Antivacunació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La vacil·lació vacunal, també coneguda com a anti-vacunació, és una reticència o una negació a vacunar-se o a vaccinar als fills[1] contra malalties contagioses malgrat la disponibilitat de serveis de vacunació. L'Organització Mundial de la Salut va considerar aquesta actitud com una de les deu principals amenaces sanitàries mundials del 2019.[2] El terme abasta la negativa directa de vacunar-se, retardar les vacunes, acceptar les vacunes però tenir dubtes sobre el seu ús o també acceptar certes vacunes però d'altres no.[3][4] Els arguments contra la vacunació es contradiuen amb l'aclaparador consens científic d'avui dia sobre la seguretat i eficàcia de les vacunes.[5][6][7]

Les dubtes sobre la vacunació són un tema molt comú en els debats sobre la salut dels mitjans de comunicació social, els quals no sempre fan servir dades públiques fiables i contrastades.[8] La vacil·lació vacunal es deriva de múltiples factors claus, com ara la manca de confiança, és a dir, la desconfiança en la vacuna i/o en el seu proveïdor sanitari; la complaença, el fet que la persona no veu la necessitat de la vacuna o el valor d'aquesta; i la conveniència o l'oportunitat de l'accés a les vacunes.[4] Alguns dels contraris a les vacunes múltiples o combinades creuen, sense adduir cap prova contrastable del fet, que provoquen l'esgotament per sobrecàrrega d'antígens del sistema immunològic dels nens[9] o que estan implicades en el desenvolupament dels trastorns de l'espectre autista.[10] Les hipòtesis específiques plantejades pels defensors de la vacunació han canviat amb el pas del temps,[11] però molts trets psicològics i socials dels seguidors dels moviments anti-vacunació a penes han variat.[12] El rebuig a ser vacunat, per exemple contra el xarampió,[13] sovint es tradueix en brots infecciosos i morts per malalties avui dia prevenibles.[14][15][16][17][18]

Les lleis per a la vacunació obligatòria han estat incloses en diversos textos jurídics que han creat una dura oposició per part dels activistes anti-vacunació,[19][20] com ara el projecte de llei 277 del Senat de Califòrnia i el No Jab No Pay d'Austràlia,[21] L'oposició a la vacunació obligatòria es pot basar en sentiments anti-vacuna fomentats per algunes teories conspiratives,[22] les quals de vegades estan influïdes per llibres de ficció o pel·lícules sobre obscurs secrets governamentals,[23] la creença en que aquesta normativa sanitària viola les llibertats civils i els drets parentals[24] o les sospites envers l'ànim d'obtenir grans beneficis per part de la indústria farmacèutica.[25] [26]

Història[modifica]

Edward Jenner

Els arguments religiosos contra la inoculació ja existien fins i tot abans de la feina d'Edward Jenner; per exemple, en un sermó de 1772 titulat «La perillosa i pecaminosa pràctica de la inoculació»,[27] el teòleg anglès Edmund Massey argumentava que les malalties són enviades per Déu per castigar el pecat i que qualsevol intent de prevenir la verola a través de la vacunació és una «operació diabòlica».[28] Algunes persones amb postures contra de la vaccinació encara fonamenten la seva postura en les seves creences religioses.[29][30]

Una vegada publicat el treball de Jenner, la vacunació es va estendre al Regne Unit a principis del segle xix.[31] La inoculació, que va precedir a la vacunació,[32] va ser prohibida el 1840 a causa dels seus majors riscos. Les polítiques públiques i les successives campanyes de vacunació van fomentar primer la vacunació, i posteriorment, en 1853, la van fer obligatòria per a tots els nens, amb penes de presó en cas d'incompliment. Això va suposar un canvi significatiu en la relació entre l'estat britànic i els seus ciutadans, i de fet hi va haver un rebuig generalitzat. Després que es va estendre per llei l'obligatorietat de la vacunació fins als 14 anys a partir de l'any 1867, els seus oponents van enfocar les seves protestes cap a la inobservança de les llibertats individuals[33] i el 1898 la llei va permetre l'objecció de consciència respecte a la vacunació obligatòria.[15]

Al segle xix, la ciutat de Leicester al Regne Unit va aconseguir un alt nivell d'aïllament en casos de verola i limitar molt la seva propagació en comparació amb altres regions. Els criteris de Leicester respecte a la verola van consistir en disminuir les vacunacions i en canvi invertir més en millores sanitàries.[34] L'informe de Biggs sobre els procediments de salut pública a Leicester, presentat com a prova contra ells davant la Comissió Reial, es referia a l'erisipela, una infecció dels teixits superficials freqüent en aquella època com a complicació de qualsevol actuació quirúrgica.

