Antlerita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAntlerita
Antlerite-480741.jpg
Fórmula químicaCu3(SO4)(OH)4
Localitat tipusMina d'or Antler, Mont Arrastra, Districte d'Hualapai, Comtat de Mohave, Arizona, EUA
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.BB.15
Nickel-Strunz 9a ed.7.BB.15
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.01
Dana30.1.12.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic bipiramidal
Hàbit cristal·lítabular i acicular o fibrosa. També s'hi troba reniforme, massiva o granular
Colorverd
Exfoliacióperfecta [010]
Fracturadesigual
Duresa3 a 3,5
Lluïssorvítrea
Color de la ratllaverd clara
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica3,9
Densitat3,9
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.726 nβ = 1.738 nγ = 1.789
Pleocroismex: verd groguenc y: verd blavós z: verd blavós
Més informació
Estatus IMAaprovat
Codi IMAIMA1967 s.p.
Any d'aprovació1889
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

L'antlerita és un mineral de la classe dels sulfats. William F. Hillebrand li va posar el nom l'any 1889 per la seva localitat tipus, la mina Antler (Arizona, Estats Units). És un mineral menys comú que la brochantita, visualment similar, amb la qual està relacionada.

Característiques[modifica]

L'antlerita és un sulfat de coure hidratat de color verd amb fórmula Cu3(SO4)(OH)4. Es pot trobar amb cristalls fibrosos, tabular o acicular, amb lluentor vítria. És químicament i òpticament similar en molts aspectes a altres minerals de coure, com ara la malaquita i la brochantita, tot i que es pot distingir de les anteriors per una falta d'efervescència en àcid clorhídric.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'antlerita pertany a "07.BB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: caminita, hauckita, dolerofanita, brochantita, vergasovaita, klebelsbergita, schuetteita, paraotwayita, xocomecatlita, pauflerita i grandviewita.

Formació[modifica]

És un mineral secundari que es troba a les zones oxidades de dipòsits de coure en regions àrides. L'antlerita era considerada com un mineral rar, però ha resultat ser el mineral primari de les zones oxidades en diverses mines de coure a tot el món, incloent la mina Chuquicamata a Xile, i la mina Antler a Arizona, Estats Units. A Catalunya ha estat trobada a la pedrera Berta, a Sant Cugat del Vallès-El Papiol (Vallès Oriental, Barcelona) i a la mina Eugènia, a Bellmunt del Priorat (Priorat, Tarragona).[1]

Varietats[modifica]

La vernadskita és l'única varietat coneguda d'antlerita. Inicialment va ser considerada com un nou mineral, però més tard es va demostrar que era un pseudomorf d'antlerita després de dolerofanita. El nom prové del geoquímic rus Vladimir Ivanovich Vernadsky (1863-1945).[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antlerita
  1. 1,0 1,1 «Antlerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].
  2. «Vernadskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].