Antoine Gaubil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoine Gaubil
Biografia
Naixement 14 juliol 1689
Galhac
Mort 24 juliol 1759 (70 anys)
Pequín
Religió Església Catòlica
Activitat
Camp de treball Astronomia
Ocupació Lingüista, matemàtic, historiador de la ciència, historiador de les matemàtiques, traductor i astrònom
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata

Antoine Gaubil (Gaillac 1689 - Pequín 1759), jesuïta francès, astrònom, matemàtic, historiador i missioner a la Xina durant la dinastia Qing, durant el regnat dels emperadors Kangxi i Yongzheng.

Biografia[modifica]

Antoine Gaubil va néixer el 14 de juliol de 1689 a Gaillac, en una família benestant de consuls. Després dels seus estudis a Tolosa el 13 de juny de 1704 va entrar a la Companyia de Jesús. Va passar per Le Puy, Tournon, Cahors, Rodez, La Flèche i per París on va estudiar astronomia, i va col·laborar amb els astrònoms Domenique Parrenin i Joseph-Anne marie de Moyriac de Mailla.També va estudiar literatura i matemàtiques.[1][2]

Va ser ordenat sacerdot el 13 de juny de 1718. El 7 de març de de 1721 va sortir de Port-Louis (Lorient) cap a la Xina.

Va arribar a Canton el 27 de juny de 1722, i a Pequin el 9 d’abril de 1723 . De 1742 a  1748 va ser el superior de la residència francesa a Pequín.[3]

Va morir el 24 de juliol de 1759 a Pequín.[3]

Activitat apostòlica[modifica]

Una part de la seva amplia correspondència feia referència a l'activitat evangelitzadora dels jesuïtes a Pequín i al voltant de la capital. En una de les seva cartes indica que en aquella època, el nombre de cristians a Pequín el seu voltant ja era superior als cinquanta mil,[4] amb un grup reduït jesuïtes missioners (Bouvet, Dentrecolles, Tartre, Regis, de Mailla, Jacques, Rousset i Gaubil).

Activitat científica[modifica]

Com a astrònom va mantenir relació amb els científics de l'època com els astrònoms Féret i Joseph-Nicolas Delisle. Va ser un dels primers investigadors europeus que va treballar en la Cort Imperial de l'emperador Kangxi,[5] on entre altres activitats va fer de professor de llatí dels fills de l'emperador.[6] Els seus coneixements de llatí també van fer que col·laborés com a traductor en les negociacions entre la Cort Imperial xinesa i l'Imperi Rus.[7]

Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de París, de la Royal Society de Londres i Academia de Ciències de Sant Petersburg[5][2]

Gaubil va deixar un gran nombre d'obres manuscrits i una important quantitat de correspondència, tant de caràcter científic com de contingut històric i sobre l'activitat dels jesuïtes a la Xina. Entre 1722 i 1759 va escriure 342 cartes,[8] alguns d'aquests documents es conserven a l'Observatori de París i al British Museum (Londres).

Entre els seus treballs destaca la primera història de l'astronomia xinesa escrita per un occidental: “Histoire abrégée de l’astronomie chinoise” (1727), publicada a França el 1732, obra molt alabada per John Turberville Needham i Alexander von Humbolt.[9]

També va escriure.:

  • "Traité de l'Astronomie Chinoise" , publicat per Pére Souciet (París, 1729-1732).
  • La traducció, a partir de fonts xineses, de la història de Genguis Khan (París, 1739)
  • "Abrégé de l'histoire chinoise de la grande dynastie des Tang".
  • Tractat sobre cronologia xinesa: "Traité de la Chronologie Chinoise", publicat després de la seva mort (París, 1814)
  • Traducció del segon dels clàssics xinesos, el "Llibre d'història" (Sujing), editat per De Guignes (París, 1770) .

Referències[modifica]

  1. Cordier, Henri. «Antoine Gaubil» (en francès). Catholic Enciclopedia. [Consulta: desembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Antoine Gaubil» (en francès). [Consulta: desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 Dehergne, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], 1973.
  4. Vermander, Benoît. Les jésuites et la Chine (en francès). Brusseles: Lessius, 2012, p. 68. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  5. 5,0 5,1 Bayuk, Dimitri. «Father Antoine Gaubil, SJ (1689-1759) and his election to the Saint Petersburg Academy of Sciences» (en anglès), maig 2018. [Consulta: desembre 2018].
  6. Détrie, Muriel. France-Chine (en francès). Gallimard, 2004, p. 20. ISBN 9782070313082. 
  7. Cohen, Paul A. «Antoine Gaubil, S.J. Correspondence de Pekin, 1722-1759» (en anglès). The American Historical Review, 01-06-1971, pàg. 818.
  8. Vermote, Frederik. The role of urban real estate in Jesuit finances and networks between Europe and Chine (Tesi) (en anglès), 2013. Vancouver: University of British Columbia, 2013. 
  9. Udías Vallina S.J., Agustin «Jesuitas astronomos en Beijing: 1601-1805» (en castellà). Theologica Xaveriana, 1992.