Antoine-Augustin Cournot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoine Augustin Cournot
Antoine Augustin Cournot.jpg
Naixement 28 d'agost de 1801
Gray (Alt Saona), França
Mort

31 de març de 1877(1877-03-31) (als 75 anys)


París, França
Sepultura Cementiri de Montparnasse
48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
Alma mater École Normale Supérieure
Universitat de la Sorbona de París
Es coneix per Teoria del Duopoli
Camp científic Matemàtiques
Economia
Institució Universitat de Lió
Acadèmie de Grenoble
Acadèmie de Dijon
Inspector General d'educació pública
Cònjuge Colombe-Antoinette Petitguyot
Fills Pierre Cournot
Tesi Le mouvement d'un corps rigide soutenu par un plan fixe (1829)
Director de tesi Siméon Denis Poisson
Va influir a Alfred Marshall
Léon Walras
William Stanley Jevons
Guardons
Legió d'Honor
Modifica dades a Wikidata

Antoine Augustin Cournot (1801-1877) fou un matemàtic, economista i filòsof francès.

Vida[modifica | modifica el codi]

Els Cournot havien estat terratinents agrícoles durant generacions, però quan neix Cournot ja no queda res d'aquestes propietats i el seu pare fa de notari al seu poble natal, Gray (Alt Saona), amb l'ajut d'un germà i dues germanes. Serà aquest oncle qui influirà en la formació del nen Cournot.[1] De 1809 a 1815 va estudiar al col·legi del seu poble i el quatre anys següents, al mateix temps que s'ocupa de qüestions legals, continua estudiant pel seu compte les obres de Fontenelle, de Laplace i Arnauld.[2]

El 1819 se'n va a Besançon amb la intenció de seguir a la seva escola el curs preparatori per a l'ingrés a l'École Normale Supérieure, secció de ciències. El agost del 1821 s'examina i és admès en aquesta prestigiosa institució.[3][4] Però l'any següent l'École va ser tancada per ordre governativa. Els seus professors preferits havien estat Lacroix i Hachette i havia fet amistat amb el seu company d'estudis Dirichlet.[5] Cournot, amb Dirichlet, va continuar els seus estudis a La Sorbona des d'on van poder mantenir nombrosos contactes científics.

El 1823, Cournot es va comprometre amb el mariscal de França Saint-Cyr a fer de tutor del seu fill, al mateix temps que li feia de conseller i crític de les seves memòries que estava redactant. Aquesta feina li proporcionava a Cournot un mitjà de vida per continuar a París i li permetia tenir prou temps per seguir amb els seus estudis matemàtics.[6] El mariscal va morir el 1830 i les seves memòries van ser publicades el 1831 en quatre volums sota el títol de Mémoires pour servir à l'histoire militaire sous le directoire, le consulat et l'empire. Durant aquesta època, Cournot també es va graduar en lleis (1827) i doctorar en ciències (1829).[3]

El 1833, quan el seu compromís amb la família Saint-Cyr ja s'havia acabat, Cournot es va posar en contacte amb Poisson qui havia estat força impressionat per les seves obres, posant-se a la seva disposició per algun càrrec. Poisson dirigia en aquell temps el sistema educatiu de França i no li va ser difícil d'oferir-li la càtedra d'anàlisi i mecànica a la recentment creada Facultat de Ciències de la universitat de Lió, càrrec que va ocupar el 1834,[7] i en el que només va estar un curs acadèmic.

El 1835, Poisson, el va proposar com a rector de l'Acadèmie de Grenoble. François Guizot, ministre d'ensenyament del govern francès, li va fer una carta de presentació tan elogiosa que va ser rebut a Grenoble d'una forma digna d'un jove de 34 anys que arriba al càrrec de rector.[8] El 1836, en morir inopinadament Ampère, va ser nomenat provisionalment per substituir-lo en el càrrec d'Inspector General de Universitats, sense abandonar el seu rectorat de Grenoble.

