Antoine Casenobe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoine Casebone
Nom original(fr) Antoine Casenobe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Salelles (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Alger (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSalelles 
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939? - 1943
Carrera militar
LleialtatFrançaFrança
Branca militarAviació
Rang militarAdjudant-Chef (el segon grau més alt dels sots-oficials francesos)
Unitat militar33è. esquadró de Reconeixement
3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4
1a. esquadrilla del Grup de Caça 1/5
3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/5
Esquadrilla Lafayette del Grup de Caça 2/5
ConflicteSegona Guerra Mundial
Victòria7
Premis

Antoine Casenobe (Salelles,[1] 3 de novembre del 1914 - Alger, 26 de febrer del 1943) va ser un famós pilot de combat, as francès de la Segona Guerra Mundial.

Biografia[modifica]

Obtingué el títol de pilot el 1934. Tenia la graduació de Sargent-Chef quan entra a l'esquadrilla SPA 160 Diables Rouges (3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4) en començar la guerra. En la batalla de França pilotà el caça bombarder Curtiss H-75A-2, tingué set victòries homologades (la primera de les quals, el 8 de setembre del 1939, seria una de les dues primeres victòries aèries franceses contra els alemanys!)[2] i fou nomenat Adjudant-Chef. Anà al nord de l'Àfrica amb les forces del govern de Vichy fins que l'operació Torxa les feu passar al comandament aliat. Era a Tunísia i pilotava un caça de l'esquadrilla Lafayette quan, el 22.2.43 en l'evacuació causada per l'avanç alemany (Batalla del Pas de Kasserine) el seu Curtiss P-40F5 es quedà en pana de combustible. Intentà aterrar d'emergència en un terreny irregular; l'aparell bolcà i Casenobe es trencà l'espinada. Morí en un hospital d'Alger arran de les ferides sofertes.

Va ser distingit amb la Medalla Militar, la Creu de Guerra 1939-1945 amb palmes i 8 citacions. També fou fet cavaller de la Legió d'Honor a títol pòstum. El seu poble natal li dedicà una cèntrica avinguda.

Destinacions en què serví[modifica]

Període Lloc Unitat
? -1939 França 33è. Esquadró de Reconeixement
15 de maig del 1939-agost del 1940 França/Algèria/Marroc 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4[3][4]
agost del 1940 - ? Algèria/Marroc 1a. esquadrilla del Grup de Caça 1/5[5]
? - novembre del 1942 Algèria/Marroc 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/5[5]
gener del 1943-febrer del 1943 Tunísia esquadrilla Lafayette del Grup de Caça 2/5[6]

Avions abatuts[modifica]

Data Lloc Tipus d'avió abatut
8.9.1939 Auerbach-Schaidt (Alemanya) Bf 109 E
21.11.1939 E. de Pirmasens (Alemanya) Me 109
15.5.1940 Bosc de Signy-l'Abbaye Hs 126
15.5.1940 regió de Flosse-Feorennes (Bèlgica) Me 109
16.5.1940 entre Fismes i Reims Do-17[7]
16.5.1940 entre Fismes i Reims Me 110
9.6.1940 Morionvilliers Me 109

Bibliografia[modifica]

  • Verrier, Marcel. Arènes du ciel. Éditions France-Empire, p. 186-192. 
  • Avions Hors Série 20: Les As français de 1939 - 1940, première partie

Notes[modifica]

  1. Algunes fonts indiquen, també correctament, que era nascut a Cabestany, perquè Salelles no se n'independitzà fins al 1923
  2. «El Grup de Combat II/4» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 febrer 2014].
  3. 6 victòries segures -sol o en col·laboració- i 2 de probables
  4. Pilotant el Curtiss H-75A-2 números 89, 103 i 189 Fan-Fan-La Tulipe Dibuix del 189
  5. 5,0 5,1 Pilotant Curtiss H-75A-2
  6. Pilotant el Curtiss P-40 Warhawk número 8 P'tit QUINQUIN
  7. Segons altres fonts, un Ju 86

Enllaços externs[modifica]