Antoni Abadal i Portella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1876  Avinyó (Bages) |
| Mort | 14 març 1929 (52/53 anys) Avinyó (Bages) |
| Membre del parlament Mancomunitat de Catalunya | |
| 1913 – 1921 | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, empresari agrícola, polític |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Castell |
| Pares | Francesc Abadal i Dolors Portella |
Antoni Abadal i Portella (Avinyó, Bages, 1876 - 14 de març de 1929),[1] fou un advocat, empresari agrícola i polític català.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, per a un cop finalitzada la carrera incorporar-se al Col·legi d'Advocats de Manresa. El 1907 es féu construir una torre modernista obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March, deixeble de Lluís Domènech i Montaner.[1]
Pel que fa a la seva ideologia política, se'l considerava catalanista, conservador i catòlic.[1] Així, el mes de febrer del 1912 s'incorporà a la Junta del Casal Regionalista de Manresa, que dirigia Leonci Soler i March. Exactament un any més tard ja va esdevenir videpresident de l'entitat, on es relacionà amb personatges il·lustres de l'època com Josep Coll i Roca, Josep Vives i Coll, Valeri Caldas, Agustí Coma, Ignasi Suaña, Francesc M. Capella o Francesc Torrella. Acte seguit, el 10 de març de 1913 ja es va presentar a les eleccions de la Diputació de Barcelona per la Lliga Regionalista, formant candidatura amb Iu Minoves i Anglerill (també regionalista), i Joan Maria Roma i Comamala (carlí).[2] En aquestes eleccions, Abadal va quedar en primer lloc, obtenint un total d'11.197 vosts.[3] Durant aquesta primera legislatura participà en diverses comissions. L'11 de març de 1917 es presentà a la reelecció en una nova contesa electoral, repetint la mateixa coalició que el 1913,[2] i tornant a guanyar les eleccions amb un total d'11.105 vots.[4] Finalment, en les eleccions provincials de 1921, el Casal Regionalista li demanà que es tornés a presentar. No obstant això, ell va decidir no acceptar la proposta per problemes de salut. De fet, al juny de 1925 quedà durant molt temps confinat a la seva torre d’Avinyó arran del seu precari estat, que finalment el va portar a morir el 14 de març de 1929.[5]
Participà activament en la vida social i econòmica de la comarca del Bages. Fou membre fundador i vicepresident del Centre Excursionista del Bages (1905), on va fer amistat amb Fidel S. Riu i Dalmau. Seguidament, fou president de la Cambra Oficial Agrícola del Pla del Bages i impulsor del Sindicat Vinícola d’aquesta mateixa comarca.[3]
Bibliografia[modifica]
- Clapers Fusté, Jacint ; [et al.]. Notes històriques d’Avinyó. Avinyó: Ajuntament d’Avinyó, 2013.
- Ferrer i Alòs, Llorenç. Masies i cases senyorials al Bages. Manresa: Fundació Caixa Manresa, 1996.
- Perarnau i Llorens, Jaume. Patrimoni industrial i comercial del Bages. Manresa: Cambra de Comerç de Manresa, 2006.
- Roigé, Xavier (coordinació). Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña (en castellà). Barcelona: Icaria, 2006.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Canalias, Laura. «Abadal i Portella, Antoni». A: Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Barcelona: Diputació de Barcelona, octubre de 2019, p. 37. ISBN 9788498038897.
- ↑ 2,0 2,1 Canalias (2019), p. 38
- ↑ 3,0 3,1 Canalías, Laura. «Abadal i Portella, Antoni». Institut Ramon Muntaner. [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ Canalias (2019), p. 39
- ↑ Canalias (2019), p. 40