Antoine Becquerel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoine César Becquerel
Antoine Becquerel 2.jpg
Nom original (fr) Antoine Becquerel
Biografia
Naixement 7 de març de 1788
Châtillon-Coligny
Mort 18 de gener de 1878(1878-01-18) (als 89 anys)
París
  Conseller general 

1847 – 1870
Dades personals
Nacionalitat Francesa
Formació École Polytechnique
Es coneix per Galvanòmetre diferencial
Activitat
Ocupació Electricitat, Electroquímica
Organització École Polytechnique
Muséum national d'histoire naturelle
Família
Família Q3064938 Tradueix
Premis
Signatura
Notes
Era el pare d'A. E. Becquerel, in l'avi de Henri Becquerel.
Modifica les dades a Wikidata

Antoine César Becquerel (7 de març de 1788 – 18 de gener de 1878) va ser un científic francès pioner en l'estudi dels fenòmens elèctrics i luminescents.

Biografia[modifica]

Nasqué a Châtillon-sur-Loing (actualment Châtillon-Coligny). Va estudiar enginyeria a l'École polytechnique i va estar de servei a les tropes imperials a Espanya de 1810 a 1812, i va tornar a França el 1814. Després va deixar l'exèrcit i es dedicà a la recerca científica.[1]

l'any 1820, seguint el treball fet per René Just Haüy, va trobar que la pressió pot induir l'electricitat en qualsevol material. l'any 1825 inventà el galvanòmetre diferencial per al mesurament acurat de la resistència elèctrica. L'any 1829 inventà una cel·la electroquímica de corrent constant, presursora de la pila Daniell. El 1839, treballant amb el seu fill A. E. Becquerel, descobrí l'efecte fotoelèctric en un elèctrode submergit en un líquid conductor.[1]

El 1837 va esdevenir membre de la Royal Society, i va rebre la Copley Medal per les aplicacions de l'electròlisi en els minerals.[1]

En bioquímica treballà en el problema de la calor animal i els fenòmens que acompanyen el creixement de les plantes, també dedicà molt de temps a la meteorologia. Va escriure molts llibres com Traité de l'électricité et du magnétisme (1834–1840), Traité de physique dans ses rapports avec la chimie (1842), Elements de électro-chimie (1843), Traité complet du magnétisme (1845), Elements de physique terrestre et de meteorologié (1847), i Des climats et de l'influence qu'exercent les sols boisés et non boisés (1853). Morí a Paris, on des de 1837 va ser professor de física al Museu Nacional d'Història Natural de França.[1]

Era el pare d'A. E. Becquerel i l'avi de Henri Becquerel. El seu nom apareix inscrit amb els 72 noms de la Torre Eiffel.

Notes[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Becquerel Modifica l'enllaç a Wikidata