El 1838 el càrrec d'Inspector General es va convertir en permanent i, al mateix temps que es casava, es traslladà definitivament a París. Em morir Poisson el 1840, va ser substituït per Poinsot a qui Cournot no coneixia, però que el va ratificar en el càrrec.[9] El 1844 va haver de prendre un permís, ja que els seus ulls malalts donaven símptomes d'anar a pitjor.

El 1854, després d'haver tingut càrrecs importants en totes les administracions governamentals (monarquia, república i segon imperi), va ser nomenat rector de la universitat de Dijon. Però el 1862 va renunciar a tots els seus càrrecs degut a la seva ceguesa. Va passar la resta de la seva vida a París pràcticament cec, excepte un breu període durant la Guerra francoprussiana en què va estar a Suïssa.[10]

Obra[modifica | modifica el codi]

La obra de Cournot té tres dimensions diferenciades: la obra matemàtica i estadística, la obra econòmica i la obra filosòfica i metodològica.[11]

Matemàtiques i Estadística[modifica | modifica el codi]

En matemàtiques pures i aplicades, Cournot va publicar dos llibres: la ja esmentada tesi doctoral sobre mecànica (1829) i el Traité élémentaire de la théorie des fonctions et du calcul infinitésimal (1841) que, com ell mateix afirma a la introducció, no és més que el fruit de les seves classes, del curs en que va estar a la universitat de Lió. Però la seva aportació més original rau en el camp de l'estadística: el seu llibre Exposition de la théorie des chances et des probabilités és un text altament considerat, citat per altres autors, i en el que exposa amb claredat la teoria de la freqüència de les probabilitats i una primera aproximació al concepte d'interval de confiança.[12]

Economia[modifica | modifica el codi]

Encara, avui en dia, no se'l reconeix com economista.

La seva obra econòmica es centra bàsicament en un llibre: Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses (1838),[13] que va tenir dues seqüeles: Principes de la théorie des richesses (1863) i Revue sommaire des doctrines économiques (1877).[14] La gran novetat que aporta Cournot en el seu primer llibre és la modelització matemàtica dels fenòmens socials,[15] que no se li havia acudit a ningú abans de ell. Malgrat tot, la seva obra va ser incompresa, ja que els economistes de la seva època ni estaven acostumats, ni sabien suficient anàlisi matemàtica per seguir els raonaments de Cournot; per aquests motius la seva obra econòmica ve ser amplament ignorada.[16]

Els tres primers capítols de les Recherches són introductoris i en el tercer presenta l'àlgebra del mecanisme dels preus en general. Els capítols cèlebres van del 4 al 9, constituint el nucli de l'anàlisi parcial d'Alfred Marshall: la funció de demanda, la teoria del monopoli, la teoria de la competència perfecta i el tractament del oligopoli (particularitzat en el cas de la teoria del duopoli),[17] anticipant el que avui denominem equilibri de Nash. En el capítol 11 aporta una altra idea que serà fruitosa anys més tard: la de complementar l'anàlisi parcial amb una anàlisi de la renda, anticipant, així, una idea, ni que fos vagament, del equilibri general.[18]

Filosofia i Metodologia[modifica | modifica el codi]

Cournot també es va interessar en l'epistemologia, partint de la física teòrica. En aquest camp va publicar quatre llibres:

En totes elles posa èmfasi en la dimensió històrica del coneixement humà, posant de relleu el paper de les revolucions científiques.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moore, pàgina 526.
  2. Moore, pàgina 527.
  3. 3,0 3,1 Haagsma, pàgina 16.
  4. Saint-Sernin, pàgina 18.
  5. Moore, pàgina 529.
  6. Saint-Sernin, pàgina 21.
  7. Haagsma, pàgina 17.
  8. Moore, pàgina 534.
  9. Moore, pàgina 536.
  10. Saint-Sernin, pàgina 27.
  11. Shubik, pàgina 117.
  12. Zabell, pàgina 379.
  13. Touffut, pàgina 8.
  14. Schumpeter, pàgina 1044.
  15. Touffut, pàgina 2.
  16. Shubik, pàgina 118.
  17. Schumpeter, pàgina 1045.
  18. Schumpeter, pàgina 1046.
  19. Saint-Sernin, pàgina 35.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]