certa recuperació.

Festes i tradicions[modifica]

Tot i que és una tradició de nova planta, Antist té el seu espai en el Romanço de la Vall Fosca, de Jaume Arnella, després del fragment dedicat a la Pobleta de Bellveí:

«

Hi ha la Plana de Mont-ros
remuntant el Flamisell
i, amagats a banda i banda,
Beranui, Antist i Castell.

»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

I el Romanço... continua a Molinos (la Torre de Cabdella).

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antist Modifica l'enllaç a Wikidata