Als Estats Units, el president Thomas Jefferson es va interessar especialment en la vacunació, juntament amb el Dr. Waterhouse, facultatiu en cap de la ciutat de Boston. Jefferson va fomentar el desenvolupament de formes de transport de vacunes al llarg dels estats de sud, incloent mesures per protegir les vacunes de la calor, una de les principals causes de la manca d'eficàcia d'algunes partides.[35] Els brots de verola van ser controlats en l'última meitat de segle xix, un resultat atribuït a la vacunació per gran part de la població. Les taxes de vacunació van baixar després d'aquesta disminució en els casos de verola, i la malaltia es va tornar epidèmica de nou a finals de segle xix.

Efectivitat[modifica]

Les proves científiques de l'eficàcia de les campanyes de vacunació a gran escala estan ben establertes.[36] S'eviten de dos a tres milions de morts cada any a tot el món gràcies als plans de vacunació i es podrien prevenir 1,5 milions de morts addicionals cada any si s'utilitzessin totes les vacunes recomanades.[37] Les campanyes de vacunació van ajudar a erradicar la verola, que una vegada va matar fins a un de cada set nens a Europa i gairebé han erradicat la poliomielitis.[38] Com a exemple més modest, les infeccions causades per Haemophilus influenzae de tipus b (Hib), una de les principals causes de meningitis bacteriana i altres malalties greus en nens, han disminuït més d'un 99% als Estats Units des de la introducció d'una vacuna el 1988.[39] Es calcula que la vacunació completa, des del naixement fins a l'adolescència, de tots els nens nord-americans nascuts en un any determinat, salvarien 33.000 vides i prevenirien 14 milions d'infeccions.[40]

Resolució del conflicte per possibles danys causats per les vacunes[modifica]

El Programa estatunidenc de compensació per danys causats per les vacunes (VICP, en anglès) es va crear l'any 1986 amb el propòsit de proporcionar un sistema federal sense responsabilitat jurídica per a la compensació per les morts o danys relacionats amb les vacunes. Està finançat mitjançant un impost especial de 75 centaus de dòlar, una quantitat fixa des del 1997, sobre les vacunes venudes als Estats Units (2,25 dòlars per la triple vírica)[41] i es va establir després del pànic originat en els anys 80 amb la vacuna DPT (tètanus, diftèria, tos ferina). Fins i tot encara que les reclamacions sobre efectes secundaris van ser posteriorment desacreditades, es van concedir grans indemnitzacions judicials a alguns reclamants contra danys causats per la vacuna DPT i la majoria de fabricants d'aquesta vacuna van deixar de produir-la. Les demandes contra els fabricants de vacunes han de ser vistes primer al tribunal sobre les vacunas. Fins 2008, el programa va pagar 2.114 indemnitzacions, totalitzant 1.700 milions de dòlars americans. Moltes reclamacions basades en suposats casos d'autisme sobrevingut després de la vacunació estan pendents de anar a judici i encara no han estat resoltes.

El 2008, el govern dels EUA va acceptar un cas sobre un nen que encara que tenia una citopatia mitocondrial preexistent, els seus símptomes compatibles amb l'autisme van sorgir després de 5 injeccions simultànies contra nou malalties. El tribunal especial reunit per revisar les demandes segons el Programa nacional de compensació de danys per les vacunes va resoldre el 12 de febrer de 2009 que els pares de nens amb autisme no tenien dret a compensació en el seu contenciós sobre la seva al·legació que certes vacunes havien causat autisme en els seus fills.[42]

Referències[modifica]

