Antitussigen
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | medicament, agent del sistema nerviós central i agents del sistema respiratori  |
| ChEBI | 51177 |
Un antitussigen o bèquic o antitussiu és aquell medicament o substància que calma la tos.[1] Els antitussígens emprats en medicina solen ser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfan, i derivats sintètics com l'oxolamina i el clofedanol.
Són fàrmacs emprats per tractar la tos seca irritativa, no productiva. Els antitussígens són compostos que actuen sobre el sistema nerviós central o perifèric per suprimir el reflex de la tos. Com que aquest reflex és necessari per expulsar les secrecions que s'acumulen a les vies respiratòries, l'administració d'aquests fàrmacs està contraindicada en casos de tos productiva. Aquests últims es tracten, generalment, amb expectorants que augmenten el contingut hídric del moc per facilitar-ne l'expulsió de les vies respiratòries.[2]
Plantes amb efecte antitussigen
[modifica]S'utilitzen com a antitussígenes, les següents plantes:
De l'arbre Myroxylon pereirae s'obté el "bàlsam de Perú" que també s'utilitza en afeccions respiratòries; de l'Abies balsamea, un avet nord-americà, hom extreu el "bàlsam del Canadà" que té una certa eficàcia contra la tos.
Referències
[modifica]- ↑ «antitussigen». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 novembre 2025].
- ↑ «Medicinas para la tos y el resfrío». Medlineplus. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ Bernat Vanaclocha, Salvador Cañigueral (ed). Fitoterapia (en castellà). Elsevier España, 2003-10, p. 113. ISBN 978-84-458-1220-4.
- ↑ Crellin, J. K.; Philpott, Jane; Bass, A. L. Tommie. Herbal Medicine Past and Present (en anglès). Duke University Press, 1990, p. 245. ISBN 978-0-8223-1019-8.
- ↑ Kavasch, E. Barrie. The Medicine Wheel Garden: Creating Sacred Space for Healing, Celebration, and Tranquillity (en anglès). Random House Publishing Group, 2008-12-10, p. 123. ISBN 978-0-307-48808-4.
