Anton Carrera i Busquets
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juny 1943  Vic (Osona) |
| Mort | 21 desembre 2023 (80 anys) Sant Julià de Vilatorta (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta |
| Lloc web | antoncarrera.cat |
Anton Carrera i Busquets (Vic, 25 de juny de 1943 - Sant Julià de Vilatorta, 21 de desembre de 2023) fou un poeta català.[1][2]
Biografia
[modifica]Llicenciat en filologia catalana, participà del moviment de la Nova Cançó recitant els seus poemes i enregistrant diversos discos: Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974).[3]
La seva obra evolucionà des d'un estil més popular i de caràcter social cap a unes composicions més analítiques i rigoroses. D'aquesta època destaquen Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979), Nívia (1981), Tremp d'or (1991) i En llista d'espera (1998, premi Rosa Leveroni 1997). El 1991 va ser proclamat mestre en Gai Saber per la seva obra Ausa, la dels turons.[3]
També s'interessà per la pintura, cursant estudis de belles arts i col·laborant amb el pintor Fidel Bofill. Ha publicat també assajos com Teoria de l'acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Anton Carrera Busquets». [Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ Costa-Gramunt, Teresa. «Anton Carrera, in memoriam». Núvol, 28-12-2023. [Consulta: 27 gener 2026].
- 1 2 3 «Anton Carrera i Busquets». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