  1. McKee, C; Bohannon, K «Exploring the Reasons Behind Parental Refusal of Vaccines» (en anglès). Journal of Pediatric Pharmacology and Therapeutics, 2016; 21 (2), pp: 104-109. PMID: 27199617. DOI: 10.5863/1551-6776-21.2.104. PMC: 4869767 [Consulta: 14 juny 2022].
  2. World Health Organization. «Ten threats to global health in 2019» (en anglès). Newsroom, 10-01-2019. [Consulta: 26 maig 2022].
  3. Smith, MJ «Promoting Vaccine Confidence» (en anglès). Infectious Disease Clinics of North America, 29, 4, 2015-12, pp: 759–769. DOI: 10.1016/j.idc.2015.07.004. ISSN: 0891-5520. PMID: 26337737.
  4. 4,0 4,1 Larson, HJ; Jarrett, C; Eckersberger, E; Smith, DMD; Paterson, P «Understanding vaccine hesitancy around vaccines and vaccination from a global perspective: A systematic review of published literature, 2007–2012» (en anglès). Vaccine, 32, 19, 2014-04, pp: 2150–2159. DOI: 10.1016/j.vaccine.2014.01.081. ISSN: 0264-410X.
  5. World Health Organization «Communicating science-based messages on vaccines» (en anglès). Bulletin of the World Health Organization, 95, 10, 01-10-2017, pp: 670–671. DOI: 10.2471/blt.17.021017. PMC: 5689193. PMID: 29147039.
  6. Bolano, A «Can AI Neural Networks Help Explain How Humans Process Abstract Thought?» (en anglès). Science Trends, 2019; Nov 2 (rev). DOI: 10.31988/scitrends.40829. ISSN: 2639-1538.
  7. Kieny, MP «From vaccines to global health to vaccines» (en anglès). Human Vaccines & Immunotherapeutics, 14, 11, 14-09-2018, pp: 2550-2552. DOI: 10.1080/21645515.2018.1507375. ISSN: 2164-5515. PMID: 30215569.
  8. Wilson, SL; Wiysonge, C «Social media and vaccine hesitancy» (en anglès). British Medical Journal Global Health, 2020 Oct; 5 (10), pp: e004206. PMID: 33097547. DOI: 10.1136/bmjgh-2020-004206. PMC: 7590343 [Consulta: 14 juny 2022].
  9. Hilton, S; Petticrew, M; Hunt, K «'Combined vaccines are like a sudden onslaught to the body's immune system': parental concerns about vaccine 'overload' and 'immune-vulnerability'» (en anglès). Vaccine, 2006 Maig 15; 24 (20), pp: 4321-4327. ISSN 0264-410X. DOI: 10.1016/j.vaccine.2006.03.003. PMID: 16581162 [Consulta: 19 juny 2022].
  10. Gabis, LV; Leon Attia, O; Goldman, M; Barak, N; Tefera, P; et al «The myth of vaccination and autism spectrum» (en anglès). Eur J Paediatr Neurol, 2022 Gen; 36, pp: 151-158. PMID: 34996019. DOI: 10.1016/j.ejpn.2021.12.011. PMC: 8694782 [Consulta: 29 juny 2022].
  11. Gerber, JS; Offit, PA «Vaccines and Autism: A Tale of Shifting Hypotheses» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 48, 4, 15-02-2009, pp: 456–461. DOI: 10.1086/596476. ISSN: 1058-4838. PMID: 19128068.
  12. Schwartz, JL; Caplan, AL «Vaccination refusal: ethics, individual rights, and the common good» (en anglès). Primary Care, 2011 Des; 38 (4), pp: 717-28, ix. ISSN 0095-4543. DOI: 10.1016/j.pop.2011.07.009. PMID: 22094142 [Consulta: 25 maig 2022].
  13. Benavente Sánchez, S «Enfermedades reemergentes: el sarampión y el movimiento antivacunas -Treball de fi de Grau-» (en castellà). Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología, UCM, 2019 Oct 7; ID57237, pàgs: 43 [Consulta: 19 juny 2022].
  14. Phadke, VK; Bednarczyk, RA; Salmon, DA; Omer, SB «Association Between Vaccine Refusal and Vaccine-Preventable Diseases in the United States: A Review of Measles and Pertussis» (en anglès). Journal of the American Medical Association, 315, 11, 15-03-2016, pp: 1149-1158. DOI: 10.1001/jama.2016.1353. PMC: 5007135. PMID: 26978210 [Consulta: 14 juny 2022].
