Vés al contingut

Anton Kórobov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnton Kórobov
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Nom originalАнтон Коробов
Anton Kórobov
Biografia
Naixement25 juny 1985 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Mejdurétxensk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat Ucraïna
FormacióUniversitat de Khàrkiv Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
OcupadorUniversitat de Khàrkiv Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (2001)
Gran Mestre Internacional (2003) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.723 (2014)<
Identificador FIDE14105730 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2003)
3 cops Campió d'Ucraïna

FIDE: 14105730 ChessGames: 49462 365Chess: Anton_Korobov Chess.com: anton-korobov OlimpBase homes: ua4ss86e

Anton Kórobov (nascut el 25 de juny de 1985), és un jugador d'escacs ucraïnès,[1] que té el títol de Gran Mestre des de 2003.

A la llista d'Elo de la FIDE del gener de 2022, hi tenia un Elo de 2699 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) d'Ucraïna, i el 39è millor jugador al rànquing mundial.[2] El seu màxim Elo va ser de 2716 punts, a la llista d'octubre de 2013 (posició 27 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició

[modifica]

Kórobov va guanyar el Campionat d'Ucraïna de 2002, en fou subcampió en l'edició de 2004, rere Andrei Volokitin, i tercer a les edicions de 2006 i de 2008. El 2009 i el 2010 va guanyar l'Obert de la República Txeca, a Pardubice.[4] El 2010 fou segon a l'Aeroflot Open, rere el vietnamita Le Quang Liem.[5]

L'abril de 2011 guanyà el fort Festival de Nakhtxivan, a l'Azerbaidjan, superant (empatats als llocs 2n-5è) Aleksandr Ipàtov, Paco Vallejo, Zoltán Almási, i Ivan Sokolov.[6] El desembre de 2011 fou cinquè al Campionat d'Europa d'escacs Blitz, disputat a Polònia (el campió fou Hrant Melkumian).[7]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[8][9] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una bona actuació. Avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Nikita Vitiúgov (½-1½).[10]

El febrer de 2012, empatà als llocs 1r–3r amb Mateusz Bartel i Pàvel Eliànov a l'11a edició de l'Aeroflot Open i quedà segon per desempat.[11][12]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[13] on tingué una bona actuació, i arribà als quarts de final, on fou eliminat per Vladímir Kràmnik ½–1½.[14]

El 2014 empatà amb Ruslan Ponomariov al tercer lloc al campionat d'Ucraïna, rere el campió Iuri Kuzúbov i Pàvel Eliànov (2n).[15]

El febrer del 2015 fou 2-5è a l'Obert de Moscou amb 7 punts de 9 empatat amb Francisco Vallejo, Tigran L. Petrossian i Vladislav Artémiev (el campió fou Ernesto Inàrkiev).[16]

L'agost de 2016 a Nefteyugansk (Rússia) guanyà el 17è Torneig Karpov Poikovsky amb 6 punts de 9, mig punt per davant de Radosław Wojtaszek.[17] El 2018 a Kíev es proclamà campió d'Ucraïna per tercer cop en la seva carrera.

El gener de 2019 fou cinquè al torneig Tata Steel B, dos punts i mig per sota del campió, Vladislav Kovalev.[18] El juny de 2019, fou quart al Campionat Internacional d'escacs de Netanya per darrere d'Oleksandr Moissèienko.[19]

Participació en olimpíades d'escacs

[modifica]

Kórobov ha participat, representant Ucraïna, en l'Olimpíada d'escacs de 2014, amb un resultat de (+3 =3 –1),[20] per un 64,3% de la puntuació.

Notes i referències

[modifica]
  1. «Nota biogràfica de Anton Kórobov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 24 abril 2011].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Ucraïna"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 21 gener 2022].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Anton Kórobov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 1r desembre 2014].
  4. «Membres del Grandmasters Club». grossclub.com, 2010. Arxivat de l'original el 2010-04-28. [Consulta: 24 abril 2011].
  5. «Aeroflot Open – Le Quang Liem victorious». chessbase.com, 18-02-2010. [Consulta: 24 abril 2011].
  6. «Korobov wins Nakhchivan Open» (en anglès). chessvibes.com, 04-05-2011. Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 20 novembre 2011].
  7. «GM Hrant Melkumyan is 2011 European Blitz Champion». Chessdom, 17-12-2011. [Consulta: 24 desembre 2014].
  8. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 26 de novembre de 2011 (anglès)
  9. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 26 novembre 2011].
  10. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 26 novembre 2011].
  11. «Aeroflot Open – Mateusz Bartel comes out on top» (en anglès). ChessBase.com, 16-02-2012. [Consulta: 26 maig 2012].
  12. «Mateusz Bartel Wins Aeroflot Open 2012» (en anglès). chess.com, 15-02-2012. [Consulta: 26 maig 2012].
  13. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  14. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 5 octubre 2013].
  15. «Campionat d'Ucraïna 2014» (en anglès). Web oficial. Arxivat de l'original el 2014-12-25. [Consulta: 22 desembre 2014].
  16. «Ernesto Inarkiev convincing in Moscow Open 2015». chessdom.com. [Consulta: 23 maig 2016]. (anglès)
  17. «Korobov brilliant at Poikovsky». chessbase.com. [Consulta: 10 agost 2016].
  18. Wittmann, Nadja «Magnus Carlsen gana el Torneo Tata Steel Chess 2019». Chessbase, 27-01-2019 [Consulta: 28 febrer 2021].
  19. «Netanya International Chess Festival 2019 - Open Section agost 2019 Israel FIDE Chess Tournament report». ratings.fide.com. [Consulta: 21 gener 2022].
  20. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

Enllaços externs

[modifica]
  • Estimació Elo d'Anton Kórobov a «chessmetrics.com». [Consulta: 25 abril 2011]. (anglès)


Títols
Precedit per:
Aleksandr Berelovitx
Campió d'Ucraïna
2002
Succeït per:
Ievgueni Miroixnitxenko
Precedit per:
Ruslan Ponomariov
Campió d'Ucraïna
2012
Succeït per:
Iuri Krivorutxko
Precedit per:
Petro Golubka
Campió d'Ucraïna
2018
Succeït per:
Evgeny Shtembuliak