Antitrust

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula del 2001. Si cerqueu el terme jurídic en contra dels monopolis, vegeu «dret de la competència».
Ic movie 48px.svgAntitrust
Antitrust poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Peter Howitt
Protagonistes
Producció Keith Addis
David Nicksay
Disseny de producció Catherine Hardwicke
Guió John Bailey
Música Don Davis
Fotografia John Bailey
Muntatge Zach Staenberg
Productora Hyde Park Entertainment
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2001
Durada 108 min.
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Vancouver, Califòrnia i Colúmbia Britànica
Color color
Temàtica
Gènere Drama
Thriller
Més informació
IMDB Fitxa 6.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://web.archive.org/web/20020718171520/http://www.antitrustthemovie.com/
Modifica dades a Wikidata

Antitrust és una pel·lícula de cinema estatunidenc del 2001 dirigida per Peter Howitt i escrita per Howard Franklin.

Argument[modifica | modifica el codi]

El jove Milo Hoffman (Phillipe), geni dels ordinadors, troba la feina dels seus somnis a la companyia d'ordinadors més gran del món, desenvolupant un projecte que canviarà les comunicacions mundials (Synapse). Quan el seu millor amic és brutalment assassinat veu que la companyia està involucrada amb el crim, aleshores usarà tots els seus coneixements per arribar a la veritat. Comptarà amb l'ajuda de la seva novia (Forlani) i una programadora molt guapa (Cook).

Curiositats[modifica | modifica el codi]

AntiTrust és una pel·lícula realitzada el 2001 que explica l'aterridora visió del que pot passar en el futur de la informàtica si una empresa ho monopolitza tot. La pel·lícula està molt lligada amb el programari lliure per això en alguns cercles es considera una pel·lícula de culte a pesar del seu baix pressupost. S'ha de dir que es va estrenar als cinemes i que el director de la pel·lícula està pensant rellicenciar-la amb llicència Creative Commons, possiblement sent el primer llargmetratge lliure de la història, ja que actualment hi ha diversos curtmetratges amb aquesta llicència.