  15. 15,0 15,1 Wolfe, RM; Sharp, LK «Anti-vaccinationists past and present» (en anglès). British Medical Journal, 325, 7361, 24-08-2002, pp: 430–432. DOI: 10.1136/bmj.325.7361.430. PMC: 1123944. PMID: 12193361 [Consulta: 14 juny 2022].
  16. Poland, Gregory A.; Jacobson, Robert M. «The Age-Old Struggle against the Antivaccinationists» (en anglès). N Engl J Med, 364, 2, 13-01-2011, pp: 97–99. DOI: 10.1056/nejmp1010594. ISSN: 0028-4793. PMID: 21226573.
  17. Crimp, D «How to Have Promiscuity in an Epidemic» (en anglès). AIDS: Cultural Analysis/Cultural Activism, 43, 1987; Oct, pp: 237-271. DOI: 10.2307/3397576. ISSN: 0162-2870 [Consulta: 7 juny 2022].
  18. Poland, Gregory A.; Jacobson, Robert M. «Understanding those who do not understand: a brief review of the anti-vaccine movement» (en anglès). Vaccine, 19, 17-19, 2001-03, pp: 2440–2445. DOI: 10.1016/s0264-410x(00)00469-2. ISSN: 0264-410X. PMID: 11257375.
  19. Beck, Ann «Issues in the anti-vaccination movement in England» (en anglès). Medical History, 4, 4, 1960; Oct, pp: 310–321. DOI: 10.1017/s0025727300025643. PMC: 1034558. PMID: 13688365.
  20. Cohen, Jon «Why fighting anti-vaxxers and climate change doubters often backfires» (en anglès). Science, 13-02-2016. DOI: 10.1126/science.aaf4060. ISSN: 0036-8075 [Consulta: 8 maig 2022].
  21. Australian Government. «No jab no pay immunisation requirements» (en anglès). NSW Health, 2021; Jun 24 (rev). [Consulta: 15 maig 2022].
  22. Farhart, CE; Douglas-Durham, E; Lunz Trujillo, K; Vitriol, JA «Vax attacks: How conspiracy theory belief undermines vaccine suport» (en anglès). Prog Mol Biol Transl Sci, 2022; 188 (1), pp: 135-169. PMID: 35168741. DOI: 10.1016/bs.pmbts.2021.11.001. PMC: 8713072 [Consulta: 26 maig 2022].
  23. Sartin, JS «Contagious Horror: Infectious Themes in Fiction and Film» (en anglès). Clin Med Res, 2019 Jun;17 (1-2), pp: 41-46. PMID: 31160479. DOI: 10.3121/cmr.2019.1432. PMC: 6546279 [Consulta: 7 juny 2022].
  24. Gualano, MR; Olivero, E; Voglino, G; Corezzi, M; et al «Knowledge, attitudes and beliefs towards compulsory vaccination: a systematic review» (en anglès). Human Vaccines & Immunotherapeutics, 2019; 15 (4), pp: 918-931. PMID: 30633626. DOI: 10.1080/21645515.2018.1564437. PMC: 6605844 [Consulta: 7 juny 2022].
  25. Lyman, S. «Pharma's tarnished reputation helps fuel the anti-vaccine movement» (en anglès). STAT Media Company, 26-02-2019. [Consulta: 7 juny 2022].
  26. Chiou, Lesley; Tucker, Catherine «Fake News and Advertising on Social Media: A Study of the Anti-Vaccination Movement» (en anglès). National Bureau of Economic Research, Working Paper 25223 [Cambridge, MA], 2018-11.
  27. Massey, E. «A sermon against the dangerous and sinful practice of inoculation» (en anglès). Oxford Text Archive, 08-07-1722. [Consulta: 15 maig 2022].
  28. Noble, Mark «Ethics in the Trenches: A Multifaceted Analysis of the Stem Cell Debate» (en anglès). Stem Cell Reviews, 1, 4, 2005 Des, pp: 345–376. DOI: 10.1385/SCR:1:4:345. ISSN: 1550-8943. PMID: 17142878.
  29. Sanz González, Verónica «Las tecnologías de la información desde el punto de vista de género: posturas y propuestas desde el feminismo» (en castellà). Isegoría, 0, 34, 30-06-2006, pp: 193–208. DOI: 10.3989/isegoria.2006.i34.10. ISSN: 1988-8376.
  30. Druet, Anne Cécile «La introducción del psicoanálisis en la literatura española a través de su representación» (en castellà). Asclepio, 65, 2, 30-12-2013, p014. DOI: 10.3989/asclepio.2013.14. ISSN: 1988-3102.
  31. Morabia, A «Edward Jenner's 1798 report of challenge experiments demonstrating the protective effects of cowpox against smallpox» (en anglès). J R Soc Med, 111, 7, 06-07-2018, pp: 255–257. DOI: 10.1177/0141076818783658. PMC: 6047259. PMID: 29978749 [Consulta: 12 maig 2022].
  32. Boylston, A «The origins of inoculation» (en anglès). J R Soc Med, 2012 Jul; 105 (7), pp: 309-313. PMID: 22843649. DOI: 10.1258/jrsm.2012.12k044. PMC: 3407399 [Consulta: 28 juny 2022].
  33. Rymes, RA. «Compulsory vaccination in the age of smallpox» (en anglès). Who Do You Think You Are? Magazine. ISSN 2514-4464, 2021; Des 20. [Consulta: 18 juny 2022].
  34. Ross, DL «Leicester and the anti-vaccination movement, 1853-1889» (en anglès). Transactions - The Leicestershire Archaeological and Historical Society, 43, 01-01-1967, pp: 35-44. PMID: 11636858 [Consulta: 12 maig 2022].
  35. Leavell, BS «Thomas Jefferson and smallpox vaccination» (en anglès). Transactions of the American Clinical and Climatological Association, 1977; 88, pp: 119-127. ISSN 0065-7778. PMC: 2441396. PMID: 331644 [Consulta: 11 maig 2022].
  36. Christenson, Brith; Lundbergh, Per; Hedlund, Jonas; Örtqvist, Åke «Effects of a large-scale intervention with influenza and 23-valent pneumococcal vaccines in adults aged 65 years or older: a prospective study». The Lancet, 357, 9261, 2001-03, pàg. 1008–1011. DOI: 10.1016/s0140-6736(00)04237-9. ISSN: 0140-6736.
  37. Jacobson, Robert M.; St. Sauver, Jennifer L.; Griffin, Joan M.; MacLaughlin, Kathy L.; Finney Rutten, Lila J. «How health care providers should address vaccine hesitancy in the clinical setting: Evidence for presumptive language in making a strong recommendation» (en anglès). Human Vaccines & Immunotherapeutics, 03-04-2020, pp: 1–5. DOI: 10.1080/21645515.2020.1735226. ISSN: 2164-5515. PMID: 32242766.
  38. Sutter, RW; Maher, C. Mass Vaccination Campaigns for Polio Eradication: An Essential Strategy for Success (en anglès). A: Mass Vaccination: Global Aspects — Progress and Obstacles; Springer (Berlin, Heidelberg), 2006, pp: 195–220. DOI 10.1007/3-540-36583-4_11. ISBN 978-3-540-29382-8. 
  39. Centers for Disease Control and Prevention (CDC) «Progress Toward Elimination of Haemophilus influenzae Type b Invasive Disease Among Infants and Children--United States, 1998-2000» (en anglès). MMWR. Morbidity and Mortality Weekly Weport, 51, 11, 2002; Mar 22, pp: 234-237. ISSN: 1545-861X. PMID: 11925021.
  40. Gray, Alice. How to make and use safe insect-killing jars (en anglès). Department of Insects and Spiders. American Museum of Natural History Library, New York, 1947, pàgs: 3. DOI 10.5962/bhl.title.97238. 
  41. Thompson, KM; Orenstein, WA; Hinman, AR «Performance of the United States Vaccine Injury Compensation Program (VICP): 1988-2019» (en anglès). Vaccine, 2020 Feb 24; 38 (9), pp: 2136-2143. PMID: 31982259. DOI: 10.1016/j.vaccine.2020.01.042. PMC: 7853082 [Consulta: 25 maig 2022].
  42. Artigas-Pallarés, J «Autismo y vacunas: ¿punto final?» (en castellà). Rev Neurol, 2010 Mar 3; 50 (Supl 3), pp: S91-S99. ISSN 1576-6578. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2021. PMID: 20200853 [Consulta: 1r juny 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]